L'esperit de Nadal: una paga extraordinària per a una despesa extraordinària

Data inici: 06/12/2011 Data final: 07/01/2012

Lloc: Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya

Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i dissabtes de 9 a 14 h

Comissariat: Pilar Estrada Bonell
Roser Pintó Fàbregas
Unitat Gràfica de la BC

El Nadal, tot i el seu origen religiós, és l’època de l’any de més alt consum; gastem condicionats per aquell esperit nadalenc que tan bé va descriure Charles Dickens a la Cançó de Nadal, en què contraposava l’egoisme, l’avarícia i el treball a la generositat i la festa. Al seu entorn proliferen una colla de documents efímers: números de loteria, catàlegs comercials, felicitacions, menús, invitacions, etc.

L’exposició és estructurada en sis vitrines, que il·lustren les despeses que fem amb la paga extraordinària de Nadal.
Loteria: Durant aquestes festes se’n fan dues: la de Nadal, que apareix el 1892, i la del Nen, el 1966. Els documents que exposem són dècims i participacions. De fet, la loteria moderna comença el 1812 amb les Corts de Cadis; és monopolitzada per l’Estat i realment és un impost voluntari i fàcil de recaptar.
 
Decoració: Elements de la tradició catalana com el pessebre o el tió i altres que provenen de cultures diverses com l’avet i els objectes per decorar-lo, el calendari o la corona d’advent, el Pare Noel, etc. són presents en una sèrie d’impresos comercials (fullets o catàlegs) que anuncien aquests productes o també les fires on es venen.
 
Felicitacions de Nadal: Durant el primer terç del s. XIX es comencen a imprimir dècimes i felicitacions de treballadors d’ofici amb la finalitat d’obtenir una propina. Les nadales particulars o les felicitacions d’any nou (PF, “pour féliciter”) sorgeixen i es generalitzen amb la popularització de la cromolitografia.
 
Espectacles i exposicions: En aquestes dates abunden les estrenes cinematogràfiques i teatrals, amb temàtica nadalenca o no, paral·lelament a les representacions tradicionals (Pastorets, pessebres vivents, cantades de nadales, etc.), els concerts (Nadal, Sant Esteve i Cap d’any) i les exposicions (pessebres, art, solidàries, etc.). Fullets de propaganda, programes de mà, entrades, invitacions, etc. és la documentació que se’n deriva.
 
Àpats: El de Nadal és el més important a Catalunya. Els altres són els de St. Esteve, Cap d’Any i Reis. Tots els productes específics d’aquests àpats (galets, torrons, neules, cava, raïm, tortells, etc.) produeixen un seguit de documents comercials com menús, anuncis o catàlegs.
 
Regals: Entre familiars, amics o empreses i, sobretot, per als infants en el dia de Reis o per fer cagar el tió, es regalen joguines, agendes, perfums, etc. Se’n fa propaganda amb catàlegs comercials generals o específics. 

Vídeo