Gaietà Buïgas Monravà (1851-1919)
Data inici: 01/08/2011 Data final: 02/10/2011
Lloc: Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya
Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i dissabtes de 9 a 14 h
Comissariat:
Concepció Isern
(Cartoteca. Unitat Gràfica)
Montserrat Abelló i Rosa Ventura
(Unitat Gràfica)
La revalorització de l’arquitectura modernista va obligar a treure de l’oblit molts arquitectes catalans. Aquests arquitectes modernistes es van formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona on recolliren una barreja d’idees arabitzants, neogòtiques, eclèctiques, etc. Es va constituir una característica comuna a tots els arquitectes catalans entre 1878 i 1924. Un clar exemple d’aquesta capacitat de domini d’estils diversos fou Gaietà Buïgas Monravà.
Gaietà Buïgas Monravà, arquitecte nascut a Barcelona el 21 de juliol de 1851, fill d’una família barcelonina acomodada. Fou militar entre el 1873 i 1877 i va arribar a coronel d’enginyers de l’exèrcit carlista.
Va acabar la carrera d’arquitectura el 1879, rep influències del medievalisme d’Elies Rogent, el racionalisme de Viollet-le-Duc, l’arabicisme introduit per Fortuny i utilitzat per Gaudí i Domènech i Montaner i que deriva amb el modernisme ; tots ells mestres o companys en aquells temps.
Podríem parlar de tres fases a la seva carrera arquitectònica:
- La 1a. fase des que acaba la carrera fins que marxa cap a Buenos Aires, fou arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de Masnou, Alella, Barberà del Vallès, Sant Genís de Vilassar, Cardona, Tortosa i Sitges. Construcció de molts xalets a Cerdanyola (1879-1902).
- La 2ª. fase va estar a Buenos Aires i Montevideo. Es desconeixen les raons del perquè va marxar a Amèrica (1903-1913).
- La 3a. i última fase és el seu retorn a Barcelona fins a la seva mort el 7 de novembre de 1919 (1913-1919).
El 1881 va guanyar el concurs per al projecte del monument de Cristòfor Colom a Barcelona i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau. El monument de 60 metres d’alçada és de ferro colat, decorat amb grans grups escultòrics, i coronat, per una figura del descobridor, de bronze, obra de Rafael Atché. Joan Torras i Guardila, arquitecte, va fer la bastida de ferro per la construcció del monument. Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima.
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca