Eduard Toldrà. De l'arquet a la batuta

Data inici: 29/06/2020 Data final: 24/07/2020

Lloc: Espai Zero

Horari: De dilluns a divendres de 10 a 14 i de 15 a 19 h - Dissabtes 4 i 18 de juliol, de 10 a 14 h

Comissariat: Sira Busquets Lleó i Pilar Estrada Bonell
Biblioteca de Catalunya. Unitat Bibliogràfica. Secció de Música

Vídeo de l'exposició

Un any després que Eugeni d’Ors donés a conèixer els principis del Noucentisme, un nen prodigi començava la seva carrera professional com a músic. Era Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 1895-Barcelona,1962).
Excel·lí per allà on passà; primer com a violinista i després com a compositor, pedagog i director d’orquestra. La seva primera actuació en públic va ser a l’edat de set anys. Es va iniciar en la música amb el seu pare, Francesc Toldrà. Més tard, continuà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Lluís Millet, Rafael Gálvez i Antoni Nicolau, entre altres.
A partir de 1907 començà a tocar en teatres, sales de ball i cafès i, entre 1911 i 1921, creà el Quartet Renaixement amb Lluís Sànchez, Josep Recasens i Antoni Planàs. Mentre exercí de primer violí en aquesta formació s’inicià en la composició i fou amb ella que estrenà els seus dos quartets de corda, un d’ells el conegut Vistes al mar. El seu vessant creador durà poc més de quinze anys, interromput per la Guerra Civil espanyola. Així, la premiada La rosa als llavis no va ser estrenada el 1936, sinó fins al retorn de l’exili de Conxita Badia.
Formà part del Grup dels vuit o dels Compositors Independents de Catalunya, amb Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Joan Gibert Camins, Agustí Grau, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou i Baltasar Samper. Aixoplugats dins el corrent noucentista, intentaven recuperar les arrels catalanes per projectar-les internacionalment.
Toldrà fou un apassionat de la literatura, especialment de la poesia,que va esdevenir una font d’inspiració constant. Arrelat a la seva terra i a la seva gent, harmonitzà cançons populars catalanes i compongué cançons, música per a cobla i sardanes tan emblemàtiques com Sol ixent. En tant que compositor polifacètic, va escriure obra simfònica, de cambra i escènica, com l’òpera còmica El giravolt de maig. Menys conegut és el Toldrà compositor de música ballable, per haver-la signat com a «Maurice Levis».
Des de 1923, ocupà la plaça de professor de violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. La intuïció i l’art de dirigir, però, l’encaminaren a exercir com a director d’orquestra arreu de l’Estat espanyol i bona part d’Europa. Pau Casals ja ho va percebre en convidar-lo a dirigir en diverses ocasions la seva orquestra. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona li encarregà la formació de l’Orquestra Municipal de Barcelona, a la que es dedicà plenament des de la seva fundació el 1944 fins al 1962. Aquest 7 d’abril es va commemorar el 125è aniversari del naixement d’Eduard Toldrà, l’home de carisma i do de gents, el músic d’obres de gran lirisme i musicalitat.

Tríptic de l'exposició