Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Jordi Rubió, primer director de la Biblioteca de Catalunya (1913-1939)


Right menu

Arxiu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Etiquetes



Jordi Rubió, primer director de la Biblioteca de Catalunya (1913-1939)

Enguany que es compleix el centenari del nomenament de Jordi Rubió i Balaguer com a primer director de la Biblioteca de Catalunya, és un bon moment per recordar-lo com un dels grans noms de la història cultural del nostre país.

Jordi Rubió havia nascut a Barcelona l'any 1887. Als vint anys ja era doctor en Filosofia i Lletres i col·laborava intensament en nombroses tasques auxiliars a l’Institut d’Estudis Catalans, que s’acabava de fundar i era presidit pel seu pare, Antoni Rubió i Lluch. Una de les seves ocupacions principals era ajudar Jaume Massó i Torrents en l’organització dels fons bibliogràfics que s’anaven comprant i recollint a la biblioteca de l’Institut, que era la Biblioteca de Catalunya.

Jordi Rubió i Jaume Massó, director i inspector de la Biblioteca de Catalunya, asseguts a la Sala de Lectura de la Biblioteca de Catalunya, vora Ramon Miquel i Planas. [Arxiu BC]

Jordi Rubió i Jaume Massó, director i inspector de la Biblioteca de Catalunya, asseguts a la Sala de Lectura de la Biblioteca de Catalunya, vora Ramon Miquel i Planas. [Arxiu BC]

El juny de 1913, mentre es trobava a Hamburg donant uns cursos de llengua i cultura espanyoles al Seminar für Romanische Sprachen und Kultur, dirigit pel professor Bernard Schädel, i fent recerca sobre manuscrits lul·lians, va rebre una carta personal d’Enric Prat de la Riba; li demanava de fer-se càrrec de la direcció de la Biblioteca de Catalunya, que s’obria al públic i s’inauguraria el maig de 1914. Rubió aleshores tenia 26 anys.

Per endegar l’etapa pública de la Biblioteca, Prat de la Riba apostava per un director jove i obert. I Jordi Rubió reunia joventut amb la condició de bibliotecari i amb una important trajectòria d’investigador i de docent. Com a bibliotecari, va saber portar fermament el timó d’una biblioteca nacional i la va convertir en el centre protector del patrimoni bibliogràfic català i, alhora, en el dipositari de la bibliografia científica més avançada. Però al mateix temps, va saber fer realitat la Xarxa de Biblioteques Populars, destinada a un públic molt diferent. En els llargs anys de direcció de la Biblioteca de Catalunya,  va demostrar una enorme capacitat de treball i habilitats de bon organitzador, de coneixedor expert dels fons bibliogràfics i de líder personal. Els professionals que van treballar sota les seves ordres van apreciar, a més dels seus extensos coneixements, la seva força d’estímul i la seva humanitat. Per totes aquestes condicions ha estat recordat i admirat.  

Jordi Rubió va ser també director i professor de l’Escola de Bibliotecàries. Sortida d’excursió amb les alumnes el 1933. [Biblioteca de Catalunya]

Jordi Rubió va ser també director i professor de l’Escola de Bibliotecàries. Sortida d’excursió amb les alumnes el 1933. [Biblioteca de Catalunya]

 

Reis Fontanals
Àrea de Difusió 

Comentaris