Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Dona i fotografia japonesa al s.XIX-XX


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Etiquetes



Dona i fotografia japonesa al s.XIX-XX

De ben segur que no us sona el terme ukiyo-e, sakoku, chonin, tempo, Meiji, kurofune, però sí que us ubicareu si parlem del País del Sol Naixent. Doncs sí, parlem del Japó. 

Un cop situats al lloc, citem l’Escola de Yokohama, càmera i albúmines - ja gairebé ho teniu - imatges, retrats, geishes, paisatges, samurais, fotografies acolorides.

L’article reflecteix quatre pinzellades sobre les albúmines japoneses del fons Hermenegildo Miralles de la Biblioteca de Catalunya, partint de la dona de l’ÈpocaMeiji. La dona com a estereotip, reclam i mite; i la dona en el seu entorn: retrat, tasques domèstiques, oci, formació, neteja i ritus.

Situem-nos però al moment històric.

A mitjans del segle XIX, després de més de dos segles d’aïllament, amb les fronteres tancades (sakoku), el Japó es veu obligat per part d’Occident, a obrir portes. Durant els segles XVII i XVIII estaven immersos en la cultura ukiyo (món flotant). Enfront d’un món efímer es veien en la necessitat de gaudir del moment, i els chonin (burgesia), reivindicaven el poder viure dels plaers mundans. D’aquí el nom del corrent artístic ukiyo-e.

Vivint només pel moment, assaborint la lluna, la neu, els cirerers en flor...i divertint-se simplement flotant...” (Asai Ryôi)

 

Noge Hill, Yokohama (top. XXIII Miralles B 1216)

 

Després de diversos períodes de crisis econòmiques i socioculturals, de l’estancament davant una economia de subsistència i l’enriquiment de les classes comerciants, esclatà entre 1830 i 1844 l’Època Tempo i el 1852, una expedició dels EEUU amb kurofune (vaixells negres) van aconseguir un primer tractat fins a la guerra civil de 1868. És en aquest moment, que amb la victòria dels partidaris de l’Emperador començà l’Època Meiji (1868-1912). Va guanyar la modernitat, obertura i expansió enfront del tancament i estabilitat interior.

Felice Beato (1833/34-1909) va ser un dels primers fotògrafs occidentals a establir-se al Japó, concretament a Yokohama, únic port japonès on els occidentals tenien accés segons el Tractat d’Amistat i Comerç entre EEUU i Japó, i va marcar les pautes de la producció fotogràfica de l’Època Meiji. Va ser qui va iniciar la tècnica d’acolorir les fotografies amb pigments aquosos, i el 1868 va editar el primer àlbum amb escenes tradicionals japoneses i paisatges representatius.

 

Canman at Nikko (top. XXIII Miralles BC 5)

 

En aquesta època la fotografia era purament comercial, un negoci per a satisfacció del gust occidental, però tot i això, il·luminaven les fotografies interpretant-les amb gran delicadesa i subjectivitat.

Felice Beato va vendre el seu arxiu a Raimund Stillfried, i és en aquest estudi on va entrar com a il·luminador Kusakabe Kimbei (1841-1934), a qui se li atribueixen l’acoloriment de la majoria de les albúmines japoneses que tenim a la biblioteca. En aquests anys els arxius passaven de mà en mà i es fa difícil, per falta de documentació de l’època, atribuir les fotografies a un autor concret. 

A l’estudi del fotògraf Kusakabe Kimbei més del 50 % de les fotografies són només dones.

 

Girl (top. XXIII Miralles BC 2)

 

Whispering (top. XXIII Miralles BC 3)

 

Girl in heavy storm (top. XXIII Miralles B 1177)

 

La majoria segueixen el codi bijin (bellesa eròtica de la dona), sense identitat ni expressió, amb fragilitat i submissió. La fotografia de l’Època Meiji, adreçada a Occident,  mostra una imatge estereotipada de la dona japonesa, responent a unes idees preestablertes, sovint contrària a la realitat de la dona comú. La dona com a arquetip, imatge icònica, objecte del desig occidental. Sovint però, per voler transmetre aquestes imatges evocadores i exòtiques, falsejaven la realitat. Els relats dels primers viatgers (Kipling, etc.) també van contribuir a l’imaginari col·lectiu, no només evocant un estereotip de dona sinó barrejant-ne la diversitat: oiran, geishes, maikos, criades.

 

Maikos o geishes joves (top. XXIII Miralles B 1179)

 

Maiko o geisha jove amb ombrel•la (top. XXIII Miralles B 1180)

 

Les geishes eren joves japoneses educades en la música i el ball amb la missió de conversar i entretenir. Les maikos eren aprenents de geisha i vestien amb quimonos molt acolorits i pentinats ornamentats. Existia també l’arquetip de dona diferent, les oiran, cortesanes del plaer de barris com Yoshiwara, exposades com a pur objecte sexual. Eren respectades i instruïdes, intel·lectuals i d’una gran bellesa. Si perdien aquesta bellesa eren substituïdes i passaven a ser prostitutes comunes. Tres estereotips de dona, la geisha, d’elevada formació, l’esposa submisa i servicial, i la cortesana, constituïen la dona perfecta.

 

Geisha amb ombrel•la (top. XXIII Miralles B 1178)

 

Playing samisen, tsudzumi, fuye i taiko (top. XXIII Miralles B 1184)

 

Dancing party (top. XXIII Miralles B 1206)

 

Van adquirir gran popularitat les fotografies de prostíbuls, fugint però d’imatges sexuals. En un primer moment eren escenes de neteja personal, dones quasi nues. Més tard varen perdre el sentit costumista, i es van començar a veure nus sencers que no tardaren a prohibir-se. Una altra característica d’aquesta representació eròtica eren les escenes de dones dormint, amb una innegable càrrega eròtica: la dona restava absent de la presència de l’estrany que contemplava el seu somni.

 

Home bathing (top. XXIII Miralles B 1190)

 

Sleeping girl (top. XXIII Miralles B 1194)

 

Contràriament, els retrats de prostitutes no tenien aquest contingut eròtic. Sovint es veien les façanes dels bordells o cortesanes exhibint-se amb els seus millors vestits per atraure l’atenció dels clients. Gestualitat, espontaneïtat.  

 

Nectarine (top. XXIII Miralles B 1215)

 

Exotisme amb la dona al centre. Costum i tradició. Cerimònia del te en un entorn idíl·lic, equilibrat i harmònic.

 

Girls (top. XXIII Miralles B 1208)

 

La dona també és un dels temes dels àlbums record, pensats per cobrir una funció d’evocació i memòria.

Les 76 albúmines japoneses de la Biblioteca de Catalunya formen part del fons de l’enquadernador, litògraf i editor Hermenegildo Miralles (Barcelona 1859-1931), donat per la seva filla Eugènia el 1951. Majoritàriament són atribuïdes al pintor, retocador Kusakabe Kimbei i estan acolorides a mà.

Aquest mes de maig s’han posat en obert a la Memòria Digital de Catalunya dins de la col·lecció "Fotografies"

 

M. Mercè Riera
Unitat Gràfica   

 

Bibliografia

Bru, Ricard (2015-2016). Anglada-Camarasa i l’art japonès. Exposició a la Fundació La Caixa de Palma.

Plou Anadón, Carolina (2014). Álbumes souvenir del periodo Meiji : hacer el mundo más pequeño a través de las fotografías. II Congreso virtual sobre historia de las vías de comunicación. 175-192.

Plou Anadón, Carolina (2019). Colecciones de fotografía japonesa de la era Meiji (1868-1912) en museos o instituciones en España.  [Tesi doctoral,  Universitat de Saragossa].

Plou Anadón, Carolina (2014). El exotismo de la mujer como reclamo. La fotografia asiática en la colección cinematogràfica Daroca. VI Congreso virtual sobre historia de las mujeres. 37-41.

Plou Anadón, Carolina (2016). Mujeres de placer : el burdel Jinpuro o Nectarine. VIII Congreso virtual sobre historia de las mujeres. 601-617.

Yamaguchi Miguel, Karin (2017). La imagen de la mujer japonesa en la fotografia de la era Meiji (1868-1912). Asiadémica : revista universitària de estudios sobre Asia Oriental, 9, 116-147.

 

Imatges relacionades

[Àlbum de fotografies amb tipus i costums japonesos] (ca. 1900).

Batlló, Román (1904).  El Japón a la vista. Luis Tasso. 

Japón : [àlbum de fotografies amb tipus i costums japonesos] (entre 1870 i 1880).

Ogawa, Kazumasa (ca. 1910). Sights and scenes in fair Japan. Kelly and Walsh Ltd.

Comentaris