Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Tres biblioteques de comunitats religioses femenines incorporades al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC)


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



Tres biblioteques de comunitats religioses femenines incorporades al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC)

En una època en què es vol donar visibilitat a les dones dins la societat i en la qual la Biblioteca de Catalunya hi ha dedicat exposicions i conferències, el CCPBC ha inclòs en els darrers anys els fons bibliogràfics de tres comunitats religioses femenines: una cistercenca, una de clarissa i posterior adopció benedictina i una darrera de benedictina; una d’enclavament rural i les altres dues urbanes.

Se’n  fa un repàs històric, posant en valor l’empoderament de les seves integrants en una societat i uns temps poc favorables, i una breu descripció dels fons impresos inclosos al catàleg col·lectiu.

Santa Maria de Vallbona

Va ser fundat a mitjans del s. XII per una petita comunitat de religioses, que s’acollí a l’orde del Cister. Rebé privilegis i donacions de la Santa Seu i dels comtes de Barcelona, i es convertí en el monestir cistercenc català més important.

Com a abadia nullius, no pertanyia a cap diòcesi, sinó que depenia de l’abat general del Cister, a França. Tenia un gran poder jurisdiccional, la qual cosa implicava competències de l’abadessa per dictar sentències, cobrar impostos, decidir arrendaments i nomenar càrrecs municipals i eclesiàstics.

Durant el s. XVII van tenir lloc dos plets importants instats pel bisbe de Lleida i per l’abat de Poblet respectivament, que intentaren treure poder a la comunitat, tot i que van acabar afavorint a l’abadessa, que va fer valdre la seva independència jurisdiccional per imposar-se.

Durant la Guerra de Successió, Vallbona s'alineà amb la causa austriacista i, segons la crònica històrica, fins i tot fou punt de trobada de cabdills i escenari bèl·lic. Després vingué una dura repressió borbònica i, amb els anys, l’adaptació al nou ordre polític i legal.

Amb la Revolució Francesa, el cenobi passà a dependre del vicari general cistercenc de la Corona d’Aragó, i els seus drets feudals foren qüestionats en nombrosos i llargs plets.

Durant el s. XIX patí diverses exclaustracions. La Guerra Civil Espanyola representà un nou sotrac per al monestir, que patí la destrucció de bona part del seu patrimoni històric. 

La major part de les monges de Vallbona provenien de la noblesa i tenien un alt nivell cultural. Vivien en cases particulars i posseïen alguns béns mobles i una petita biblioteca. Una altra mostra del seu nivell d’alfabetització  és la relació epistolar conservada entre les monges i les seves famílies.

L’abadessa tenia molt poder, per la qual cosa en l’abaciologi hi trobem dones amb grans capacitats per a l’escriptura, la comptabilitat, el coneixement de les lleis i abocades amb fermesa a la defensa dels drets de la comunitat.

Claustre de Santa Maria de Vallbona

Claustre de Santa Maria de Vallbona

 

Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona

Els seus inicis es remunten al s. XIII, sent el primer monestir de clarisses en terres catalanes. Diu la llegenda que Santa Clara envià dues deixebles seves -Agnès i Clara- des d’Itàlia a Barcelona en una barqueta. El bisbe Berenguer de Palou els cedí una capella dedicada a Sant Antoni i impulsà la construcció del monestir, al barri de la Ribera, que esdevindria el centre econòmic de la Barcelona medieval i moderna.

Durant els s. XV i XVI, la comunitat inicia un llarg procés per abandonar l’orde de clarisses i acollir-se a la regla benedictina, referendat el 1513 pel papa Lleó X. Aquest canvi, que s’esdevé en un escenari més ampli de reformes monàstiques, també ha estat relacionat per la historiografia amb el sentiment de feminitat de les monges i amb el seu desacord amb la severitat de la norma clarissa: amb l’hàbit que vestien i amb el cura monialium que rebien.

Entre els s. XV i XVIII, el monestir va ser afectat pels successius conflictes bèl·lics i per la construcció de la Ciutadella, que ocupà el seu solar. Felip V els va cedir el Palau Reial Major, on s’hi van estar fins a la Guerra Civil Espanyola. Els trasbalsos de la comunitat continuen fins que al 1952, les antigues clarisses s’integren al Monestir de Sant Benet de Montserrat.

Atac del baluard de Santa Clara i la destrucció del monestir el 1714. Londres : John Bowles, ca. 1750. Font: Institut Cartogràfic i Geològic  de Catalunya

Atac del baluard de Santa Clara i la destrucció del monestir el 1714. Londres : John Bowles, ca. 1750. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

 

Sant Pere de les Puel·les

Aquest monestir de benedictines va ser la primera comunitat monàstica femenina de Barcelona i la seva presència a la ciutat és continuada durant més d’un mil·lenni.

Situat al barri del Born, només en queda l’església, actualment seu de la parròquia de Sant Pere de les Puel·les.

Va ser fundat l’any 945 per iniciativa dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, dels quals reberen grans privilegis civils que, juntament amb l’exempció episcopal que els atorgà el papa Alexandre VIII, els va permetre governar amb gran autonomia en l’àmbit eclesiàstic, econòmic, fiscal i jurídic. La seva dependència directa de la Santa Seu provocà recels i conflictes durant tota l’època moderna.

Degut al seu emplaçament estratègic, el monestir va patir els efectes de les guerres i setges de l’edat moderna, amb la destrucció de bona part de l’edifici. Al s. XIX l’ocupació francesa i les diverses exclaustracions motivaren la seva sortida, i l’any 1879 la comunitat s’assentà a Sarrià.

 

Actual monestir de Sant Pere de les Puel·les al barri de Sarrià, a Barcelona

 

Els fons bibliogràfics impresos

Les tres comunitats han conservat un important llegat documental, que inclou col·leccions en paper, pergamins i còdexs litúrgics.

El fons bibliogràfic imprès és menys rellevant. En els tres casos, es tracta de col·leccions mitjanes o petites. Els exlibris evidencien que els llibres eren per a ús personal de les religioses i passaven d’unes a les altres. Aquestes marques de propietat són una font important per a la història de cada comunitat i ens confirmen que sovint hi havia membres d’una mateixa família a cada monestir.

En el cas de Vallbona, hi ha un parell d’exlibris (“Del noviciat” i “De l’infermeria”) que, si bé apareixen de manera esporàdica, indiquen que alguns espais devien comptar amb una petita col·lecció fixa de llibres.

La proporció de les matèries varia segons el fons, però en línies generals predominen les obres destinades a la pràctica de la vida espiritual i monàstica (meditacions, devocionaris i  literatura mística), seguides de les biografies religioses --especialment de dones--, ordes religiosos, litúrgia i doctrina. Les obres sobre teologia i sagrades escriptures hi tenen menor representació. Finalment hi ha algunes obres de temàtica secular, que devien ser útils per al govern de la comunitat, entre les quals destaquen gramàtiques, diccionaris, història, comptabilitat, correspondència administrativa, cuina i medicina.

Com a mostra de curiositats s’han seleccionat: 1) Les edicions de litúrgia cistercenca dels s. XVII i XVIII, en format foli i amb música pautada de Vallbona; 2) un àlbum amb 52 calcografies sobre la vida de Sant Benet, del gravador Étienne Gantrel, datat el 1689, de l’antic monestir de Santa Clara; 3) Una petita col·lecció de llibres de primera comunió, enquadernats en cel·luloide, amb relleus i incrustacions de Sant Pere de les Puel·les, juntament amb una novena del s. XVIII per a ús de l’església de l’Hospital General de la Santa Creu, que entroncaria amb la història de l’edifici de la Biblioteca de Catalunya.

Els gràfics següents mostren les xifres de la integració al CCPBC.

Gràfic dels registres bibliogràfics de cada centre integrats al CCPB

Gràfic dels registres bibliogràfics de cada centre integrats al CCPB

Tant la comunitat benedictina com la cistercenca han mostrat un gran interès per la cura del seu llegat documental, que continua sent una important font de consulta per als investigadors. S’han adaptat a les noves tècniques i polítiques de gestió cultural, col·laborant en projectes cooperatius per optimitzar recursos i difondre millor les seves col·leccions. En aquesta línia, la Federació Catalana de Monges Benedictines va crear el 2011 el SAF (Servei d’Arxius de la Federació), actualment transformat en l’ACUB (Àmbit Cultural Benedictí), i el 2019 van incorporar al CCPBC els fons impresos de l’antic convent de Santa Clara i del de Sant Pere de les Puel·les. El monestir de Vallbona ja ho havia fet el 2009.

Núria Fullà
Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya

 

Per saber-ne més:

Crispí i Canton, Marta. La iglesia del Monasterio de Sant Pere de les Puel·les a través de la visita pastoral de la abadesa Violant d’Espés (1585-1587). A: Anuario de Estudios Medievales, volum 50, núm. 1 (2020), p. 93-125

Cusó Serra, Marta. "El monestir de Santa Maria de Vallbona durant el primer segle borbònic espanyol (1702-1802)". A: Santes Creus, Revista de l’Arxiu Bibliogràfic, volum XXIX (2018), p. 43-89

Jornet i Benito, Núria. Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: origen d’un monestir i configuració d’un arxiu monàstic [Recurs electrònic]. [Barcelona] : Universitat de Barcelona, DL 2013

http://hdl.handle.net/10803/119825

Comentaris