Textos en prosa de Joan Maragall

Títol: Campanas

Gènere: Article

Referència bibliogràfica: O.C. Vol. II pàg. 315

Data de publicació: 07-09-1911

Tema: campanar, poble, govern, religió, naixement, mort, treball, festa, ànima, màquina, guardia civil, silenci, vitalisme

Resum: L'autor parla de les campanes en un poble rural d'interior (sembla segur que es tracta de Castellterçol, on passava unes vacances) i fa una reflexió elogiant el poble i la vida del poble regida pels tocs de campana. El campaner toca les campanes amb ànima i aquestes són l'autèntica veu del poble, el millor govern que pugui tenir, el més proper a la divinitat i alhora l'autèntic govern del poble pel poble. Defensa aferrissadament que les campanes siguin tocades pel campaner i no mecànicament, perquè deixarien de tenir ànima...El campanar buit de sentit acabaria sent ocupat per la guàrdia civil, l'única autoritat que s'escau als pobles que no tenen campanes. Tot això ens sona ara a una barreja d'utopisme rural i religiós però cal entendre-ho en el context de la profunditat espiritual dels últims anys i enllaçant-ho amb el seu vitalisme de sempre, que té horror a allò impersonal, mecànic, mort... Hi ha en els últims anys com un retorn i radicalització del seu vitalisme de joventut, però passat per les fondes intuicions espirituals.