Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Una marca de procedència enigmàtica


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



Una marca de procedència enigmàtica

Fa poc temps que la Biblioteca de Catalunya va adquirir un exemplar de l’obra Königlich-Spanischer Vermählungs-Saal, escrita per Johannes Joachim Müller i impresa per Christoph Riegel el 1710. Il·lustrada amb gravats calcogràfics, entre els quals hi figuren algunes ciutats catalanes (per exemple, una làmina del setge de Barcelona de 1706) i d’altres corresponents a alguns llocs d’Espanya, tracta sobre la Guerra de Successió i els antecedents de les diferents branques reials que optaven al tron. Els tres toms que formen aquesta edició alemanya es presenten en un volum força gruixut, enquadernat en pergamí dur.

A la portada vam observar un segell estrany, del qual, en un principi, no en podíem identificar la llengua, ni trobàvem relació amb cap emblema abreviat que ens permetés la seva interpretació.
 

WH HPMEFDYNRO: ATDAWBY: EW.BWOBWB

 

Portada de l'exemplar de la BC

 

Després de consultar diverses fonts d’informació, vam trobar casualment a Google Books la imatge del mateix segell a la coberta del llibre Battling demons, de Michael David Bailey, publicat el 2003 per la Pennsylvania State University Press.

 

Coberta del llibre Battling demons

 

Aquest estudi sobre la persecució de les bruixes a l’Edat Mitjana, especialment interessant per als investigadors de la història de la màgia i del cristianisme, afegia intriga a la nostra recerca. Mentre estàvem localitzant algun exemplar a Catalunya, a Internet vam trobar digitalitzada la pàgina 93 que, afortunadament, especificava la font d’on s’havia extret la imatge de la coberta. Corresponia a un llibre de bruixeria publicat el 1602 i localitzat a la Newberry Library de Chicago.

“Title page of Formicarius, Douai 1602 edition. (Courtesy, the Newberry Library)”

Ens vam posar en contacte amb la biblioteca per preguntar si els catalogadors havien pogut desxifrar el segell de l’exemplar del seu fons. La conservadora de llibre antic ens respongué que sí! i ens informà que es tractava d’un segell manipulat, provinent de l’Abadia de Lambach (Àustria): ho van poder esbrinar tot comparant altres exemplars que contenien el mateix segell, uns amb l’original, i altres amb el falsejat, com el de la BC.

 

 

Intencionadament, i per algun motiu desconegut fins ara, algú va voler amagar la procedència original d’alguns dels exemplars d’aquesta biblioteca austríaca.

En realitat, el segell amaga aquest text:  

AD BIBLIOTHEK MONAST. LAMBADENS

Es va transformar cada lletra de forma manual, aprofitant la seva forma i afegint-hi retocs acurats amb tinta per dissimular el nom real de l’abadia. Tot un treball minuciós i ben pensat que es troba en diferents exemplars repartits per tot el món. Qui devia ser aquest personatge falsificador? Quins serien els seus propòsits? No ho sabem, ni tampoc en quin moment de la història es va fer.

A més a més, l‘enquadernació de l’exemplar de la BC ens donava una altra pista que confirmaria la procedència de l’abadia: el superlibris que apareix al pla de la coberta anterior i que conté un escut eclesiàstic amb les sigles:

M.A.L

Quin era el seu significat?

 

Coberta BC

 

La col·laboració amb la col·lega americana va ser essencial. En l’exemplar de Chicago i en d’altres localitzats a la Universitat de Michigan amb el mateix segell, van trobar un superlibris semblant:      

P.A.Z.L.  

I van descobrir, a través de la base de dades MEI, que era la marca de Placidus Hieber, l’abat de Lambach entre 1640 i 1678:

Placidus Abt Zu Lambach   

Per tant, en el cas de l’exemplar de la BC, el superlibris correspondria a Maximilianus  Abt. Lambach, identificat en els repertoris com a Maximilian Pagl, l’abat del monestir entre 1705 i 1725, que a més coincideix amb la data en què es va imprimir el llibre.

En resum, aquestes són dues de les tres marques d’antics posseïdors que constaten les diferents mans per les quals va passar l’exemplar ingressat recentment a la BC, des del moment en què part dels llibres de la biblioteca de l’Abadia de Lambach es van dispersar durant la Segona Guerra Mundial. La tercera és una etiqueta encara en procés d’identificació.

Com es pot observar, la informació sobre les procedències dels exemplars és cada cop més valuosa per als investigadors i permet reconstruir la història de les antigues biblioteques europees.

La comunicació entre bibliotecaris especialitzats d’arreu del món i les noves tecnologies és fonamental per facilitar la tasca d’identificació i catalogació de les peces que configuren les col·leccions bibliogràfiques.

Alícia Morant
Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials

Núria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogràfica

Comentaris

Magnífica investigació!

La nostra enhorabona!

Cada llibre, una història

Una història fascinant i, em consta, una gran tasca d'investigació. La tecnologia proporciona eines, però són les persones les que aporten el valor, amb rigor i professionalitat. L'enhorabona!

Enhorabona

Un treball de recerca ben interessant que enriqueix la tasca catalogadora. Felicitats!

Felicitats!

Moltes felicitats per la feina de recerca que hi ha al darrera i immensa la gran informació que es pot arribar a trobar lligant caps, comparant, contrastant per a identificar i "reconstruir" els fons i col·leccions que pels avatars de la història resten dispersos i fins i tot, de vegades, s'han perdut en major o menor mesura. Gràcies