El 1905 es va editar la novel·la Solitud, de Víctor Català, pseudònim de l’escriptora Caterina Albert i Paradís (L’Escala,1869-1966). La novel·la fou publicada per entregues setmanals a la revista Joventut, des del 19 de maig de 1904 fins al 20 d'abril de 1905. La primera edició posada a la venda l'agost de 1905 tenia una coberta dissenyada pel pintor i dibuixant Josep Triadó i Mayol (Barcelona, 1870-1929)¹. Solitud esdevindrà una de les novel·les més carismàtiques del Modernisme català.

Com va escriure Ràfols, l’equivalent “aproximat del que significa Emilia Pardo Bazán, en les lletres castellanes, es considerà, per aquells començaments del nostre segle, Víctor Català en la novel·la catalana”.²

L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions ambaltres persones.³

Triadó basà el seu treball per al disseny de la portada en els trets més característics i simbòlics de la novel·la: el paisatge i el rostre malaltís de la Mila. Víctor Català s’inspirà en un paisatge real on la muntanya assoleix un sentit simbòlic i Triadó n’assumirà llur simbolisme per fer-ne el decorat de fons del seu dibuix: unes muntanyes immenses que van formant un camí sinuós amb un dibuix de traç àgil, que deixen veure una mica de cel gris. El paisatge adquireix així sentiments humans. Enmig d’aquesta monumentalitat pregona, trenca el dibuix per inserir el títol i el nom de l’autor de la novel·la, amb el rostre infamant de la Mila, la protagonista. Un rostre d’elements tràgics i clàssics, hel·lenitzat, amb llargs cabells negres i una mirada cap amunt desesperançada. Un rostre androgin els ulls del qual ploren llàgrimes sagnants. Aquest rostre ens pot evocar tal vegada, l’Ex-libris Víctor Català que Triadó féu, per a l’autora el 1902, ple de simbolisme i tragèdia, que Ramon Miquel i Planas va descriure d’aquesta manera:

Per terra ha rodolat del patriota –la testa gloriosa: al caure’l dia,-sospesa al mitg del poblé en rebeldia. –uneix l’insult al Grau de la derrota. Despedintsen ab cinica riota-l’escamot foraster reprén sa via –deixant d’aquell trofeu en companyia –els córbs qui’l flayern, l’ayre qui l’açota. –De la sarnosa boca qui’s contrau- vola a frec. Un dels córbs; sentintse l’au una ploma arrencar, xisclant s’allunya; -ab ella’l cap qui branda a impuls del vent –sembla escriure en l’espay un jurament  -d’odi etern als botxins de Catalunya.⁴

Com es pot veure, és una interpretació purament subjectiva, que ens apropa igualment al món naturalista de l’autora. Tanmateix, però, podem veure i sentir, que els propis dibuixos de Víctor Català, la qual també va il·lustrar algunes de les seves obres i alguns articles de revistes, donen peu per a l’evocació de la qual Triadó se’n féu càrrec: un rostre dibuixat per a la seva obra Drames Rurals (1902), carregat d’expressió desassossegant, dibuix psicològic on fa ressaltar el drama del personatge.

El dibuixant insisteix un i altre cop en assenyalar l’aspecte tràgic en els dos caps que va dibuixar, un que sintetitza la tragèdia del personatge de Solitud i l’altre que, amb una composició expressionista, com si fos una taca de tinta caiguda violentament sobre el paper, naixés el cap ferit de l’escriptora.

La relació de Josep Triadó i Víctor Català prové de quan Triadó, per lliure elecció, va voler fer un ex-libris a Víctor Català, sabent que darrere d’aquest nom, s’amagava la verdadera personalitat de Caterina Albert. Triadó va dibuixar l’ex-libris i el va enviar a l’autora, la qual, tot i que en un principi va rebutjar el present, finalment va acabar per acceptar-lo, i en Triadó li va escriure:

Sr. D. Víctor Català,

Benvolgut amich. Acabo de rebre del Sr. Clos l’obsequi ab que vosté ha volgut correspondre al meu Exlibris. Cregui que m’ha posat en un verdader conflicte. Jo no hauria suposat may que vosté‘s tenia de sentir compromés ab el meu capricho donchs no va ser altre cosa el dibuixarlhi l’Exlibris sobre tot si es té en compte com vaig dirlhi que obehia més que tot á un egoisme meu y no hauria suposat que tenia de correspondrem ab exageració, donchs tenga ben entes que l’hi ha donat a la meva obra un valor que n s’el mereix. L’hi dono las gracias y accepto accedir al seu desitj de rebre un recort de vosté del que n’estaré sempre orgullós y pera el que ofereixo en justa correspondencia cuan puga darlhi de mes modestas produccions, d’[...] seria vosté tan amable que’m deixés honrar a mi mateix fentlhi la coberta d’algun llibre proxim á publicarse? Si’m dona semblant ocasió m’ahura deixatsentir un verdader goig y donarà la millor de las satisfaccions á son verdader amich y admirador.

J. Triadó M. Barna, 22 Juliol-1903 ⁵

Si això va ser al juliol de 1903, Victor Català no va oblidar-se del desig de Triadó de fer-li la il·lustració per a la coberta de qualsevol llibre seu. És ben curiós que només parli de realitzar la coberta i que finalment fos així. Un cop feta, Triadó va rebre un exemplar de regal per part de la novel·lista, a qui contesta d’aquesta manera:

Sr. D.

Víctor Català

Distingit amich, vareig rebre el seu tomo de Solitut autografiat y la seva carta. Apdugas cosas ‘m deixaren comfos perque vosté, encare que ‘m profesi, ‘m fa elogis que no mereixo per lo dibuix ab qui vaig malmetre el seu llibre. Creguim que jo hauira volgut estar á l’altura de vosté, pero es tan alt lo lloch que vosté ocupa baix el punt de vista artístich que no m’ha sigut posible arribarhi. Pero jo soch tossut y no tinch de probar novament lo seu llibre m’ha fet sentir com may cap altre obra literària y jo vuy provar d’interpretar alguna d’aquellas escenas que vosté pinta de ma mestre. Preparo una serie d’aiguaforts y procuraré traduir alguna escena del seu llibre.

Perdoni l’atreviment y l’hi prego que accepti d’esde ara aquesta petita prova de consideració y admiració de son amich

J. Triadó M.

Barcelona 14 Maig 1905 ⁶

Aitor Quiney
Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació 

[1] Català, Víctor, Solitud, Barcelona: Joventut, 1906.

[2] Ràfols, J.F.: Modernismo i modernistas, Ediciones Destino, Barcelona, 1949, p. 173

[3] Vegeu: “Solitud (1905) de Víctor Català”, en Lletra, la literatura catalana a Internet. Nou diccionari 62 de la literatura catalanes. http://www.uoc.edu/lletra/obres/solitud/index.html

[4] Miquel y Planas, Ramon, “L’Exlibris Victor Català”, Primer Llibre d’Exlibris d’En Triadó, Edició de la Revista Ibérica de Exlibris, Barcelona, 1906.

[5] Carta de Josep Triadó a Víctor Català, Barcelona 22 de juliol de 1903. Fons de Lluís Albert i Rivas. Arxiu Museu Víctor Català. L’Escala. Carta cedida per Irene Muñoz Pairet.

[6] Carta de Josep Triadó a Víctor Català, Barcelona 14 de maig de 1903. Fons de Lluís Albert i Rivas. Arxiu Museu Víctor Català. L’Escala. Carta cedida per Irene Muñoz Pairet.