Andreu Martró

Data inici: 02/11/2023 Data final: 11/12/2023

Lloc: Espai Zero

Horari: Dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes de 9 a 14 h

Comissariat: Maria Sadurní i Montse Sanchiz (Unitat Gràfica)

Tríptic   Vídeo

1972-1974 - Documents

1973-1977 - Documents

1982-1989 - Documents

1992-1993 - Documents

1993-1997 - Documents

2003-2005 - Documents

Publicacions - Documents

L’obra d’Andreu Martró reflecteix, sobretot, el seu viatge personal a la recerca d’un llenguatge creatiu propi i subjectiu que li serveixi com a vehicle per expressar-se en profunditat. Aquesta recerca del seu propi camí parteix d’un profund respecte cap als llenguatges plàstics previs, cosa que l’artista plasma a les seves obres a través d’una tècnica molt depurada, i d’un dibuix clar i ben executat.

L’eix principal al voltant del qual gira tota l’obra de Martró és l’ésser humà, però no de la seva forma externa sinó, tal com ens explica ell mateix a la seva tesina: “com a ens d’una complexitat sorprenent, fent referència a la seva problemàtica existencial, trobant-se moltes vegades com a element estrany enfront de si mateix i davant dels seus semblants: de la parella, del col·lectiu, de la seva pròpia espècie” (Martró, Andreu. Andreu Martró. 1981, pàgina 1).

De fet, a les obres primerenques de l’artista, trobem sovint figures que semblen escultures, sense rostre, sense boca, lligades, o tancades, que d’aquesta manera ens transmeten la seva angoixa, la seva tristesa. En un principi se’l va considerar un pintor simbolista, fins i tot surrealista. Però la veritat és que tot i crear una atmosfera particular i llunyana, Andreu Martró és difícil de classificar, d’encabir en un moviment concret, precisament perquè va saber trobar el seu propi llenguatge, únic i personal, més enllà de modes artístiques.

És cert, però, que la seva pintura transmet una sensació de somni, d’irrealitat. Tot i representar la figura humana, gairebé sempre femenina i centrada cada cop més en el rostre (va constatar, en un moment donat, que els continguts de la seva obra es podien expressar només per la representació del cap), l’obra d’Andreu Martró ens transporta a un altre món, un espai de silenci i dualitat del que és real i irreal, que aconsegueix a través d’un ús molt estudiat de la llum i del color.

“El color, al servei de la llum, és l’element indispensable per crear ambient. La llum, totalment subjectiva, procedeix d’un o diversos focus imaginaris situats fora de l’obra, ampliant la incidència dels elements del quadre. (...) És l’element direccional que estableix el volum i la profunditat, ajudant a crear una impressió de misteri i d’interioritat.” (Andreu Martró a: Morató, Mª Elena. Andreu Martró. Vic, El Carme, 1990, pàgina 54).

L’ésser humà, en resum, és una font inesgotable de creativitat per a Martró. És un ésser humà que està sempre relacionat amb el seu entorn; per això l’espai en què trobem les figures no deixa de ser una abstracció de la mateixa naturalesa: els colors i les textures ens remeten a la terra, cosa que, curiosament, ajuda a potenciar aquesta atmosfera irreal en què l’artista proposa submergir-nos.

Amb aquesta mostra esperem transportar-vos durant uns moments al món de somni que va aconseguir crear l’artista.