Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Roser Matheu i "Les cinc branques", una antologia i una poetessa a reivindicar


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Etiquetes



Roser Matheu i "Les cinc branques", una antologia i una poetessa a reivindicar

A través de l’estudi i recerca sobre fons menys coneguts de la Biblioteca de Catalunya, anem  descobrint la vida d’algunes dones i l’empremta que han deixat, l’aportació en el món literari i la reivindicació de la seva tasca com a escriptores, més enllà del rol femení que els hi havia tocat viure a la seva època.

Aquest és el cas de Roser Matheu Sadó (Barcelona, 1892-1985). Era filla del poeta i editor Francesc Matheu i de Joaquima Sadó, i es va casar amb Antoni Gallardo, compositor, enginyer industrial i arqueòleg.

Per la posició de la seva família com a membre de la burgesia, va rebre una bona formació cultural, estudiant idiomes, pintura, música i d’altres aficions i completant-la a l’Institut de Cultura de Barcelona. Ja de ben petita s’interessà per la literatura i escriu poemes, novel·les i contes, anant a contra corrent del que marcava l’època:

En aquella època i des de molt abans, jo veia dificultades les meves possibilitats d'escriure i fins de llegir; la vida que teníem organitzada les nenes, estudis i jocs, no em deixaven temps lliure, i això no era casualitat sinó tot un programa. Havia d'enginyar-me per a trobar el paper i llapis que necessitava[1]

 

Roser Matheu de petita [Revista Firmas, núm. 20, octubre de 1953, p. 4]

 

Publicà a diferents revistes i participà en diferents certàmens literaris, on va guanyar diversos premis. Potser un dels més destacats va ser l’any 1932, on va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, per sorpresa seva i de la seva família i que va marcar un moment decisiu. A partir d’aquest esdeveniment, el seu pare, pel qual sentia una gran admiració, va canviar la seva visió.

 

Roser Matheu als Jocs Florals de 1932 [La Vanguardia, 10 de maig de 1932]

Roser Matheu als Jocs Florals de 1932 [Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya]

 

A partir d’aquí comença a publicar reculls de poesia: La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952). En prosa destaquen la biografia del seu pare (Vida i obra de Francesc Matheu, 1971) i el llibre Quatre dones catalanes (1972).

Després de la guerra civil, i sobre tot després de la mort del seu marit al 1942, va estar uns anys sense fer gaire vida social ni literària, i va ser a partir d’unes sessions que es celebraven al Centre Lleidatà que es va retrobar amb personalitats del món literari i on va conèixer la poetessa Maria-Assumpció Torras, amb la que treballaria més tard.

 

Sopar primer diumenge de maig de 1953 [Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya]

 

Roser Matheu estava molt interessada en el treball de les dones escriptores, i el volia fer visible, per aquest motiu molts dels seus treballs giren entorn d’aquesta preocupació. Jordi Malé ens diu en el seu article:

És una de les poetes amb més consciència de gènere de l’època (al costat de Clementina Arderiu)[2]

Destacarem la seva tasca com a poetessa i concretament el seu treball Les cinc branques. Poesia femenina catalana publicat el 1975. Per a la creació d’aquesta antologia va treballar durant uns anys amb la poetessa Maria-Assumpció Torras per fer la recopilació d’un índex de poetesses, així com amb altres col·laboradors, com Esteve Albert, Octavi Saltor i Antoni Sala-Cornadó.

El títol està inspirat en la simbologia de l’arbre i de la llengua catalana, donant a cada branca un color per a cada període. Les cinc branques representen els territoris de parla catalana.

La primera branca és la lila, dels segles XIV i XV; la segona la groga, de 1811 a 1899; la tercera la blava, de 1900 a 1919; la quarta la rosa, de 1920 a 1940; i per últim la verda, de 1940 a 1953. Compren més de 250 noms de dones que han escrit poesia a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló i l’Alguer. Cada nom porta la imatge i una nota biogràfica de la poetessa i una mostra de la seva obra. Hi ha poemes de molt diversa procedència i diferents estaments.

 

Portada del llibre Les Cinc branques : poesia femenina catalana. A cura d’Esteve Albert, Roser Matheu, Octavi Saltor, Antoni Sala-Cornadó i M. Assumpció Torras. Barcelona: [s .n] 1975

Correspondència rebuda en relació amb l’obra “Les cinc branques”, Conxita Egea. 1975 [Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya]

 

És la primera antologia històrica de poesia escrita per dones en català. Com ens destaca Verònica Zaragoza en el seu treball:

 “No es pot posar en dubte la validesa i la rellevància d’aquest recull poètic, publicat fa una quarantena d’anys i no superat encara avui en dia per la seva incidència [...]  no ens sorprèn gens advertir en aquesta antologia dedicada a recuperar la tradició poètica femenina al llarg de la història, la inexistència d’una «branca» dedicada a les autores del període modern  [...] un període, l’edat moderna, malmenat per la crítica que només en els darrers anys comença a ésser estudiat, tractat i valorat com es mereix[3]

La Biblioteca de Catalunya conserva la correspondència que es va establir entre Roser Matheu i les poetesses de l´època perquè formessin part del seu projecte. Podem ressaltar noms coneguts com Montserrat Abelló, Maria Àngels Anglada, Carmelina Sánchez-Cutillas, Mercè Rodoreda, Matilde Llòria, M. Assumpció Torras, Montserrat Ubach, Montserrat i M. Àngels Vayreda, Ramona Via, així com d’altres autores menys conegudes, com Adela Cots Verdaguer, Carmina Boix, Elionor Cabré, Mercè Massot, etc.

Totes van rebre amb il·lusió aquesta proposta de Roser Matheu i fins i tot moltes consideraven que no estaven a l’altura. Destaca aquesta modèstia i la dificultat que tenen per compaginar la seva vocació amb la seva vida familiar per la manca de temps. Ho podem veure en moltes de les cartes que es varen intercanviar.

 

Correspondència rebuda en relació amb l’obra “Les cinc branques”, Carmelina Sánchez-Cutillas. València, 1 de novembre de 1969.[Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya]

Correspondència rebuda en relació amb l’obra “Les cinc branques”, Montserrat Abelló i Soler [1973] [Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya]

Correspondència rebuda en relació amb l’obra “Les cinc branques”, Mercè Rodoreda. Ginebra, 3 de febrer de 1975 [Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya]

Correspondència rebuda en relació amb l’obra “Les cinc branques”, M. Àngels Vayreda. [Figueres], 30 de juny de 1969 [Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya]

 

Cal fer una menció especial a la poetessa Carmelina Sánchez-Cutillas, amb motiu del centenari del seu naixement l’any 2021, coneguda principalment per la seva obra Matèria de Bretanya (1976) i  la seva obra poètica, la més destacada  Els jeroglífics i la Pedra de Rosetta  (1976), considerat el millor llibre de poemes de l’escriptora. Roser Matheu encoratjà la seva amiga a continuar escrivint en un moment que estava desencantada, principalment de la poesia.

 

Correspondència rebuda. Carmelina Sánchez-Cutillas. València, 2 de novembre de 1975 [Fons Roser Matheu Biblioteca de Catalunya]

 

Al mateix temps, Roser Matheu va mantenir la seva activitat literària participant com a presidenta del Jurat als Jocs Florals de Barcelona al maig de 1973. En el seu discurs va parlar del paper de la dona al món de la poesia i va al·ludir a  l’Antologia:

I en prova d’aquesta veritat i a honor d’aquesta Festa, vull ara declarar la gesta realitzada suara per uns aventurers de la poesia [...] són, senyors, cinc segles de poesia femenina catalana: des dels poemes de nobles dames i anònimes dels segles XIV i XV, a les contestatàries d’avui dia. Tota nostra geografia amb els accents de València, del Rosselló i de Catalunya, de Mallorca i de l’Alguer[4]

 

Discurs als Jocs Florals al Saló de Cent de Barcelona, 6 de maig de 1973 [Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya]

 

Discurs als Jocs Florals al Saló de Cent de Barcelona, 6 de maig de 1973 [Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya]

 

La correspondència epistolar d’aquesta antologia es troba al Fons Roser Matheu, que ingressà a la Biblioteca de Catalunya com a donatiu de l’autora l’any 1985. Ubicat a la Secció de Manuscrits, està format per 26 capses de documentació literària i correspondència personal. A la Secció de Música també trobem partitures manuscrites amb textos de Roser Matheu i Sadó musicades per diversos autors, que van ser transferides des de Manuscrits el 1993, incloses dins del Fons Antoni Gallardo-Roser Matheu. Una altra part de documentació personal es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat i està integrada per 140 documents, dels quals 127 estan relacionats amb la família Matheu i només 13 corresponen estrictament a Roser Matheu.

Amb aquest treball  Roser Matheu va posar el seu gra de sorra en la poesia femenina catalana i va obrir una porta que ja no es tancarà.

 

Montse Raya

Secció de Manuscrits

 

BIBLIOGRAFIA

- Les Cinc branques : poesia femenina catalana. A cura d’Esteve Albert, Roser Matheu, Octavi Saltor, Antoni Sala-Cornadó i M. Assumpció Torras. Barcelona: [s .n] 1975.

- BOHIGAS, Pere: A manera de pòrtic, dins DDAA Miscel·lània poètica: A. Pomés, A. Torras, R. Matheu. Barcelona: Rafael Dalmau, 1982, p. 169-171.

- MALÉ, Jordi. Poetes catalanes i poetes angleses als anys d’entreguerres. A propòsit d’una antologia ja feta i una per fer. Caplletra 59 (Tardor, 2015), p. 35-73

  DOI:/ https://doi.org/10.7203/caplletra.59.6888

- MATHEU, Roser: Vida i obra de Francesc Matheu. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1971, p. 196-200.

- MANENT, Albert: Roser Matheu. Entre la cultura del vuit-cents i la del nou-cents [entrevista], Serra d'Or (Barcelona), núm. 282, març 1983, p. 23-29.

- MATHEU, Roser. Quatre dones catalanes. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona, 1972.

- ZARAGOZA, Verònica:  L’escriptura en femení a l’àmbit lingüístic català (segles XVI-XVIII). Monogràfic. SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i

  moderna, núm. 1 / juny 2013 / p. 266-271. 

- Associació d'escriptors en llengua catalana [en línia] [consulta:1 de març de 2022]

  <Pòrtic | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana>

- Arxiu històric de la ciutat de Barcelona [en línia] [consulta:1 de març de 2022]

  <https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/ca/fons-privats>

- La Veu dels llibres. Revista d’informació i crítica [en línia] [consulta:1 de març de 2022]  

  <https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/66007/carmelina-i-la-pedra-de-rosetta>

 

NOTES

[1] MATHEU, Roser. Vida i obra de Francesc Matheu. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1971, p. 196-200.

[2] MALÉ, Jordi. “Poetes catalanes i poetes angleses als anys d’entreguerres. A propòsit d’una antologia ja feta i una per fer”. Caplletra 59 (Tardor, 2015), p. 35-73.

[3] ZARAGOZA, Verònica:  “L’escriptura en femení a l’àmbit lingüístic català (segles XVI-XVIII)”. Monogràfic. SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, núm. 1 / juny 2013 / p. 266-271.

[4] Discurs al Jocs Florals de Barcelona de 1973. Fons Roser Matheu. Biblioteca de Catalunya.

Comentaris

Roser Matheu, filla de Francesc Matheu

Primer de tot voldria disculpar-me per l'altre comentari fet per mi sota el nom de Montse Raya, autora del blog. En cap cas ha estat intencionat sinó un error meu en posar el seu nom.

Aclariment a part, voldria aprofitar per posar en relleu la figura de Francesc Matheu, pare de Roser Matheu, com un dels escriptors i editors més característics de la Renaixença

Roser Matheu, poetessa i compositora

Moltes gràcies Montse, sempre és d'agrair que es doni visibilitat a les persones que participen i enriqueixen la cultura catalana. Per si algú està interessat en la Roser Matheu compositora pot consultar el fons musical junt amb el del seu marit Antoni Gallardo.

Roser Matheu i "Les cinc branques", una antologia i una poetessa a reivindicar

Molt interessant l'article Montse.