Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Efemèrides musicals (I)


Right menu

Arxiu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Etiquetes



Efemèrides musicals (I)

Aquest any 2015 se celebren diversos aniversaris de personalitats del món de la música a Catalunya —alguns de vius, d’altres que ja ens han deixat— com els compositors Enric Morera, Antoni Massana, Antoni Planàs, Josep Soler i Jordi Cervelló.

La Biblioteca de Catalunya conserva els seus fons personals i està treballant per posar-los a l’abast dels lectors, en el cas que encara no ho estiguin. Us oferim una breu descripció d’aquests fons.

ENRIC MORERA I VIURA (Barcelona, 1865 - 1942)

Compositor, director i pedagog
150è aniversari del naixement

Enric Morera és dels músics més representatius del modernisme musical català. Va residir en diversos indrets —l’Argentina, Bèlgica, Barcelona—  on contactà amb importants mestres com ara F. Pedrell, I. Albéniz. C.G. Vidiella o E. Cioffi, que influïren en la seva obra. Si bé se’l recorda especialment per les seves sardanes —La Santa Espina, Les fulles seques, L’Empordà...—, la seva obra és molt variada: compongué música escènica  –entre d’altra  l’òpera La fada amb llibret de Jaume Massó i Torrents—,  música coral, simfònica i de cambra, així com també una Missa de rèquiem. L’any 1895 fundà la Societat Coral Catalunya Nova i el 1901, el Teatre Líric Català. Cal destacar igualment la seva tasca com a pedagog tant per la formació de compositors significatius com per l’elaboració diverses obres de teoria musical. Ocupà la càtedra de l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1895),  de la qual va ser també sotsdirector.

Documentació: majoritàriament, el fons Enric Morera inclou l’obra musical, amb més de cinquanta obres teatrals, entre elles sis òperes, al voltant d’unes vint obres per a orquestra, més de cinquanta sardanes, prop de cent cinquanta cançons corals i per a veu i piano, altres obres pròpies i harmonitzacions, un tractat d’harmonia i un de contrapunt.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línia i inventari.

Consulta: sala general i sala de reserva.

Procedència: va ser dipositat al Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya (CDM) l’any 1988 i, posteriorment, ingressà a la Biblioteca de Catalunya el 2005, juntament amb la resta de fons del CDM.

La Biblioteca de Catalunya celebra l’efemèride amb diverses exposicions: dedicà al mestre Morera tres vitrines de l’exposició que tingué lloc a l’Espai Zero el passat gener amb motiu de “Barcelona, capital de la sardana 2014” http://www.bnc.cat/Visita-ns/Exposicions/Sardanes-Amunt; ha col·laborat en l’exposició de Sitges “Morera i el seu món” (juliol-octubre 2015) i està prevista per a l’any vinent (març-abril 2016) una exposició a l’Espai Zero de la BC.

ENRIC MORERA I VIURA

Enric Morera. Top: Col. Ramon Borràs Capsa M 17

 

ANTONI MASSANA I BERTRAN (Camprodon, 1890-Raïmat, 1966)

Compositor i organista.
125è aniversari de naixement

Massana estudià música a Barcelona amb importants mestres com ara Enric Granados, Felip Pedrell i Cristòfor Taltabull, entre d’altres. L’any 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1922 fou ordenat sacerdot. També es llicencià en música gregoriana i sacra a Roma. Fou mestre de capella i organista a l’església del Sagrat Cor dels Jesuïtes, a Barcelona i professor del Conservatori Superior del Liceu. De 1949 a 1953 fou destinat a Amèrica. Se’l considera un autor romàntic amb clares influències post-wagnerianes, com la de R. Strauss, encara que també va saber incorporar en la seva música harmonies de l’escola impressionista francesa. Col·laborà amb la Revista Musical Catalana. La seva obra és molt extensa i variada; en podem destacar l’òpera Canigó, l’oratori, La creació i l’obra simfònica,  Elegia a Debussy, entre d’altres. Escriví a més, peces per a piano, motets, cantates per a violí i orgue i lieder.  

Documentació: partitures manuscrites i impreses, biografies i entrevistes.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línia i catàleg imprès, elaborat per Joana Crespí.

Consulta: sala general i sala de reserva.

Procedència: dipòsit fet pels jesuïtes l’any 1967.

Antoni Massana i Bertran

Antoni Massana. Reproducció facilitada per M.Teresa Garrigosa.

 

ANTONI PLANÀS MARCA (Reus, 1890-Barcelona, 1980)

Compositor i violoncel·lista
125è aniversari de naixement

Fill de Miquel Planàs i Mora,  compositor i mestre de capella, de qui rebé el primer mestratge. Formà part del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà el 1912. També fou membre orquestra del Liceu i de l’Orquestra de cambra "Enric Casals". En l’àmbit de la composició conreà diversos gèneres: música per a orquestra i per a instruments de corda i també les obres per a cobla. De més de 200 títols, uns 53 corresponen a sardanes. Moltes de les obres per a cor d’homes i per a veus mixtes van ser premiades (per l’Orfeó Català, l’Orfeó Gracienc, la Fundació Patxot…). Dins el gènere de la música escènica destaca La Sibil·la Casandra : auto navideño del siglo XVI,  Gil Vicente, estrenada a la Plaça del Rei de Barcelona (1941) o La dama de Tremp, glosa per a orquestra, premiada al Centre Català de Nova York el 1952.

Documentació: el fons conté partitures manuscrites i impreses; publicacions periòdiques; fotografies; retalls de premsa; programes de mà; mètodes; correspondència,  enregistraments sonors, i documentació personal i laboral.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línia i inventari.

Consulta: sala general i sala de reserva

Procedència: donació dels fills a la Biblioteca de Catalunya l’any 2009

ANTONI PLANÀS MARCA

Antoni Planàs. Top.: M 7037/81

 

JOSEP SOLER I SARDÀ (Vilafranca del Penedès, 1935)

Compositor, assagista
80è aniversari naixement

Considerat un dels autors vius més importants de la música contemporània a l’Estat, entre la seva obra ingent es compten 16 òperes, 7 simfonies, nombrosos concerts, oratoris, lieder i sonates.  Soler inicia els estudis amb Rosa Lara; posteriorment, a París estudia amb René Leibowitz, alhora que inicia les classes amb Cristòfor Taltabull fins a la mort d’aquest el 1964. Tots ells, així com els compositors capdavanters de la Segona Escola de Viena: Shoenberg i Berg, han influït en el seu estil intimista i reflexiu. També destaca per la seva tasca com a pedagog i és autor de nombrosos assaigs i de llibres  sobre diversos aspectes de la música. Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des de 1982, actualment és director honorífic del Conservatori Professional de Música de Badalona. Ha rebut nombrosos premis i ha completat la  seva activitat compositiva amb el conreu literari d’obres de caire filosòfic.

Documentació: partitures manuscrites i impreses pròpies i d'altres autors; quaderns; correspondència; monografies; programes de mà; enregistraments sonors i publicacions periòdiques.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línia i inventari.

Consulta: sala general i sala de reserva

Procedència: donatiu de l’autor.

Al mes d’octubre d’aquest any la Biblioteca de Catalunya li ha dedicat una exposició a l’Espai Zero: Microcosmos Josep Soler.

JOSEP SOLER I SARDÀ

Josep Soler. Foto: Biblioteca de Catalunya. Oriol Miralles.

 

JORDI CERVELLÓ I GARRIGA (Barcelona, 1935)

Compositor i pedagog
80è aniversari

Jordi Cervelló estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma. Va ampliar els estudis musicals a Milà, Siena i Salzburg. A causa d’un accident automobilístic abandonà la carrera de violinista el 1960 per dedicar-se a la composició i la pedagogia. Des d’una estètica independent, ha cercat un equilibri entre la tradició històrica i la sensibilitat musical contemporània. La seva obra abasta una àmplia gamma de gèneres: orquestra simfònica; orquestra de corda; música de càmera; per a cor; música a solo. Ha exercit de professor al Conservatori de Badalona del 1982 al 1996, és autor del tractat Principis fonamentals sobre la tècnica general del violí, i també ha exercit de crític musical. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi  i l'any 2010 el Premi Nacional de Música. 

Documentació: documentació personal, familiar i patrimonial; documentació professional; enregistraments sonors; escrits; col·laboracions periodístiques; retalls de premsa; programes de mà; publicacions periòdiques; diplomes i distincions; fotografies i cartells; fullets, correspondència i partitures manuscrites.

Accés a catàlegs i inventaris: catàleg en línia i inventari

Consulta: sala general i sala de reserva

Procedència: donatiu del compositor (2008)

Al novembre-desembre de 2014 la Biblioteca de Catalunya va organitzar una exposició  en homenatge a Jordi Cervelló: Jordi Cervelló : ànima i música

Blog de Jordi Cervelló: https://jordicervellogarriga.wordpress.com/

 

Jordi Cervelló. Top.: Biblioteca de Catalunya. Fons Jordi Cervelló.

Victòria Casals

Comentaris