Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Dos repertoris biogràfics fets per historiadors catalans en temps franquistes


Right menu

Arxiu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetes



Dos repertoris biogràfics fets per historiadors catalans en temps franquistes

No abunden en la bibliografia espanyola els repertoris biogràfics de caire general, selectiu i d’abast mundial, és a dir, les col·leccions de biografies d’homes i dones que han excel·lit al llarg dels segles i arreu en les lletres, la política, la ciència, les arts, etc. Curiosament, dues de les obres més meritòries en castellà en aquest camp van ser produïdes en temps complicats, als anys quaranta i seixanta del passat segle, durant la dictadura de Franco.  Els responsables d’aquests dos repertoris foren dos medievalistes ben reconeguts del país.               

Mil figuras de la historia: nombres ilustres, vidas famosas / semblanzas biográficas originales de D. Jaime Vicens Vives. Barcelona: Publicaciones del Instituto Gallach, cop. 1944. 2 vol.

1000 biografías abreviadas / por Juan Reglá Campistol. Barcelona: Gassó, 1960

 

Els dos compendis biogràfics presenten unes característiques similars ja que s’enfronten al mateix repte: triar les mil personalitats[1] des de l’antiguitat fins als temps contemporanis que hagin destacat més. Tanmateix, en el cas de Vicens Vives, aquesta elecció ve condicionada pel caràcter iconogràfic de la seva obra. Els editors de Mil figuras de la historia li encomanen un repertori on cada personatge biografiat ha de comptar amb el seu retrat corresponent, la qual cosa limita lògicament la tria. Un aspecte innovador del recull de Vicens Vives és la incorporació d’algunes entrades que no tracten d’individus concrets, sinó que simbolitzen grups humans, com ara l’escrivà de l’antic Egipte, el cristià de les catacumbes, els membres del Consell de Cent de Barcelona o els soldats dels “tercios” espanyols del segle XVII. 

Malgrat la qualitat de l’obra de Vicens Vives, no s’escapa del període en què s’escriu, els anys més crus de la postguerra. Per això  dedica una atenció especial a l’Espanya dels Reis Catòlics i a l’imperi hispànic del segle XVI, època ben enaltida pel règim franquista. Fruit també de l’època, les descripcions de certes figures de l’edat contemporània, com Karl Marx i Lenin —als quals atribueix, respectivament, “una inteligencia diabólica[2]” o  una doctrina políticosocial amb la seva “más venenosa forma”[3] — contrasten amb les notes biogràfiques extremadament laudatòries de Francisco Franco i de José Antonio Primo de Rivera. Tanmateix, aquest fet és només una anècdota en aquest compendi rigorós de personalitats ben triades, analitzades i descrites per l’autor.

L’obra, datada el 1944, reuneix síntesis biogràfiques clares de personalitats des del tercer mil·lenni abans de Crist fins al segle XX, obra ambiciosa que en alguns aspectes significatius no ha estat superada —crec jo— per repertoris espanyols generals posteriors, sovint mers diccionaris de noms. Vicens Vives crea una obra personal,  introduint-la amb un capítol extens on dona les pautes de la seva tria de personatges, elegint aquelles figures que millor representen una ideologia, un partit o una generació determinada. Les biografies no s’ordenen alfabèticament —que és el criteri adoptat per  Joan Reglà— sinó que aplega les personalitats històriques en un ordre cronològic, però no de manera estricta, a fi de presentar units els protagonistes d’un mateix moviment, agrupats per països.      

Si Vicens Vives incideix més en l’aspecte polític i militar, Joan Reglà ha donat preferència als aspectes culturals, artístics i científics “así como tratadistas y virtuosos de todas las actividades humanas, sin que falte la representación simbólica de algunos aspectos menores y curiosos, como son la nigromancia, el toreo o el ajedrez”[4]. Escrita el 1960, l’obra no recull homes i dones encara vius, per la qual cosa figura una nota biogràfica sobre José Antonio Primo de Rivera, però no la de Franco; i en tot cas, el to d’aquestes biografies més contemporànies és molt mesurat, ajudat per la seva brevetat.  D’altra banda, mentre Vicens Vives registra 500 biografies fins a la primera meitat del segle XVI, Reglà dedica al mateix període 300 entrades aproximadament. Així doncs, l’obra de Reglà té un abast temporal més modern que la del seu predecessor.

Ja que els dos repertoris seleccionen el mateix nombre de personatges, cal dir que coincideixen en 466 figures del miler que recullen cada un. D’aquests, només setze responen a l’àmbit cultural català que, descomptats alguns comtes de Barcelona i alguns reis de la Corona d’Aragó, es limiten al general Prim, el filòsof Jaume Balmes, els pintors Marià Fortuny,  Josep de Ribera i Jacint Rigau, sant Vicent Ferrer i Ramon Llull. 

 

Eduard Botanch
Catàleg Col·lectiu Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya

 

[1 ] En realitat l’obra de Vicens Vives compta amb 1002 biografies ja que introdueix el llibre amb les semblances de Jesucrist i Maria, la seva mare, que s’afegeixen al miler de biografies triades. 

[2]  VICENS VIVES, Jaume. Mil figuras de la historia. Barcelona: Instituto Gallach, 1944. p. 228

[3 ] VICENS VIVES, Jaume. Mil figuras de la historia. Barcelona: Instituto Gallach, 1944. p. 259 

[4]  REGLÀ, Joan. 1000 biografías abreviadas. Barcelona: Gassó, 1960. p. 6

Comentaris