Textos en prosa de Joan Maragall

Títol: La iglésia cremada

Gènere: Article

Referència bibliogràfica: O.C. Vol. I pàg. 777

Data de publicació: 18-12-1909

Tema: cristianisme, Setmana Tràgica, poble, amor, vitalisme, dolor, pau

Resum: L'autor explica la seva experiència assistint a una missa en una de les esglésies cremades durant la Setmana Tràgica del juliol de 1909. Com viu l'eucaristia i com retroba l'autèntic cristianisme gràcies a la persecució que ha patit per part del poble durant la setmana tràgica. Tot l'article està, en el fons, adreçat a la burgesia barcelonina, retraient-li la tebior de les seves pràctiques religioses, confrontant la pau i l'ordre burgés amb la pau de Crist que ve de l'amor inquiet, de l'amor que pateix, que tot ho renova. Cal tenir en compte el context en què són dites aquestes paraules, després del greu conflicte i de la repressió que va seguir. Se situa en aquesta visió pròpia de Maragall de veure la ciutat, i la societat que la forma, com un organisme viu en què lles lluites i conflictes formen part del seu creixement i redempció per via del dolor. Cal remarcar, a més, la seva anticipació al Concili Vaticà II, reclamant la liturgia de la Paraula en llengua pròpia. (llavors es feia en llatí). Sembla que aquesta experiència la va tenir a l'església de l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.