Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / L'Arch de Sant Martí


Right menu

Arxiu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Etiquetes



L'Arch de Sant Martí

Durant el mes de novembre s’escau la festivitat de Sant Martí, el Sant de Tours, aquell soldat romà que, segons la llegenda, va partir la seva capa amb el pobre que la necessitava i que, arran d’aquesta generositat, Déu va fer que sortís el sol anunciat per un gran arc lluminós, que també coneixem amb el nom del Sant.       

Des del segle XI, segons alguns estudis abans i tot, es tenen notícies de la creació d’un poble als afores de Barcelona on els seus habitants van edificar una església dedicada al Sant i el poble es va anomenar Sant Martí de Provençals.

L’origen del per què es va anomenar de Provençals no està del tot clar, com sol passar amb molts dels pobles: uns creuen que s’hi van establir agricultors de la Provença quan es va repoblar el territori, els més erudits l’atribueixen a una derivació del mots romans agri provintiales, atès que hi ha notícia d’una antiga colònia romana, i d’altres creuen que tot va començar quan s’hi va aposentar el seguici de Dolça de Provença, muller de Ramon Berenguer III, el 1112.

Els terrenys del poble eren de pastura, i a partir de la construcció del Rec comtal van ser de conreu fins a l’inici de la industrialització a finals del segle XVIII, la qual abastà tot el segle XIX. D’altres indrets van anar adquirint més població, entre ells el del Clot, on el 1882 finalitzà la construcció d’una altra església dedicada a Sant Martí que es qualificà amb el topònim del Clot i que durant molts anys es conegué com la Parròquia Nova. Prop d’aquesta es va construir un nou edifici que es va acabar el 1887 i on es va traslladar la seu de l’Ajuntament de Sant Martí, avui, seu del districte.

L’edició de publicacions periòdiques a Sant Martí de Provençals comença el 1872, tot coincidint amb un espectacular creixement demogràfic, probablement se situava als 20.000 habitants, doblant la xifra recollida al 1860. La darrera publicació periòdica s’edita el 1897, quan el municipi s’annexiona a Barcelona. Jordi Pradas inventaria fins a 34 títols durant aquests 25 anys, dels quals 30 es conserven a distints arxius de Barcelona i de fora.  

És el 1884 quan es comença a publicar el setmanari L’Arch de Sant Martí, que durarà fins al 1892, just fa 125 anys.

Aquest setmanari tenia 16 pàgines per número, excel·lentment editades, en format octau i sense il·lustracions, si n’exceptuem dues i un canvi de tinta: Núm. 490 (26 abril 1891) inclou un retrat de Carles Bosch de la Trinxeria; núm. 499 (28 juny 1891) inclou una esquela satírica impresa en tinta vermella; núm. 522  (17 gener 1892) inclou il·lustracions de Santa Maria del Taulat.

Donava gran rellevància tipogràfica als anuncis. El 1890 començà a publicar anuncis en una avantportada, que el 1891 desaparegué. Durant algun temps inclogué un anunci a sota de la capçalera.

Capçalera de Riquer. L’Arch de Sant Martí. Any 1, núm.8 (15 juny 1884), p.113

La primera capçalera és tipogràfica i a partir del número 8 de 1884 llueix una il·lustració d'Alexandre de Riquer, gravada per Fusté que traspassà al cap de poc temps. A partir del número 249 (1 de maig de 1887) canvia la capçalera il·lustrada de Riquer per una de Josep Lluís Pellicer. Al número 520 (3 gener 1892) recupera la capçalera de Riquer fins a final d’any, moment en què deixa de publicar-se la revista, segurament arran d’un canvi de govern.

Tingué fins a vuit impressors. 

Taula   d’impressors

Núm. 1 (4 maig 1884)

 Imprempta de la  Renaixensa

Núm. 122 (4 febrer 1886)

 Imprempta J Delclos

Núm. 133 (14 mars 1886)

 Imprempta de J. Balmas Planas

Núm. 182 (2 setembre 1886)

 Tipografia Española

Núm. 218 (9 janer 1887)

 Establiment Tipográphic de G. Susany

Núm. 318 (8 janer 1888)

 Estampa de Fidel Giró

Núm. 465 (2  novembre 1890)

 Impremta La Catalana

Núm. 497 (14 juny 1891)

 Tipografía Susany y Compañía

Núm. 519 (25 desembre 1891)

 Imprempta La Catalana

 

La seva acceptació va ser total atès que durant dos anys i mig s’arribà a publicar dos cops per setmana, de juliol de 1885 a desembre de 1887. Publicava un fulletó literari setmanal i també va publicar algun suplement i algun número extraordinari.

Es classifica, segons els estudiosos de la premsa, dins de les publicacions catalanistes. Al subtítol es defineix com a periòdic polítich defensor dels interessos morals y materials del País i quan comença a aparèixer dos cops per setmana canvia el mot “polítich” pel de “regionalista”. Volia atreure lectors no catalanistes, però tenia afinitat amb la Lliga Regionalista.

Segons les fonts consultades, la fundà i dirigí Joan Serra i Sulé, se’n troba constància al núm. 519 (25 desembre 1891) on informa que la revista reapareix després de 10 dies de suspensió per indisposició del director senyor Serra Sulé i absència forçosa del redactor en cap senyor Joan del Molí. Sembla que al darrer any Serra Sulé ja no en va ser director. Entre els seus col·laboradors hi havia, entre molts d’altres, J. Narcís Roca, B. Cabot (Mossèn Borra) i F. Campillà. Aquesta informació no es troba fàcilment al setmanari, el nom del director no apareix i els articles signats són escadussers, de vegades van signats amb pseudònims o amb les inicials. Al segon número justifiquen no incloure la llista de col·laboradors perquè tenien tanta informació que els faltaven pàgines. Fins al 1888 no apareix un sumari de cada número amb la indicació dels autors. Com que el setmanari va ser suspès vàries vegades, és possible que es degués a una estratègia per evitar denúncies personals. Al darrer volum expliquen que ha tingut 21 causes criminals, entre elles 3 de polítiques i 18 per dir la veritat.

Segons podem llegir al primer número, la seva ambició va molt més enllà de voler ser un òrgan de d’informació local, atès que vol ser capdavanter en la millora de tot Catalunya. El setmanari ha estat molt valorat pels seus articles de seguiment del moviment per la independència d’Irlanda, publicats entre 1886 i 1887, dedicant-li tot el número de maig de 1887.

Capçalera de Pellicer i sumari del número extraordinari dedicat a Irlanda. L’Arch de Sant Martí. Any 4, núm. 249 (1 maig 1887), p. 365

El setmanari apareix en el moment en què Sant Martí de Provençals era un poble plenament industrial, fins a tal punt que rebia el sobrenom del Manchester Català. El periòdic reflecteix en una secció fixa a cada número la indústria i les indústries de Sant Martí, així com als anuncis i a l’extens noticiari.

Anunci Lerme y Gatell. L’Arch de Sant Martí. Any 4, núm. 249 (1 maig 1887), p. 397

Resulta curiós veure com traspua a través dels textos la idea d’una futura annexió de Sant Martí de Provençals a Barcelona, annexió que no es materialitzà fins cinc anys després de la desaparició del setmanari.  

D’altra banda actua ben bé com a òrgan d’informació local mitjançant el qual es pot resseguir la vida del poble amb molt de detall durant els nou anys d’existència, queixes i picabaralles amb l’Ajuntament, notícies de societat, activitats religioses i d’oci, curiositats d’altres indrets, etc. Com a molts periòdics de l’època, donava notícia de l’aparició d’altres publicacions periòdiques amb les que s’intercanviaven visites i salutacions.

La col·lecció de la Biblioteca de Catalunya va entrar amb el llegat d’Agustí Pedro Pons l’any 1972, està relligada en mitja pell, amb el paper molt fràgil però en els seu conjunt força ben conservada. Comença amb el número 1 de maig de 1884 i acaba amb el número 571 de desembre de 1892, així doncs s’ha descobert que es van publicar 52 números més des del 1891, any en què cessa segons la Història de la Premsa Catalana de Joan Torrent i Rafael Tasis.

Quan es va digitalitzar a la Biblioteca de Catalunya es van trobar a faltar 8 números, els quals, fruit de la cooperació bibliotecària, es van poder obtenir per a la compleció de la col·lecció virtual de les col·leccions de l’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i de la Biblioteca del Pavelló de la República. Celebrem que es compleixen 10 anys que L’Arch de Sant Martí es va digitalitzar per oferir la consulta completa al portal ARCA. Segons la citada Historia de la Premsa Catalana “una de les revistes polítiques de més vitalitat i interès publicades en aquells anys” 

 

Maria del Tura Molas
Hemeroteca

 

Bibliografia

Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona : Bruguera, 1966. Vol. I, p. 168-170

Givanel, Joan. Bibliografia catalana. Premsa. Barcelona : Institució Patxot, 1931-1936. Ref. 355

Pradas i Andreu, Jordi. La premsa a Sant Martí de Provençals: 1872-1897. Treball en línia: http://www.pradas.org/Premsa.pdf [consulta 13 d’octubre de 2017]

L’Arc de Sant Martí: https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Arc_de_Sant_Mart%C3%AD [consulta 13 d’octubre de 2017]

Sant Martí de Provençals: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Proven%C3%A7als [consulta 13 d’octubre de 2017]

Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Martí: http://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/sant-marti-de-provencals [consulta 13 d’octubre de 2017]

Ajuntament de Barcelona. El barri del Clot: http://lameva.barcelona.cat/santmarti/ca/home/el-barri-del-clot [consulta 13 d’octubre de 2017]

Blogueres de Sant Martí. Itinerari pel barri del Clot: http://blogueresdesantmarti.net/index.php/els-nostres-barris/itinerari-per-el-barri-del-clot/  [consulta 13 d’octubre de 2017]

 

Enllaços a L’Arch de Sant Martí

Edició impresa

Edició en línia

Comentaris