Aquest 2019 ha fet 25 anys de la mort de Pere Calders. Escriptor, periodista i dibuixant, l’any 1939 es va exiliar a França i posteriorment a Mèxic. Per recordar aquesta efemèride, més enllà de la importància com a narrador que ja ha estat molt estudiada, hem triat dues cartes que formen part de dos fons personals de la biblioteca de dues persones cabdals en la vida personal i literària de Calders: Avel·lí Artís GenerTísner i Josep Carner. Amb Tísner van ser molt bons amics i establiren lligams familiars – van ser cunyats-; i amb Josep Carner establiren una mena de fidelitat i lleialtat literària i personal.

La carta a Tísner, de l’abril de 1939, reflecteix els moments i les sensacions que Calders viu a l’exili a França, entre París i Roissy-en-Brie; ho expressa amb la ironia pròpia de la seva manera d’escriure,  però alhora amb un sentit de la profunda amistat que els unia, i l’enyorança de tenir-se lluny. Parla també de la resta d’exiliats catalans, amb qui Calders compartia la inquietud i la incertesa pel futur que els esperava:

25 qms. de París 5-IV-39

M. Tísner

Ville de Toulouse (500.000 habitants seulement)

Amic de les meves entranyes:

T’escric des del castell de Roissy, voltat de vint-i-cinc criats que es barallen per veure qui anirà a tirar la carta.

Només fa molt poc que som aquí, però ja es veu de seguida que això és el gran lloc per a engreixar-se. Hi ha un parc els límits del qual no són coneguts per persona humana. Sembla que hi ha tres expedicions que sortiren per tal de fixar-los i només n’ha retornat una, però va retornar boja i hom i don no n’han pogut treure l’aigua clara.

El viatge també va ésser molt maco. Quan ja semblava que no hi arribaríem mai, patam! Ens trobem davant d’un castell com unes cuixes i un rètol com ara aquest :

Roissy.en-Brie

París 25 kms

[cartell d’indicació amb una →]

(Les taques no hi eren perquè el cartell és d’esmalt, des de luegu)

L’alcalde no ens va venir a rebre, perquè segons tinc entès ni tan sols no té esment de la nostra existència. Però això no quita. La recepció va ésser lluïdíssima i diu que tothom es va emocionar molt.

El castell és bo de veres, tot ell de pedra picada i decorat pels de dintres. Hi ha piscina, pistes de “basket”, “football”, “bouling”, eines d’esgrima,  ping-pong, billar i altres coses distingides el noms de les quals sento no recordar.

Però amb tantes coses com hi ha, no hi ets tu, i això li fa perdre la gràcia, veli aquí. En Trabal em va dir motu proprio que la teva vinguda aquí havia anat del fi d’un gruix d’un tel de ceba, i perdona l’expressió. No obstant, prossegueixen els “pour parler” i hom confia resoldre l’”affaire”.

Digues a la Rosa[i] que penso molt amb ella, que la distància “hostiga” el meu amor. Patim molt el Manresa i jo!

Encara no s’ha llençat al canal l’Arcadi? Diga-li que si es mata no li miraré mai més la cara.

Acabo i em reservo moltes altres coses per la pròxima (gairebé imminent) lletra, perquè en Cluselles i en Joan Jordana volen dir-hi la seva. Rep un petó, que la distància fa venerable, del teu estimat amic.

Pere

Abraça la Rosa de part meva, i digues a l’Arcadi[ii] que aquesta nit l’he somniat.

La carta a Josep Carner, de l’abril de 1942, reflecteix l’admiració professional, personal i, sobretot, l’agraïment que Calders sempre va sentir per tal com Carner el va ajudar quan va arribar a Mèxic. Pere Calders duia a la butxaca una carta de recomanació de Francesc Trabal, i va anar a trobar Josep Carner perquè l’orientés per treballar. Carner li va adquirir uns contes inèdits per tal d’ajudar-lo econòmicament, i li va trobar feina de dibuixant per a una editorial, i promocionà els seus contes: “Ho feia tan bé que jo no m’adonava de res. En aquells moments, creia de debò que un editor em comprava original, i això – il·lús de mi – se’m feia més desitjable que no pas el prodigi de la naixença d’una amistat i el do d’un nou amic que m’ajudava”, diu Calders a Josep Carner [iii], una biografia del poeta en què Calders recorda tota l’ajuda que li va proporcionar en arribar a Mèxic.  En la carta que reproduïm, Calders, que ja feia tres anys que estava a Mèxic, assabentat que a Carner li havien agradat els últims contes que havia escrit, li escriu per agrair-li i expressar-li la satisfacció que havia sentit en saber que els havia elogiat:

Mèxic D.F. 29-IV-42

Sr. Josep Carner

Distingit amic:

M’han dit que els meus contes us havien agradat, i us asseguro de tot cor que aquest és el premi més alt que jo aspirava merèixer.

El dia que algú va explicar-me que la vostra opinió era generosament favorable als meus treballs, gairebé vaig desinteressar-me dels petits plets i les petites baralles –als quals sou tan superior – i em va semblar que tot el que pogués venir després, bo o dolent, quedaria sempre en un segon terme.

No sé què podria fer per a ésser digne de la vostra amistat i de la vostra confiança. De moment, us prometo que la simpatia que em dediqueu serà per a mi un estímul perdurable. M’agradaria arribar a escriure bé perquè no us haguéssiu de penedir mai per l’ajut que em doneu d’una manera tan bondadosa i reiterada.

Disposi sempre del vostre amic,

Pere Calders

Totes dues cartes, van ser escrites des de l’exili: una, amb les expectatives d’un futur incert i provisional, i l’altra ja a l’exili establert a Mèxic, expressen la complicitat de l’amistat i de l’agraïment. Entre 1939 i 1942 Calders havia anat de França a Mèxic, Tísner també acabaria exiliat a Mèxic durant 25 anys, i Carner des de 1939 fins al 1945. Mèxic fou, doncs, casa seva per uns anys, el lloc des d’on veien i estimaven el món: “Casa nostra era el món tal com el vèiem i l’estimàvem”.       

Mercè Comas
Servei d’Accés, Informació i Obtenció de Documents

Bibliografia

Biblioteca de Catalunya. Fons Avel·lí Artís Gener(Tísner). Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2019. <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Artis-Gener-Avel-li-Tisner> [Consulta: octubre de 2019].

Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Carner. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2019. <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Carner-Josep> [Consulta: octubre de 2019]

Calders, Pere. Unitats de xoc. Barcelona: Editorial Forja, 1938.

Calders, Pere. Josep Carner. Barcelona: Editorial Alcides, 1964.

Pons, Agustí. Pere Calders, la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1998.

[i] Rosa Artís Gener, germana d’Avel·lí Artís Gener, que s’acabaria casant amb Pere Calders a Mèxic.

[ii] Arcadi Artís Gener, germà d’Avel·lí Artís Gener.

[iii] Calders, Pere. Josep Carner. Barcelona: Alcides, DL 1964, p. 40.