Enregistraments històrics. Els incunables (fins al 1910) - Part I

I- Els incunables (fins el 1910)

Considerem l'època incunable del so l'etapa que va des de la patent d'invenció del fonògraf per Edison, el 1877, fins l'època de les primeres absorcions i canvis en les grans companyies discogràfiques, esdevingudes el 1910: Gramophone es converteix en His Master's Voice i canvia la imatge de la marca, l'angelet, per la famosa imatge del gos Nipper al costat d'un gramòfon (que, en la pintura original, era un reproductor de cilindres o fonògraf); Odeon absorbirà Fonotipia, tot i que la primera respectarà el nom de la segona com a segell. Serà també a partir del 1910 que s'endegaran els projectes d'enregistraments d'obres simfòniques i òperes completes gràcies a la reducció progressiva de les revolucions per minut, que passaran de 90 a 80 i després a 78, nombre que esdevindrà l'estàndard. A més, cal considerar la dificultat que existia de captar més d'un instrument, o de captar un instrument que no es pogués acostar el que calia a la “trompeta” de presa de so, a diferència del que passava amb la veu.
La història del so enregistrat a Catalunya està tot just esbossada. Daniel Jones i Jaume Baró, en el seu llibre La indústria musical a Catalunya (Llibres de l'Índex, 1995) , en fan un recorregut precís, però que convindria poder contrastar amb les fonts documentals pertinents. Aquestes fonts haurien de ser, lògicament, els propis documents sonors, els catàlegs de les discogràfiques (que mostren la seva producció en el temps) o la documentació relativa a l'activitat econòmica i als procediments tècnics d'enregistrament utilitzats per les empreses discogràfiques. El problema amb què ens trobem, no només a Catalunya, sinó a la majoria dels països que no foren pioners en el desenvolupament de la indústria discogràfica, és precisament la manca de documentació. No s'ha conservat o, si s'ha fet, no s'ha localitzat

Per aquest motiu, Pathé va patentar els aparells per a reproduir els seus propis discos, aparells que -a casa nostra- només alguns col·leccionistes particulars han conservat. Actualment hi estem en contacte per tal de poder digitalitzar els discos d'aquesta marca de què disposem.

El fonògraf, aparell que reproduïa cilindres, fou presentat a l'Ateneu Barcelonès el 1878, només un any després de la seva invenció, i es féu popular entre la burgesia catalana després de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888.

La Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya conserva un col·lecció de més de 300 cilindres de cera procedents de la col·lecció reunida pel violinista i compositor català Xavier Turull qui, al seu torn, la va comprar a Ruperto Regordosa, un empresari de Tiana. Aquests enregistraments sembla que no són comercialitzats i no estan datats, però l'organització International Piano Archives que va editar els interpretats per Albéniz i Malats en vinil i -posteriorment- en CD, els situa entre 1902 i 1907. La Biblioteca de Catalunya va digitalitzar la col·lecció sencera el 2008.

Curiosament, la història dels enregistraments sonors a Espanya s'inicia el 1877 amb l'embarbussament 'Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat', amb el qual un atònit mallorquí desafià un fonògraf perquè el repetís, cosa que la màquina va fer sense cap problema. La cita la fa Javier Barreiro a la seva breu història de la fonografia publicada dins la seva biografia de Raquel Meller, un dels pocs treballs seriosos d'investigació sobre discografia publicats a l'estat espanyol.

Deixant de banda els cilindres de cera, es té constància que els primers enregistraments de discos fets a Catalunya daten del setembre i l'octubre del 1900 (un any després que a Madrid), i que els va fer William Sinkler per a la Gramophone Company anglesa, una sucursal de la Berliner Gramophone Company americana. Els discos eren petits, de 12,5 cm i es caracteritzaven per estar impresos per una sola cara i dur les dades gravades a mà amb un punxó al voltant de l'orifici central del disc.

El 1903, una sucursal d'aquesta companyia s'instal·là a Barcelona, però els discos encara es fabricaven fora de Catalunya (concretament, a Hannover fins el 1908 i a Hayes fins el 1912). Tampoc no tenim cap disc dels que s'enregistraren a Barcelona, però sí algun d'aquesta època enregistrat a Madrid.

L'empresa de Berliner, la Gramophone Company, es va convertir en Gramophone and Typewriter el 1900, nom que tornaria a canviar el 1910 per His Master's Voice. Dins d'aquest període, concretament el 1903, la seva filial Compañía Francesa del Gramophone es va instal·lar a Barcelona. Conservem un dels seus catàlegs del 1905, en el qual apareixen els títols de les tres sardanes de Josep Serra Bonal que tenim a la Fonoteca. Que el gènere sardanístic tingui un paper tan destacat en la història dels enregistraments de casa nostra no deixa de sorprendre, sobretot si tenim en compte que la sardana és un gènere musical molt local, i que els enregistraments es feren a França. És probable, però, que a la seva difusió popular hi hagin contribuït els concursos de cobles organitzats a Barcelona els anys 1892 (quart centenari del descobriment d'Amèrica) i de les Festes de la Mercè del 1902, que tingueren un gran ressò popular.

Atès que la major part dels discos antics no estan datats, les fonts documentals secundàries, com són els catàlegs discogràfics, aporten una informació indispensable i sovint única per a refer la història de la producció de les diferents empreses productores de discos. Ja sigui perquè, en el seu moment, els catàlegs es consideraven fulletons de propaganda, o bé perquè els mateixos catàlegs se substituïen quan se'n publicava una actualització, el fet és que actualment són documents molt difícils de trobar. I, com més antics, més rars. Reproduïm aquí un dels catàlegs disponibles a la Fonoteca, que correspon a la companyia Gramophone francesa, obert per la pàgina on es relacionen els discos de sardanes publicats aquell any, algun dels exemplars dels quals tenim disponibles a la nostra institució.

La Biblioteca Nacional de Madrid, que va començar a rebre discos produïts a Espanya a partir del decret de creació de la seva Fonoteca, el 1938, no ha ingressat sistemàticament tota la producció fonogràfica de l'estat anterior a aquesta data. La Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya, que tot just ara celebra 40 anys, tampoc no ho ha pogut fer amb la producció catalana. Ha estat gràcies les donacions de particulars i a la participació de subhastes –fins ara, exclusivament a l'estranger- que s'han aconseguit alguns exemplars de veritable interès, dels quals en seguirem parlant en els pròxims Tresors.

Bibliografia

Cobla Antiga Pep. Carolillo, [Paris] : Pathé, [1914?]. 1 disc sonor. 90 r.p.m., lectura vertical ; 29 cm. Pathé. 9763 (89524-RA, 89798-RA) (12724--12725).
TOP: PG 116 (actualment no reproduïble).
Señora Martenec. Tango del café, Madrid : E. Berliner's Gramophone, [1900?].1 disc sonor. entre 60 i 80 rpm, mono ; 18 cm. Berliner. 63169.
TOP: CAFon-MD 100 PP 41.
Serra Bonal, Josep. La Federalista, sardana ejecutada por la Copla La Principal de la Bisbal de l’Ampurda [sic]. [França] : Gramophone and Typewriter, [1905]. 1 disc sonor. 78 rpm ; 18 cm. Disque pour Gramophone. 60322 (7871-F-II).
TOP: CSFon-CD PP 69.
Serra Bonal, Josep. La Pubilla ampordanesa, sardana ejecutada por la Copla La Principal de la Bisbal de l'Ampurda [sic]. [França]: La Bisbal : Gramophone and Typewriter, [1905]. 1 disc sonor. 78 rpm ; 25 cm. Disque pour Gramophone. GC-60248 (7855F).
TOP: CSFon-CD PM 1093.
Serra Bonal, Josep. Perlas y diamants, sardana ejecutada por la Copla La Principal de l’Ampurda [sic]. [França]: Gramophone and Typewriter, [1905]. 1 disc sonor. 78 rpm ; 25 cm. Disque pour Gramophone. GC-60250 (7862F).
TOP: CSFon-CD PM 1026.
Catálogo de discos Gramophone. (agosto 1905).