Introducció

A la Biblioteca de Catalunya es conserven vàries col·leccions de la revista Arte y Letras (1882-1883) una de les quals té un valor molt especial: conserva dins les seves pàgines les làmines fora de text que la revista regalava als subscriptors i que, per les seves característiques (es regalaven per a ésser emmarcades), no s’han conservat en cap de les col·leccions existents en cap biblioteca que hem pogut consultar. Per tant, ens trobem davant d’una col·lecció que pot ser considerada com a molt rara. Aquesta col·lecció, que fins ara s’havia conservat als dipòsits de la Biblioteca de Catalunya de L’Hospitalet, es conserva des de fa pocs mesos a la Unitat Gràfica (topogràfic: S Grav-GFol-0006). Es dona el cas, però, que aquesta col·lecció no conserva el darrer número, el 15, però sí que conserva, malgrat això, quinze làmines de regal; en el número 6 de la revista hi ha inserides dues làmines del pintor de l’escola de Roma Antoni Fabrés i Costa. Això ens va fer pensar, en un primer moment, que per cada número la revista regalava una làmina. El desconcert, però, augmenta quan llegim una ressenya al diari La Vanguardia referent al número 13 de la revista:

 Además, [...] se acompañan dos láminas, copias de cuadros hechas por la « Sociedad General de Aplicaciones Fotográficas » de París. El primer cuadro lleva por título  «Siempre ganando», de nuestro paisano Casanova y Estorach; el segundo se titula «Sueños de aldea» y pertenece al pintor francés Delobbe. Los números de Arte y Letras  acusan siempre gran esmero tipográfico[1].

Així doncs, i després d’una cerca exhaustiva per internet, podem dir que és més que possible que en cada número la revista regalés dues làmines ja que en el mercat hi ha a la venda més làmines de les que es conserven a la nostra col·lecció, com la titulada Paso difícil.

Una mica d’història de la revista Arte y letras

El primer número –de quinze en total– de la revista Arte y Letras. Revista ilustrada apareix a Barcelona l’1 de juliol de 1882 i fou pensada com a regal per als subscriptors de la col·lecció de llibres anomenada Biblioteca “Arte y Letras”, i editada pels germans Eduard i Lluís Domènech i Montaner. Neix, per tant, quan els germans eren els únics propietaris de la col·lecció ja que abans havien estat en societat amb Celestí Verdaguer i després la van vendre a Francisco Pérez.
Els germans Domènech i Montaner tenien a l’abast totes les possibilitats materials –taller, maquinària i personal, heretats del taller del seu pare Pere Domènech i Saló, enquadernador i impressor– per realitzar un somni amb uns quants amics, entre els quals es contaven Josep Yxart i Narcís Oller, el somni de crear una revista il·lustrada (amb il·lustracions fetes expressament) i dedicada a la literatura i a les arts, de gran qualitat.
Des del 1881, com hem apuntat a dalt, editaven la col·lecció de literatura Biblioteca “Arte y Letras” reconeguda per les seves espectaculars enquadernacions industrials realitzades al mateix taller que regentava Eduard Domènech[2], els dissenys de les quals eren encarregats a diferents il·lustradors de l’època, tant de Catalunya com d’Espanya, com per exemple Alexandre de Riquer, Josep Lluís Pellicer, Josep Pascó, Apel·les Mestres, Mariano Foix, Obiols Delgado, Ángel Lizcano o Arturo Mélida entre altres[3]. Hem de fer constar, però, i abans d’entrar en el tema, que la Biblioteca “Arte y Letras” a partir de l’edició de la novel·la Marcos de Obregón (1881) ja començà a regalar als subscriptors una làmina fotogravada del quadre d’A. Moreau, El descanso en la granja[4]. 

La direcció artística de la revista Arte y Letras anava a càrrec d’un dels germans, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i la direcció literària a càrrec de Joseph Yxart[5]. No ens centrarem, però, en la vessant literària sinó que ho farem en la part gràfica que és la que té a veure amb les làmines de regal que s’han conservat.
El format de la revista és de 50 cm. d’alçada i 35,5 cm d’amplada i té dues capçaleres dissenyades per Lluís Domènech que no segueixen cap ordre establert a l’hora de fer servir ambdues: els números 1, 3, 4, 6-10, 13 i 14 tenen un primer disseny i els números 2, 5, 11, 12 i 15 en tenen un altre. Les dues capçaleres són d’una complexitat de dibuix extrema, essent la primera molt més elaborada que la segona, i provenen d’un disseny que barreja el dibuix i fins i tot el collage per a què surtin reproduïdes mitjançant el fotogravat, fet aquest per la casa Thomas.

Les dues capçaleres tenen en comú el lleó heràldic, la nau i el lema: Per Agusta ad Augusta. Lema i nau que eren, així mateix, la marca de la Biblioteca “Arte y Letras”, dissenyat també per l’arquitecte. L’estil artístic s’emmarca dins del corrent esteticista de l’època, corrent que en certa manera havia estat creat pel propi artista juntament amb el seu company, l’arquitecte Josep Vilaseca. La primera capçalera, però, barreja elements decoratius reals com el pendó i el gerro ceràmic amb una nimfa, mentre que la segona només fa ús d’una tipografia de fantasia.

Al primer número de la revista surt anunciada la venda per subscripció per part de la Biblioteca “Arte y Letras” d’una làmina impresa amb reproducció fotogràfica i en exclusiva del quadre de Francisco Pradilla La rendición de Granada, feta per la casa Goupil de París amb clixé retocat pel mateix artista. La dimensió de la làmina era de 115 x 90 cm i el seu preu era de 25 pessetes, una suma prou elevada per l’època. L’oferta d’aquestes làmines de qualitat era un bon reclam publicitari no només per la qualitat, sinó perquè el que volien era posar a l’abast de molta gent obres literàries que potser, d’altra manera, no l’haguessin comprat.
L’editorial –almenys en l’època de la direcció els germans Domènech– devia tenir un contracte per a la publicació de les làmines amb la Casa Goupil atès que la majoria de les làmines de regal eren fotogravats fets per aquesta gran empresa comercial d’obres d’art i de reproduccions.

Les làmines de la revista Arte y letras conservades a la Biblioteca de Catalunya

Hem dit que la col·lecció de la revista, conservada ara a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, conté quinze làmines, la relació de les quals és la següent:

Nº 1, Año 1882, Barcelona 1º de julio.
ARTE Y LETRAS
El cajón de los secretos, Peint par Simonetti. Photogravure Goupil & Cia.
Signat a l’obra Attilio Simonetti Roma 72 [1872].

Nº 2, Año 1882, Barcelona 1º de agosto.
ARTE Y LETRAS
La noche de San Juan, Peint par J. Breton. Photogravure Goupil & Cia. Berlin Verlag Goupil & Cia. Imprimé & publié par GOUPIL & Cia. Editeurs. P.F.  París, Londres, La Haya. New York Published by M. Knedler.

Nº 3, Año 1882, Barcelona 1º de octubre.
E. DOMENECH Y Cia. EDITORES - BARCELONA
Embarque de Manon Lescaut, Peint par C.E. Delort. Photogravure Goupil & Cia. Berlin Verlag Goupil & Cia. Imprimé & publié par GOUPIL & Cia. P.F.  Editeurs. París, Londres, La Haya. New York Published by M. Knedler.

Nº 4, Año 1882, Barcelona 1º de Noviembre.
E. DOMENECH Y Cia. EDITORES - BARCELONA
Mora de Constantina, Peint par C. Brun. Photogravure Goupil & Cia. Berlin Verlag Goupil & Cia. Imprimé & publié par GOUPIL & Cia.P.F. Editeurs. París, Londres, La Haya. New York Published by M. Knedler.

Nº 5, Año 1882, Barcelona 1º de Diciembre.
ARTE Y LETRAS
Danza Pompeyana, Peint par J. Coomans. Photogravure Goupil & Cia. Berlin Verlag Goupil & Cia. Imprimé & publié par GOUPIL & Cia. Editeurs. París, Londres, La Haya. New York Published by M. Knedler.

Nº 6, Año 1883, Barcelona 1º de Febrero.
MORO DE REY – Cuadro de A. Fabrés – Grabado de Joarizti.

Nº 6, Año 1883, Barcelona 1º de Febrero.
MÚSICOS ÁRABES – Cuadro de A. Fabrés – Grabado de Joarizti.

Nº 7, Año 1883, Barcelona 1º de Marzo.
E. DOMENECH Y Cia. EDITORES - BARCELONA
La disputa, Peint par F.H. Kaemmerer. Photogravure Goupil & Cia. Berlin Verlag Goupil & Cia. Imprimé & publié par GOUPIL & Cia.P.F. Editeurs. París, Londres, La Haya. New York Published by M. Knedler.

Nº 8, Año 1883, Barcelona 1º de Abril.
E. DOMENECH Y Cia. EDITORES - BARCELONA
Escoge!, Peint par J. Verhas. Photogravure Goupil & Cia. Berlin Verlag Goupil & Cia. Imprimé & publié par GOUPIL & Cia.P.V. Editeurs. París, Londres, La Haya. New York Published by M. Knedler.

Nº 9, Año 1883, Barcelona 1º de Mayo.
E. DOMENECH Y Cia. EDITORES - BARCELONA
Ala escuela, Peint par Melle. J. Bole. Photogravure Goupil & Cia. Berlin Verlag Goupil & Cia. Imprimé & publié par GOUPIL & Cia.P.V. Editeurs. París, Londres, La Haya. New York Published by M. Knedler.

Nº 10, Año 1883, Barcelona, Julio.
ARTE Y LETRAS
En la Botica, Peint par E. Casals. Lichtdruck Blatt. Wien, Verlag von Renner & Cia. Artistishe Anstalt von BAUKEL’S Verlag, Pesth & Buda. New York, Published by Smidt.

Nº11, Año 1883, Barcelona, Agosto
ARTE Y LETRAS
Salomé, Peint par Barles. Lichtdruck Blatt. Wien, Verlag von Renner & Cia. Artistishe Anstalt von BAUKEL’S Verlag, Pesth & Buda. New York, Published by Smidt.

Nº 12, Año 1883, Barcelona, Septiembre. (Veure Fig.1)
BIBLIOTECA ARTE Y LETRAS – EDITOR FRANCISCO PÉREZ - BARCELONA
SUEÑOS DE ALDEA, S. Gein se dos Applications Photographiques. Rue d’Argenteuil París

Nº 13, Año 1883, Barcelona, Octubre. (Veure Fig.2)
BIBLIOTECA ARTE Y LETRAS – EDITOR FRANCISCO PÉREZ - BARCELONA
SIEMPRE GANANDO, S. Gein se dos Applications Photographiques. Rue d’Argenteuil Paris

Nº 14, Año 1883, Barcelona, Noviembre.
BIBLIOTECA ARTE Y LETRAS – EDITOR FRANCISCO PÉREZ - BARCELONA
A ORILLAS DEL RIO, S. Gein se dos Applications Photographiques. Rue d’Argenteuil Paris

Amb una ràpida lectura ens adonem que dins les quinze làmines hi ha encapçalaments que es podrien agrupar com els de: “ARTE Y LETRAS”, “E. DOMENECH Y Cia. EDITORES – BARCELONA” i “BIBLIOTECA ARTE Y LETRAS – EDITOR FRANCISCO PÉREZ – BARCELONA”, a més de les dues d’Antoni Fabrés en les que no hi consta cap capçalera (Número 6). Aquests encapçalaments estarien, doncs, distribuïts per èpoques i per propietaris, essent l’última època la de l’editor Francisco Pérez que comprà l’editorial el 1883.
I, així mateix, amb una ràpida visualització de totes les làmines, podem dir que aquesta revista regalava un art de menjador, fàcil per als gustos de l’època amb obres reproduïdes dels estils que més èxit comercial tenien aleshores als salons més conservadors de París, com el dels Champs de Mars, d’estil pompier, orientalista i de gènere. Respecte a les làmines d’artistes catalans, tenim les dues aquarel·les d’Antoni Fabrés, amb dues de les obres que més èxit comercial van tenir en aquell moment, d’estil orientalista (veure Fig.6 i 7), i una aquarel·la d’Antoni Casanova i Estorach dedicada a un dels gèneres més conreats per aquest artista, el dels capellans i monjos dedicats a la bona vida (veure Fig.2).

Si, com hem dit abans, és més que probable que la revista regalés dues làmines per número, encara resta molt per investigar i trobar les làmines que manquen.

Aitor Quiney
Servei d'Emmagatzament, Preservació i Conservació

[1] La Vanguardia, 08.XI.1883.

[2] La majoria dels historiadors que han parlat d’aquesta col·lecció es refereixen a l’editor com Enric Domènech quan en realitat es deia Eduard Domènech i Montaner. L’error es fonamenta en què sempre signava com a “E. Domènech” i perquè en alguna ressenya de l’època el nom ja havia sortit equivocat.

[3] Varis historiadors s’han ocupat de la part gràfica d’aquesta col·lecció: Eliseu Trenc i Ballester, Pilar Vélez i Vicente, Luisa Cotoner i Aitor Quiney, entre d'altres.

[4] La Vanguardia, 19.VI.1881. El que no sabem, però, és quan de temps van continuar produint aquestes estampes o làmines.

[5] Per a saber l’índex d’articles i autors de la revista vegeu: Torres, David, “Índice de la revista ilustrada Arte y Letras (Barcelona, 1882-1883), Hispania, Vol.66, No.3 (Sep., 1983), p.345-347.