La poesia catalana ha anat molt lligada al llarg de la història al món de l’art, gràcies sobretot a l’obra dels grans artistes que l’han il·lustrada. Especialment durant la segona meitat del segle XIX i fins al final de la Guerra Civil. Aquesta és l’època que comprèn l’exposició que des del 10 d’octubre i fins al 20 de desembre del 2023 es pot visitar a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Catalunya. Margarida Casacuberta, comissària juntament amb Aitor Quiney d’aquesta mostra, ens parla del seu origen, de com s’estructura, què vol transmetre i, finalment, ens proposa una visita on descriu algunes de les peces més destacables. L’exposició Imatge & Poesia. Les poètiques de la modernitat, es va poder veure a Girona fa uns mesos i ha estat organitzada conjuntament per la Fundació Rafael Masó i la Biblioteca de Catalunya.

ARCA és un projecte col·laboratiu impulsat des de fa temps per la Biblioteca de Catalunya, que involucra diverses entitats i institucions del nostre país. Té com a objectiu principal permetre l’accés virtual a tothom qui ho vulgui, a un munt de títols de revistes i diaris antics, i no tan antics, publicats a Catalunya. De com funciona aquest portal web i què hi podem trobar, tracta aquest capítol, que compartim amb Pepa Bagaria, directora de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, i Paquita Navarro, cap de Digitalització.

En aquesta ocasió ens aproximem a la figura d’un dels poetes més importants del Barroc a Catalunya: Vicent Garcia, conegut popularment com el Rector de Vallfogona. Però qui va ser en realitat Vicent Garcia? Què en sabem de la seva vida? I per què és tan popular encara avui en dia? Aquestes i altres preguntes són les que mirem de resoldre amb l’ajuda d’Albert Rossich, catedràtic emèrit de literatura catalana de la Universitat de Girona, editor de l’obra poètica d’aquest autor i comissari de l’exposició de la Biblioteca de Catalunya que commemora els 400 anys de la mort d’aquest personatge.

En aquest capítol del pòdcast et volem parlar de nosaltres, de la Biblioteca i del nostre futur. Eugènia Serra, la directora, ens explica què és el Pla Estratègic 2023-2027 de la Biblioteca de Catalunya i quins són els aspectes més importants que conté. A més, en la part final, descobrim com serà la nostra biblioteca en un futur no molt llunyà.

Foto de portada d'aquest capítol: Oriol Miralles.

Sabies que la Biblioteca de Catalunya cedeix cada any desenes dels seus documents per a ben bé una vintena d’exposicions, nacionals i internacionals? En aquest capítol del pòdcast, Núria Flix, coordinadora de la gestió de préstec per a exposicions, ens explica en què consisteix aquest servei de la Biblioteca i com s’organitza. A més, Carina Mirassó, una de les comissàries, ens explica què s’amaga al darrere de la mostra "Patrimoni en moviment", que del 31 de juliol al 16 de setembre es pot veure a l’Espai Zero de la Biblioteca.

A final del segle XIX i durant les primeres dècades del segle XX, a Catalunya vam tenir una sèrie de músics que van destacar per la seva precocitat. En aquest capítol del pòdcast ens fixem en els casos d’Isaac Albéniz, Alícia de Larrocha, Joan Manén, Eduard Toldrà, Esmeralda Cervantes i els germans Carlos i Giocasta Kussrow Corma. Descobrim algunes curiositats relacionades amb el seu talent musical, i també parlem d’alguns documents interessants sobre aquest tema que podem trobar a la Biblioteca de Catalunya. Aquest capítol el fem amb la companyia de Pilar Estrada, Montse Molina i Soledad Sánchez, de la Secció de Música de la Biblioteca.

Imatge de portada d’aquest capítol: Els germans Corma.

Amb la companyia del fotògraf Ricard Marco, parlem dels reportatges fotogràfics de les activitats que duem a terme a la Biblioteca de Catalunya. Tot i que tenim registres de reportatges ben bé des dels inicis de la Biblioteca, en aquest capítol ens fixem sobretot en l’etapa més recent, la compresa entre 1990 i l’actualitat. Com són aquests reportatges? Què s’hi pot veure? Es conserven totes les imatges? Podem consultar aquest material? Aquestes i altres qüestions troben resposta en aquest capítol.

Foto de portada d’aquest capítol: Oriol Miralles

En aquest capítol del pòdcast ens aproximem a la figura d’un arquitecte de qui no en sabem gaires coses, tot i ser autor d’obres tan emblemàtiques com el Monument a Colom de Barcelona. Però qui va ser Gaietà Buïgas i Monravà? Quina relació té aquest personatge amb Carles Buïgas, l’enginyer que va dissenyar la Font Màgica de Montjuïc? Què conté el fons que conservem d’ell a la Biblioteca de Catalunya? Aquestes i altres preguntes mirem de respondre-les amb l’ajuda de Concepció Isern i Xavier Soler, historiadors de l’art i membres de l’equip de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya.

Eugènia Serra, la directora de la Biblioteca de Catalunya, explica en aquest capítol aquelles gestions, accions i serveis que duem a terme des de la Biblioteca i que afecten al conjunt del país. Així, parlem de la gestió dels números de Dipòsit legal i de l’ISSN; les subvencions per a la catalogació i digitalització de fons; la normalització i estandardització de normatives internacionals relacionades amb els catàlegs bibliotecaris; i l’assessorament a altres biblioteques i professionals per part dels especialistes de la Biblioteca.

En aquest capítol del pòdcast ens acostem a un període històric revolucionari que es va viure a tot l’Estat, però en especial a la ciutat de Barcelona, durant els primers anys de la dècada de 1820. D’aquells anys marcats per la participació i l’opinió de la ciutadania en temes polítics, tracta l’exposició que es pot veure a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca de Catalunya entre el 20 d’abril i el 17 de juny de 2023. En parlem amb els seus comissaris, Jordi Roca Vernet i Pep Rueda Sabala.