Textos en prosa de Joan Maragall

Títol: Elogio de la gracia

Gènere: Elogi

Referència bibliogràfica: O.C. Vol. II pàg. 71

Data de publicació: 11-1910

Tema: gràcia, oblit, autoconsciència, vanitat, humilitat, amor, estat gràcia, rao

Resum: "La gracia...es saberse y olvidarse:es un saberse y no saberse que no se como decirlo" La gràcia és amor però no passió desbordada. Quan hi ha autoconsciència ja no hi ha gràcia. Hem de procurar oblidar-nos de nosaltres mateixos, és a dir, estimar. I amb això no hi ha esforç inicial. En aquest aspecte la raó serveix per treballar la gràcia quan aquesta està en quietud. És a dir quan no estem en estat de gràcia. I així la propera vegada que la gràcia actuï tindrem el guany del treball de la raó precedent, sempre que aquesta no sigui vanitosa sinó fonamentada en un impuls anterior de la gràcia que ens vingui donada. En el fons "tot és gràcia" perquè la llum de la pròpia raó humana és molt petita encara. Per això la Verge Maria era "plena de gràcia".