El 20 de novembre d’enguany se celebra a Qatar la 22a edició de la Copa del Món de Futbol. La polèmica sobre el lloc de celebració és un tema en el qual l’Hemeroteca no té cap intenció de participar. Sí que celebrarem, en canvi, els cent anys de Xut!.

Xut! es considera pionera entre les revistes esportives i alhora humorístiques que s’editaren a Catalunya. D’aquestes, va ser la primera a fer-ho en català i també la de més llarga durada.

Saltà al terreny de joc un 23 de novembre de 1922 amb la publicació del primer número. El 14 de juliol de 1936, un àrbitre molt parcial, d’aquells que provoquen guerres, va treure la targeta vermella i expulsà a l’equip sencer. En la seva carrera esportiva marcà 725 gols, 7 de ben extraordinaris. El darrer número, el 718, sortí el 14 de juliol de 1936, uns dies abans del “Alzamiento Nacional”.

Tot i que se’n va fer ressò d’altres esports que començaven a tenir un públic fidel a Catalunya i, més endavant, també de les novetats cinematogràfiques, el futbol va ser el seu tema principal. Aquest joc de pilota havia entrat al país a finals del segle XIX. El diari El Diluvio ja feia una petita crònica d’un partit el març de 1895.

Un mes de novembre també, el 1899, neix el FC Barcelona i el desembre del mateix any, el FC Català, que només tingué vint anys de vida i que fou un dels grans rivals del Barça d’aquells temps. El mes d’octubre, un any després, es crea la Societat Espanyola de Foot-ball. El seu primer partit va ser el 25 de novembre i el gener de 1901 canvia el seu nom a Club Espanyol de Foot-ball. 

El 1922, quan el Barça i l’Espanyol ja feia vint anys que s’enfrontaven al camp, el futbol havia esdevingut un dels esports més populars i s’havien fundat molts clubs arreu de Catalunya. Aquest mateix any naixien dos més a Barcelona: la Unió Esportiva de Sants i la Unió Atlètica d’Horta.

Era el moment ideal, doncs, perquè la revista comencés a “xutar”. No només per fer la crònica dels partits, sinó també per treure ferro a aquella passió creixent entre el públic i riure-se’n de tot i de tots mentre ho feia. Ja ho avisaven en el primer número amb un text molt incisiu que acabava d’una forma un pèl més conciliadora:

“Les nostres paraules no han de molestar a ningú. Avui per tu i demà per mi serà el nostre lema. No som partidaris ni partidistes. Veurem els fets i les persones a través d’unes ulleres, els vidres de les quals estan tenyits de bon humor i optimisme”.

L’impressor i editor de Papitu, Santiago Costa i Alfons Roure (que utilitzà el pseudònim Duvinyals), van crear l’equip per portar a terme aquella idea, d’entrada agosarada. Molt aviat van fitxar en Valentí Castanys, tot i que, com ell mateix reconeixia, d’esports no en sabia pas res.

“Jo no havia vist mai un partit de futbol, ni un combat de boxa. De l’esport no en sabia ni un borrall”^[1]

Així i tot, Castanys es convertí en l’ànima de Xut!. No només com a dibuixant, sinó també com a redactor de molts articles que signava amb el pseudònim Dova.

Alguns dels seus personatges van esdevenir amb el temps part de la cultura popular, com és el cas del famós Avi del Barça. Se’l considera també el “culpable” que els seguidors de l’Espanyol siguin coneguts com a “pericos”. Sembla que Castanys els anomenava “quatre gats negres”. En aquell moment havien arribat al país les historietes de “Felix the Cat” aquí anomenat “El Gato periquito”. Val a dir que, per associació, els quatre gats negres van passar a ser els “quatre gats pericos” o directament “periquitos”.

Un altre fitxatge estrella va ser Opisso, un dels dibuixants més populars del moment. Va ser l’encarregat de la majoria de les contraportades i també d’algunes de les portades més famoses, com la que commemorava la sortida del número 500 l’any 1932 o les d’alguns calendaris.

La censura vigent amb la dictadura de Primo de Rivera a partir de 1923, va tancar o començar a fer la vida impossible a moltes revistes satíriques del moment. Els seus dibuixants i col·laboradors van haver de deixar enrere la sàtira política i buscar feina en la sàtira esportiva. Tampoc aquesta, però, se’n deslliurava de la temuda tisora. Per evitar conseqüències, molts van ser els redactors i dibuixants que signaven amb pseudònim.

Tot i que Xut! va patir més d’un ensurt amb la censura i va estar algun cop en risc de ser tancada, irònicament, la seva etapa de major èxit i tiratges més nombrosos va ser precisament durant els anys de la dictadura. El núm. 273 del 24 de gener de 1928 va marcar tot un rècord amb 89.000 exemplars. Però va ser també el més problemàtic. El  censor, segurament “perico”, el va fer retallar de valent i no va permetre que la derrota de l’Espanyol davant del Sants, fos objecte de massa escarni. 

Edità també set números extraordinaris en forma de calendari entre el 1927 i el 1936. Alguns dels quals van sobrepassar la mitjana de 20.000 exemplars, tot arribant als 35.000.

A mesura que anava fent punts a la lliga de les revistes esportives, anava augmentant també el format, que passà dels 28 centímetres als 40. I, com tots sabem, l’èxit es vol cobrar, a vegades massa i tot! El preu dels primers anys de 10 cèntims arribà als 35 el 1933 tot aprofitant que el nombre de pàgines s’havia incrementat de 8 a 24. Tanta ambició no sempre és bona i a partir del número 624 de setembre de 1934, el preu quedaria reduït a 20 cèntims, just el doble del preu inicial. Aquest número es vantava de l’augment de format i preu a la primera pàgina amb el següent titular:

“Per a solemnitzar el canvi de format de Xut! el Barcelona va guanyar al Júpiter per la mínima diferència de 10 gols i l’Espanyol i el Sabadell varen empatar”

També en el mateix número incorporaren altres canvis, entre ells el subtítol: full oficial del País del Sidral. El número anterior anunciava aquestes novetats:

“Xut! full oficial del País del Sidral, sempre atent als temps moderns i als aires de renovació mundial, fa un nou esforç editorial, disposat a mantenir latent l’expectació de la parròquia”

Molts van ser els títols que van sorgir darrere de Xut!: Orsai i La Barrila Deportiva el 1924, El Safareig deportiu i El Sidral deportiu el 1925 o La Bimba el 1926. A banda d’Orsai, però, la resta no van anar més enllà de l’un o dos anys de publicació. Xut!, en canvi, es va mantenir durant catorze anys a primera divisió. Els 725 números publicats, van ser sense cap mena de dubte un cas excepcional entre les revistes del seu gènere i temps, escrites en català.

Finalitzada la guerra, Valentí Castanys va voler recuperar la revista, però no va ser possible continuar amb el mateix títol i llengua. El gener de 1945, formà un altre equip amb vells i nous jugadors i estrenà El Once, amb els mateixos objectius que Xut!, però aquest cop en castellà. La publicació arribaria als 1151 números fins el 29 de gener de 1968.

Aquesta tardor es presenta d’allò més futbolera! Els aficionats podran gaudir o patir amb el Mundial. Els “sidralistes” recordarem que, fa cent anys, una revista ens ensenyà que amb el futbol també podem riure. 

Pepa Bagaria
Hemeroteca

Podeu consultar els números que conserva la BC de l’edició impresa aquí:

Xut!<br>Xut (Barcelona, Catalunya: 1922).$$QXut (Barcelona, Catalunya: 1922). - Biblioteca de Catalunya (BC) (bnc.cat)

L’edició digital de la col·lecció ha estat completada amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de l’Esport i una col·lecció particular:

Arxiu de Revistes Catalanes Antigues > Xut! (bnc.cat)

Xut!, juntament amb altres títols d’humor esportiu, va formar part d’un dels àmbits de l’exposició Humorístiques:

Humorístiques (bnc.cat)

La col·lecció que conserva la biblioteca tant de Xut! com de El Once s’ha completat amb la donació de la família Castanys [Fons Valentí Castanys Borràs].

Bibliografia:

Solà i Dachs, LLuís. Xut! (1922-1936). Barcelona: Bruguera, 1971

Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966. p. 551-552

Viquipèdia en català: Xut! - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (wikipedia.org) [Consulta: 25/08/2022]

Viquipèdia en català: Història del futbol a Catalunya - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (wikipedia.org) [Consulta: 25/08/2022]

Viquipèdia en català: Periquito (esport) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (wikipedia.org)  [Consulta: 25/08/2022]

Tebeosfera:  XUT (1922, COSTA) - Tebeosfera [Consulta: 26/08/2022]

[1] Solà i Dachs, LLuís. Xut! (1922-1936). Barcelona: Bruguera, 1971. P. 6