Esther Vilar, cap de l’Arxiu Joan Maragall, ens selecciona un seguit d’anotacions que podem trobar en les agendes personals i dietaris que s’han conservat de Joan Maragall i la seva dona, Clara Noble. Els canvis de domicili, els naixements dels fills, les excursions o versos de poemes inèdits, són només algunes de les curiositats que trobem en aquests documents, i que també descobriràs a través d’aquest capítol del pòdcast.

Josep Trueta i Raspall és un dels metges més importants del segle XX. El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de poc temps després de la seva mort. Però, qui va ser realment Josep Trueta? Per què el seu mètode va salvar milers de vides? Com és que la Biblioteca conserva el fons d’un metge? Què hi podem trobar en la seva correspondència? Aquestes i altres preguntes són les que et responem en aquest capítol, amb la col·laboració d’Anna Gudayol, Cap de la Secció de Manuscrits i Fons Personals; i de Joan Falcó, tècnic d’aquesta mateixa Secció.

Pepa Bagaria, directora de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, ens acosta en aquest capítol la història de dos dels diaris catalans més emblemàtics. El Diario de Barcelona, fundat l'any 1792; i La Veu de Catalunya, creat més de cent anys després, el 1899. Uns diaris en paper que van ser d’una gran importància per a la història i la cultura del nostre país.

Amb Núria Grau, Cap del SEPIC —Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació de la Biblioteca de Catalunya—, visitem aquells espais de l’edifici històric del carrer de l’Hospital on es conserven i es preserven una part important dels documents de la Biblioteca. Són un total de cinc dipòsits, quatre d’ells subterranis, que tenen les millors condicions ambientals i de conservació per tenir cura d’aquest ric patrimoni.

En aquest capítol del pòdcast Marta Riera, Marga Losantos i Jordi Armengol ens parlen de les visites que la Biblioteca de Catalunya ofereix a les diverses escoles, instituts i universitats del país. Així, descobrim plegats com són aquestes sessions, qui les fa, quins objectius persegueixen, de quina manera ens hi podem inscriure i quins requisits s’han de seguir per a poder-les dur a terme.

Rosa Montalt, Pilar Estrada i Montserrat Molina, de la Secció de Música, ens presenten documents i partitures relacionades amb el temps de Nadal, que custodiem a la Biblioteca. Així, descobrim que conservem almenys quatre documents d’El Cant de la Sibil·la, alguna ensalada dels Fletxa, una bona col·lecció de vilancets barrocs, músiques per a Els Pastorets i altres peces escèniques nadalenques i algunes felicitacions de Nadal singulars. La banda sonora la posen les veus del conjunt vocal Cantoría, La Colombina, el Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona, el Cor Lieder Càmera i el Cor Infantil dels Amics de la Unió de Granollers, entre d’altres.

Ramon Sunyer i Pol Cruells, de la Unitat de Sonors i Audiovisuals, ens expliquen en aquest capítol què és el radioteatre, quan va néixer i de quina manera una obra de teatre s’adaptava al format radiofònic. A més, descobrim quin tipus de radioteatres conservem a la Biblioteca de Catalunya provinents de l’Arxiu Històric de Ràdio Barcelona i n’escoltem alguns fragments. I també recordem algunes veus emblemàtiques que van popularitzar aquest format radiofònic al segle XX.

Jaume Clarà Arisa, cap de la Secció de Col·leccions Generals, ens parla de set col·leccions emblemàtiques que custodiem a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta de biblioteques temàtiques dedicades als escacs, la mitologia clàssica, la novel·la romàntica, l’anarquisme i el teatre. A través d’aquest pòdcast descobrim el contingut d’aquestes col·leccions així com la personalitat de les diverses persones que van crear-les.

Pepa Bagaria, cap de l’Hemeroteca, ens parla en aquesta ocasió de com la doctrina espiritista va arribar al nostre país. Sabrem qui van ser José María Fernández Colavida i Amalia Domingo Soler, dues figures imprescindibles de la història de l’espiritisme a casa nostra. I, finalment, descobrirem algunes revistes i publicacions sobre aquesta temàtica que conservem a la Biblioteca de Catalunya.

En aquest capítol ens endinsem en la història d’un dels cors més emblemàtics del nostre país, que celebra aniversari. Ens hi acompanyen Margarida Ullate i Estanyol, Cap de la Unitat de Sonors i Audiovisuals i cocomissària de l’exposició “Que els cants ens alegrin: 75 anys de la Coral Sant Jordi”, i Manel Artigues Alsius, exmembre de la Coral. T’expliquem en quin context va néixer aquesta institució l’any 1947, la importància que va tenir en la recuperació de la llengua catalana al nostre país, el paper fonamental d’Oriol Martorell, el seu fundador; i com la Coral Sant Jordi segueix ben viva en l’actualitat.