En aquest apunt es fa un recorregut pels centres on es conserva el patrimoni bibliogràfic de Catalunya, posant el focus principal en les entitats que guarden col·leccions de monografies impreses des de l’època incunable fins a les primeres dècades del segle XX. La major part de les institucions tenen una llarga història; però n’hi ha d’altres de creació més recent que, per raons circumstancials, disposen de petits fons que configuren també el conjunt del patrimoni bibliogràfic català.

Sense voluntat de ser exhaustius ni d’establir una classificació sistemàtica, s’han agrupat els centres per analogies per facilitar la lectura.

-       La Biblioteca de Catalunya, creada el 1907 com a biblioteca nacional, i amb la funció patrimonial com un dels seus eixos principals, és la institució de referència en aquesta matèria. Les seves col·leccions fundacionals, procedents de bibliòfils il·lustres com Marià Aguiló, Isidre Bonsoms o Frederic Marés són encara avui la base del fons històric.

-       Les entitats eclesiàstiques ocupen un lloc preeminent en aquest camp. Com a centres dedicats a la pràctica de l’estudi i de l’escriptura des de temps antics, posseeixen una part molt important del patrimoni bibliogràfic, especialment en temes de dret canònic, sagrades escriptures, patrologia, teologia, litúrgia, predicació, devoció, hagiografia, etc. Aquest grup inclou biblioteques i arxius  capitulars, diocesans i parroquials, d’ordes religiosos, de convents i monestirs, etc. En són exemples les biblioteques dels seminaris de Barcelona, de Girona, de Tarragona o de Vic, parròquies com Santa Maria del Pi o  Santa Maria de Mataró, els arxius provincials de jesuïtes, franciscans, carmelitans, escolapis o de monges benedictines, les biblioteques de Montserrat, de Poblet o de Vallbona de les Monges, la Biblioteca Borja, la Biblioteca Balmes i tantes d’altres.

-       La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona -abans Biblioteca Pública i Universitària- ocupa, en nombre de volums, el primer lloc en el rànquing de les biblioteques patrimonials. Juntament amb les tres biblioteques públiques provincials -de Girona, Tarragona i Lleida- són les receptores dels fons conventuals desamortitzats al segle XIX. Amb aquest comú denominador, en les seves col·leccions hi ha un clar predomini de llibres religiosos. Però també conserven altres col·leccions prestigioses, com és la biblioteca del virrei Pere Antoni d’Aragó (1611-1690) a la Biblioteca Pública de Tarragona, o bé el fons d’alimentació i gastronomia de Rudolf Grewe, a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Existeix també un grup molt heterogeni d’entitats aparegudes des de mitjans del segle XVIII fins a principis del segle XX, en el context de moviments com la Il·lustració, la Renaixença, el Modernisme o el Noucentisme. Algunes van sorgir de la iniciativa estatal, amb l’objectiu de dotar al país d’unes estructures científiques i culturals; d’altres van ser promogudes per mecenes i prohoms; i moltes, per la iniciativa popular. Totes elles, però, amb la voluntat de contribuir al progrés social del  país.

-       Les acadèmies van sorgir durant el segle XVIII per fomentar des de l’Estat el conreu de les ciències, les lletres i les arts, en sintonia amb l’esperit  il·lustrat de l’època. En són exponents l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona -successora de l’antiga Academia dels Desconfiats- (1752), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1764) o la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1770). O les societats d’amics del país, amb poca presència a Catalunya, però de les quals n’és exemple la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (1834). Totes elles apleguen notables col·leccions patrimonials especialitzades en la seva temàtica.

-       Sorgides de la iniciativa personal d’algun mecenes i també amb finalitats filantròpiques i de servei públic, s’esmenten cinc entitats, que han aconseguit sobreviure fins a l’actualitat, gràcies a la solidesa del projecte.

 · El Centre de Lectura de Reus (1859), va ser fundat pel periodista Josep Güell i Mercader, amb l’objectiu d’alfabetitzar i ensenyar a llegir a la població obrera i més  desfavorida de la societat. Al llarg de la seva dilatada història ha anat formant una important biblioteca, molt rica en fons bibliogràfics patrimonials vinculats al país.

 · L’Ateneu Barcelonès (1872), liderat per Manuel Duran i Bas, va reunir les classes influents de la societat de l’època: la burgesia econòmica, els professionals liberals i la  intel·lectualitat. Al llarg de la seva història ha format una importantíssima biblioteca patrimonial, que abraça manuscrits i impresos antics, però sobretot un amplíssim fons del  segle XIX i primer terç del segle XX especialitzat en humanitats, literatura i ciències socials.

 · La Biblioteca Museu Víctor Balaguer (1884) va ser fundada pel polític i escriptor Víctor Balaguer, amb la voluntat d’oferir al públic les seves col·leccions de llibres i d’art.  Ubicada en un edifici dissenyat expressament per a aquest fi, compta amb un important fons patrimonial que aplega material molt divers, des de manuscrits, impresos  antics, un extens fons del segle XIX i de material efímer.

 · La Biblioteca Arús (1895) va ser creada per voluntat del periodista Rossend Arús, per contribuir a la instrucció d’obrers i treballadors. Disposa d’un ampli fons d’impresos del segle XIX i principis del XX, en especial  sobre moviment obrer, anarquisme i maçoneria.

 · La Biblioteca Popular de la Fundació Iluro, és el paradigma de projecte vinculat a una entitat bancària. És hereva del gabinet de lectura creat el 1866 per Josep Garcia Oliver, fundador de la Caixa d’Estalvis de Mataró. També amb finalitats formatives i de divulgació de la cultura, aquesta biblioteca té un significatiu fons patrimonial,  especialment extens en llibres del segle XIX i en fons local.

-       Els ateneus populars, casinos, centres excursionistes, cercles literaris i artístics, etc. van ser entitats sorgides del moviment associacionista català a mitjans segle XIX i principis del XX per cobrir les necessitats formatives de l’època. Alguns arribaren a atresorar biblioteques molt nodrides. Però la majoria es van dissoldre per manca de recursos econòmics. Casos representatius d’aquest grup són el Casino Menestral Figuerenc (1856), el Círcol Literari de Vic (1860) o el Centre Excursionista de Catalunya (1879). El primer és un dels ateneus catalans més antics  que continua en funcionament i conserva un ampli llegat bibliogràfic; el segon, es dissolgué al 1930 i el seu fons va ser cedit en dipòsit a dues biblioteques vigatanes; el tercer, immers en problemes econòmics, recentment ha cedit en comodat el seu fons bibliogràfic antic a la Biblioteca de Catalunya.

Hi ha altres exemples d’entitats històriques, al marge dels grups tractats fins ara, que destaquen per la seva singularitat.

-       L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (1833), dins l’àmbit de les biblioteques de caire professional, compta amb un dels fons jurídics més importants d’Europa, destacant la vasta col·lecció d’al·legacions jurídiques dels segles XVII al XIX.

-       En l’àmbit empresarial, hi ha la biblioteca del Foment Nacional del Treball (1889) o la de l’Institut Agrícola de Sant Isidre (1851). Aquesta darrera de volum reduït, però única en la seva especialitat

-       En l’àmbit científic, cal fer esment de l’Observatori de l’Ebre (1904), un institut de la Companyia de Jesús especialitzat en les ciències de la terra i en l’espai, situat a les terres de l’Ebre. Entre el seu fons hi ha els primers informes i butlletins d’observacions meteorològiques i sismològiques europees i nacionals.

De creació més recent -i en alguns casos també amb una llarga trajectòria al darrere- hi ha biblioteques, arxius, museus, universitats, fundacions i tota mena d’entitats que, en major o menor mesura conserven fons bibliogràfics antics.

-         Entre les biblioteques públiques, al marge de les provincials citades a l’inici, n’hi ha unes quantes que disposen d’un fons digne d’una biblioteca amb vocació patrimonial. És el cas de la biblioteca de Ripoll, el fons antic de la qual fou un llegat de l’insigne bibliòfil Lambert Mata; de la biblioteca Marià Vayreda d’Olot, l’ànima de la qual fou l’historiador local Joaquim Danés i Torras; o el fons antic de la Biblioteca Central de Terrassa. En qualsevol cas, moltes biblioteques públiques disposen d’un petit fons de reserva vinculat al territori i a la història local.

-       Els arxius són equipaments patrimonials que, per tradició i pel fet de disposar d’unes condicions favorables per la conservació i l’emmagatzematge de documents, sovint actuen com a centres receptors de fons bibliogràfics històrics, especialment a nivell local. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Històric de Girona, l’Arxiu Històric de Sabadell, l’Arxiu Històric de Moià, els arxius comarcals de l’Alt Penedès, de la Segarra  i de la Cerdanya, o bé l’Archiu Generau d’Aran en són alguns exemples.

-       En l’àmbit de les biblioteques especialitzades, hi ha les formades entorn als museus. En són casos significatius el Museu Nacional d’Art de Catalunya; el Museu Marítim de Barcelona, que alberga un important fons cartogràfic i nàutic; l’Institut del Teatre-Museu de les Arts Escèniques, amb una destacada col·lecció de textos teatrals; el Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Vinseum-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya; el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; o bé el Museu del Disseny, el fons històric del qual prové de les antigues biblioteques del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de Barcelona.

-       Altres casos de fons temàtics es troben en departaments de l’administració pública o en fundacions i altres entitats privades. És el cas de la Biblioteca del Patrimoni Etnològic o la Biblioteca de l’Esport -totes dues de la Generalitat de Catalunya-, de l’Institut Botànic de Barcelona o bé la Biblioteca Cambó de la Fundació Hospital de Sant Pau i la Santa Creu.

-       En el camp docent, a més de la biblioteca antiga de la Universitat de Barcelona ja esmentada, gairebé totes les universitats han anat formant la seva secció de reserva. Com a exemple, la biblioteca de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra o les col·leccions especials de la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona. També hi ha centres d’ensenyament secundari que conserven un petit fons singular. Aquest és el cas de l’IES Ramon Muntaner de Figueres, receptor de les biblioteques de diverses escoles de formació professional, o bé el fons antic de l’Escola Superior de Disseny i d’Art Llotja de Barcelona.

Finalment cal fer esment de les biblioteques i col·leccions particulars. Formades per intel·lectuals, bibliòfils i col·leccionistes de llibres, són les més desconegudes i es caracteritzen per la raresa i vàlua de les seves peces.

 · La Biblioteca del Castell de Peralada n’és un dels màxims exponents. Amb un fons que s’acosta als 100.000 volums és una de les col·leccions privades més valorades a nivell internacional. Té l’origen en la nissaga dels Rocabertí, vescomtes i comtes de Peralada. Al 1923, Miquel Mateu n’adquirí la propietat i augmentà considerablement el fons. Entre les seves aportacions, destaca la col·lecció cervantina, amb uns 5000 exemplars en llengües molt diverses; també els 195 incunables, 1200 pergamins i un volum considerable d’exemplars seleccionats dels segles XVI al XVIII.

L’afany de col·leccionisme d’algunes persones particulars ha estat sovint l’origen de moltes biblioteques referides en aquest apunt. Com a cloenda, s’esmenten tres casos que testimonien clarament aquest fet:

 · La biblioteca del Museu Cusí, actualment integrada dins la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Fou creada per Joaquim Cusí i Fortunet, fundador l’any 1902 d’una farmàcia a Figueres, que ben aviat es transformà en els coneguts laboratoris del mateix nom. Aplega més de 6000 llibres de farmàcia i medicina.

 · Un altre exponent de l’esperit col·leccionista d’una empresa familiar del sector farmacèutic és la biblioteca de la Fundació Uriach. El seu origen es remunta al 1838, quan Joan Uriach Feliu entrà a treballar d’aprenent a una drogueria del Born. Conserva una de les col·leccions privades més importants d’Espanya de llibres d’història de la medicina i de farmàcia.

 · Finalment, la biblioteca de l’il·lustre diplomàtic i bibliògraf reusenc Eduard Toda. Al 1918 adquirí i restaurà el monestir d'Escornalbou, on hi aplegà una notable col·lecció, en la qual hi predominen les biografies, els llibres de viatges i d’art. Actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Aquest viatge per les biblioteques patrimonials evidencia que el patrimoni bibliogràfic és un fet dinàmic, d’una gran transversalitat i d’una àmplia presència territorial, que implica, no tan sols a gran part del sistema bibliotecari, sinó també a altres actors del món cultural i al món del col·leccionisme privat. Tots ells juguen un paper decisiu en la salvaguarda i la difusió d’aquest bé col·lectiu.

Núria Fullà
Catàleg Col·lectiu Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya

Per saber-ne més:

Bartolomé Martínez, Bernabé. “Las bibliotecas públicas provinciales (1835-1885):  un intento de promoción de la lectura en España”. A: Revista de educación, núm. 288 (1989), p. 271-304.

Caballer i Albareda, Gemma; Moré, Laura; Muxella, Imma; Nicolau Payàs, Anna. “Biblioteques patrimonials a Catalunya (2016-2017)”. A: Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2018, vol. 5, p. 186-216. En línia: <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/133048/1/Biblioteques_Patrimonials_2016-2017.pdf>

Cens de biblioteques i centres de Catalunya amb patrimoni bibliogràfic. En línia: <https://patrimonibibliografic.bnc.cat/entitats/indexpub>

Col·leccions privades, llibres singulars. Edició a cura d'Aitor Quiney i Jordi Estruga. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2005.

Llum entre ombres: 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom de Patrimoni, 2011.