Textos en prosa de Joan Maragall

Títol: Agosto

Gènere: Article

Referència bibliogràfica: O.C. Vol. II pàg. 284

Data de publicació: 01-08-1905

Tema: agost, cicle any, tristesa, vellesa, natura, saviesa, eternitat, etern començament

Resum: Veure la versió catalana d'aquest article en la fitxa 35. Consideració sobre els noms de les coses. Són les coses que donen sentit als noms. Però agost, per al poeta, té connotacions tristes. Descriu clima i costums típics de l'agost, temps de màxima calor i letargia de la natura i dels homes. A la ciutat l'agost és com la vellesa però en el mal sentit, la que és crisis de cada edat: en el fons és una reflexió de les diferents edats de la vida que té el seu origen en experiències biogràfiques de l'autor. La crisis que va passar entre la infantesa i la joventut. I la crisi entre la joventut i la maduresa, abans dels trenta anys. Parla de la ciutat que blasma la natura, però ell creu en la saviesa de la natura, que ens fa intuir allò etern a través dels canvis ciclics.