Els Estorch, una saga de fotògrafs és el segon dels articles de la sèrie Apunts sobre la fotografia i la reproducció de documents, i pretén donar a conèixer els Estorch, una família de fotògrafs que durant seixanta anys es va fer càrrec de la tasca fotogràfica de la Biblioteca de Catalunya.

La Biblioteca de Catalunya des dels seus inicis guarda fotografies que provenen de donacions i adquisicions, de la reproducció de documents i de reportatges fotogràfics. L’antiga Secció d’Estampes, Mapes i Gravats es va encarregar d’aquesta tasca entre el 1923 i el 1950. L’any següent es creava la Secció de Reprografia que posà en marxa un servei de reproduccions. Aquest servei va quedar interromput el 1984 fins que, cinc anys més tard, es restablí de nou per seguir funcionant fins els nostres dies.

Els germans Pere i Joan Estorch Salamó van exercir la professió de fotògraf durant més de quaranta anys, treballant per a les institucions més importants de l’antiga Diputació Provincial de Barcelona i la Generalitat de Catalunya durant l’època republicana.

Joan Estorch Salamó va participar en l’Estudi de la Masia Catalana fent nombroses fotografies entre 1921 i 1936. Un projecte ideat i finançat per Rafael Patxot que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la masia catalana. Aquest treball d’investigació dirigit per l'arquitecte Josep Danès i Torras va recopilar set mil set-centes cinc imatges d'unes mil cinc-centes masies de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, però no es va poder completar a causa de l’esclat de la Guerra Civil. 

Els germans Estorch van estar vinculats professionalment a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) des de la seva fundació a la Casa de l’Ardiaca l’any 1922. Després de la proclamació́ de la República el 14 d’abril de 1931 van col·laborar amb el projecte de la Crònica Gràfica de Catalunya, que tenia com a finalitat reunir fotografies dels successos esdevinguts arreu del territori català. El mateix any Joan Estorch formava part del col·lectiu de fotògrafs que van treballar per l’Arxiu Fotogràfic de Museus (AFM), documentant les peces i les activitats dels museus municipals.

Durant el període de la Guerra Civil, Agustí Duran i Sanpere, director de l’AHCB, és nomenat per la Generalitat de Catalunya director de la Secció d’Arxius Documentals del Servei de Patrimoni, Històric, Artístic i Científic de Catalunya, amb la missió d’organitzar i protegir els fons arxivístics i documentals. Per desenvolupar aquesta tasca, es va comptar amb nombrosos voluntaris, entre els quals no hi van faltar els fotògrafs Estorch. També sabem que Pere Estorch va fer un seguiment exhaustiu de les excavacions de la ciutat per a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (IMHB), creat el 1943 i que integrava bona part de les institucions i serveis culturals municipals de Barcelona.

Pere i Joan Estorch comencen la seva relació professional amb la Biblioteca de Catalunya a principis dels anys vint, quan la institució estava ubicada al Palau de la Generalitat de Catalunya i els dos fotògrafs ja col·laboraven amb altres organismes dependents de la Mancomunitat de Catalunya. D’aquest període inicial a l’Arxiu Administratiu de la Biblioteca de Catalunya es conserven algunes factures a nom de “Trabajos Fotogràficos Estorch Hermanos” corresponents a encàrrecs fotogràfics que daten entre 1925 i 1941. El negoci familiar sempre el van tenir al Poble-sec de Barcelona, al principi al número 5 del carrer Fontova que, a mitjans de la dècada dels anys vint, va passar a anomenar-se Teodor Bonaplata. Als anys cinquanta també consten algunes factures amb les adreces al números 13 i 17 del carrer de la França Xica.

Acabada la Guerra Civil, la Biblioteca de Catalunya passa a anomenar-se Biblioteca Central. Felip Mateu Llopis entra com a nou director i, des del principi, posa de manifest la necessitat d’organitzar un servei fotogràfic amb un fotògraf de plantilla i l’adquisició d’equipaments i aparells propis. Durant el període inicial del seu mandant encarrega als germans Estorch la instal·lació d’un laboratori fotogràfic per a la institució. Finalment, Pere Estorch Salamó entra a la Diputació Provincial de Barcelona inscrit a la Biblioteca Central amb caràcter de col·laboració voluntària per a la realització d’activitats fotogràfiques remunerades amb data 14 de maig de 1943.

Tot i que Pere Estorch va ser el fotògraf titular del Servei de Reprografia, el seu germà Joan sempre va mantenir la seva col·laboració amb la Biblioteca. La prova d’això són algunes cartes i factures on queda de manifest aquesta relació professional.

La Diputació Provincial de Barcelona va convocar un concurs restringit per a la provisió de places per a interins, temporers, eventuals o circumstancials que duguessin cinc o més anys de servei amb data 22 de desembre de 1953. Felip Mateu va fer tots els possibles perquè els anys de vinculació laboral de Pere Estorch amb la Biblioteca li fossin reconeguts per a aconseguir una plaça de funcionari. Finalment, aquesta insistència i interès donà els seus fruits un parell d’anys més tard.

A finals de la dècada dels cinquanta, la Biblioteca va adquirir una microfilmadora planetària de la marca Kodak, equipament que va ser una nova eina de treball per a ampliar el servei de reproduccions que donava la Secció de Reprografia.

Pere Estorch es va jubilar l’1 de juliol de 1962, tot i que després va mantenir la seva relació laboral amb la Biblioteca Central (Biblioteca de Catalunya) durant uns anys més. Seguidament fou substituït pel seu nebot Joan Francès Estorch que, per la seva part, es va acomiadar de la institució el 14 d’abril de 1984.

Joan Francesc Estorch (Barcelona, 1926-2007), nebot de Pere i Joan Estorch Salamó, dos fotògrafs reconeguts en l’àmbit de museus i patrimoni, es va iniciar de ben jove a la casa de fotografia Cuyàs, on hi va treballar de 1946 a 1951. A continuació va formar part de la plantilla de l’Arxiu de la Corona d’Aragó com a fotògraf adscrit al Gabinet de Microfilmació.

Joan Estorch, que mantenia una relació laboral des de principis dels anys quaranta amb el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM), es va jubilar el mateix any que el seu germà Pere. La Diputació Provincial de Barcelona va transferir a Joan Francesc Estorch a aquest servei en substitució de la plaça vacant que havia deixat el seu oncle. La seva relació laboral amb l’administració duraria fins a la seva jubilació, l’any 1991.

Fonamentalment, la seva feina es va orientar al registre de les obres de restauració que es portaven a terme, així com del catàleg monumental que s’elaborava i que formava part de les comeses del servei. Paral·lelament, va participar en altres projectes fotogràfics com la creació de l’arxiu fotogràfic de Joan Amades durant la dècada del cinquanta, i va continuar la tasca dels seus parents a l’arxiu fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Els germans Pere i Joan Estorch Salamó no van deixar mai de col·laborar amb totes les institucions culturals de Barcelona des de principis dels anys vint fins a mitjans dels anys seixanta, moment en que els va agafar el relleu el seu nebot Joan Francesc Estorch, que va continuar la seva tasca fotogràfica fins a principis dels anys noranta.

Bibliografia

Barcelona fotografiada : 160 anys de registre i representació : guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona: Institut de Cultura, 2007. Top:SL 930.255.8ArxiuHistòricdelaciutatdeBarcelona

Carrasco Martí, Maria Antònia; Baldomà Soto, Montserrat. “Bagà al fons documentals de l’Arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona”. Erol, L’: revista cultural del Berguedà, [en línia], 2014, Núm. 120, p. 38-45. [Consulta: 10-2-2021]

Closa Pujabet, Joan; altres. 100 anys a l’avantguarda de la restauració monumental: SCCM-SPAL, 1914-2014. Barcelona : Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona, 2015. Top: 2015-8-6722

Lacuesta, Raquel. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000. Top: 2001-4-885

Puigvert i Solà, Joaquim M. “L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània: la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia (1908-1936)”.  Estudis d’història agrària, [en línia], 1998, Núm. 12, p. 77-108. [Consulta: 10-2-2021]

Rodríguez Molina, Maria José; Sanchís Alfonso, José Ramon. Directorio de fotógrafos en España (1851-1936), Volum 1. Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia: 2013, p. 335. Top: SL 77(460)(058.7)"1851/1936"Rod 

Zamora i Escala, Jaume Ramon. “El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)”. Lligall: revista catalana d’arxivística, [en línia]. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2000, Núm. 16, p. 85-151. [Consulta: 10-2-2021]

Ricard Marco
Digitalització/Reprografia de la Biblioteca de Catalunya