De Bangkok al Raval: més que Carvalho, Montalbán

Data inici: 23/04/2022 Data final: 02/07/2022

Lloc: Sala d'Exposicions

Horari: De dimarts a divendres d'11 a 15 h i de 17 a 20 h. Dissabtes de 10 a 14 h.

Comissariat: Jaume Clarà (Secció de Col·leccions Generals)
Anna Gudayol (Secció de Manuscrits)

Web de l'exposició   Vídeos de l'exposició

Ara fa cinquanta anys, el 1972, naixia un detectiu de novel·la negra que tindria una extraordinària fortuna literària, PepeCarvalho. La seva aparició es produeix en una novel·la experimental, amb un personatge encara poc definit i sense els companys que en episodis posteriors aniran configurant el seu univers. I sobretot sense la presència de la ciutat de Barcelona, que serà l’escenari gairebé fix de les seves aventures. El personatge dona lloc poc després a una sèrie, amb la publicació de Tatuaje, i es popularitza amb Los mares del sur, guanyadora del premi Planeta 1979. L’èxit del detectiu, però, ha contribuït probablement a desdibuixar el conjunt de la producció montalbaniana.

Perquè Vázquez Montalbán si per alguna cosa es caracteritzà fou per una gran capacitat creativa, amb diversos llibres publicats de manera regular any rere any, amb múltiples contribucions a la premsa, i amb una àmplia varietat de gèneres utilitzats i de temàtiques tractades. El Montalbán narrador no pot fer negligir el Montalbán poeta, o el periodista, l’assagista, el gastrònom... La facilitat d’escriptura i la capacitat de treball que hi ha darrere d’una producció amplíssima li van fer merèixer algun retret, però la seva vitalitat sempre es va imposar per damunt de qualsevol altre criteri. Ell era així.

També era un home d’esquerres, de fortes conviccions polítiques. En l’època universitària havia militat a les files del “Felipe”, i després continuaria en el partit antifranquista per excel·lència, el PSUC, en el qual va arribar a tenir algun càrrec orgànic. Però no va ser persona de pensament encotillat, i la militància no li impedí mai la llibertat de criteri, ni respecte al moviment comunista ni a l’esquerra en general. Davant la dicotomia entre opressors i oprimits, la seva escriptura deixà sempre clar quin era el seu partit.

Vazquez Montalbán va treballar com si no hagués de tenir una llarga vida. Viatjà per tot el món, fins a morir a Bangkok. Però la seva existència–com la de Carvalho– sempre estarà lligada al Raval que el va veure néixer el 1939 i a la Vallvidrera on es traslladaria a viure, i des d’on observava, de dalt estant, la gran encisera.

Trítpic