Fundada a Barcelona l’any 1924 per l’editor i filòleg Josep Maria de Casacuberta, Barcino nasqué com a eina de divulgació i normalització de la cultura catalana i en resposta, des de la societat catalana, a l’actitud anticatalana de la dictadura de Primo de Rivera. La principal característica de l’editorial fou, ja des de bon començament, la rigorosa revisió dels textos de tots els llibres publicats. També des del principi, Casacuberta comptà amb el suport d’intel·lectuals de primera fila com ara Pere Bohigas, Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer o Jordi Rubió.
L’edició de títols, prolífica els primers anys, amb col·leccions tan emblemàtiques com Els nostres clàssics o la Col·lecció popular Barcino, minvà radicalment amb l’esclat de la Guerra Civil i no es pogué recuperar amb una certa normalitat fins l’any 1947 en què, de forma progressiva, es reprengueren algunes de les col·leccions i se n’endegaren de noves.
+ informacióEl febrer de 2019 la Fundació Carulla, ha signat amb la Biblioteca de Catalunya un acord de donació de part del fons documental d'Editorial Barcino.
Fons Josep Maria de Casacuberta a la Biblioteca de Catalunya
Fons verdaguerià de Josep Maria de Casacuberta i Joan Torrent a la Biblioteca de Catalunya
Fons personal a l’Arxiu Nacional de Catalunya
Catàlegs d'editors i llibreters de la col·lecció Bergnes de las Casas (Biblioteca de Catalunya)
Catàlegs d'editors de Catalunya (Biblioteca de Catalunya)
Més informació i documentació sobre l’obra produïda
Clàssics i més: l’Editorial Barcino i Josep Maria de Casacuberta. Barcelona: Barcino, 2005.
Duarte i Montserrat, Carles. “L’editorial Barcino: un projecte editorial, una idea de país”. Estudis romànics, 31 (2009), p. 343-349.
Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya. Segle XX (fins a 1939). Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2005.
Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya. Segle XX (1939-1975). Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2005.
Fundada a Barcelona l’any 1924 per l’editor i filòleg Josep Maria de Casacuberta, Barcino nasqué com a eina de divulgació i normalització de la cultura catalana i en resposta, des de la societat catalana, a l’actitud anticatalana de la dictadura de Primo de Rivera. La principal característica de l’editorial fou, ja des de bon començament, la rigorosa revisió dels textos de tots els llibres publicats. També des del principi, Casacuberta comptà amb el suport d’intel·lectuals de primera fila com ara Pere Bohigas, Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer o Jordi Rubió.
L’edició de títols, prolífica els primers anys, amb col·leccions tan emblemàtiques com Els nostres clàssics o la Col·lecció popular Barcino, minvà radicalment amb l’esclat de la Guerra Civil i no es pogué recuperar amb una certa normalitat fins l’any 1947 en què, de forma progressiva, es reprengueren algunes de les col·leccions i se n’endegaren de noves.
Durant els anys cinquanta i principi dels seixanta, l’activitat de Barcino experimentà una certa embranzida, amb nous títols i noves col·leccions, tot i que amb dificultats per raó, entre d’altres, de l’esforç econòmic que suposava tirar endavant l’editorial.
L’any 1972, la Fundació Carulla-Font (l’actual Fundació Lluís Carulla) es féu càrrec de la gestió econòmica i administrativa de l’editorial, amb Casacuberta igualment al capdavant, fins a la seva mort, el 1985. Amadeu-J. Soberanas, filòleg i conservador de manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, el succeí com a director literari i l’editorial accentuà el seu paper com a “editorial de substitució”, això és, impulsora d’iniciatives que la cultura catalana requereix, però que no poden ser assumides per editorials amb finalitats estrictament comercials. Es continuà algunes de les col·leccions emblemàtiques, se’n crearen de noves i, fora de col·lecció, es publicaren obres com la Flora dels Països Catalans, en quatre volums, de referència en el seu àmbit.
Avui dia, l’editorial continua treballant per difondre la cultura i la literatura catalanes, amb edicions publicades, com ha estat sempre, amb el màxim rigor científic i l’aval d’especialistes d’arreu dels Països Catalans. Adaptant-se als nous temps, recentment ha creat la col·lecció Biblioteca digital, dedicada a la difusió de textos medievals en suport electrònic.
A més, Barcino té acords de coedició per a la publicació de textos catalans antics, a l’anglès amb Tamesis Books, a l’alemany amb LIT Verlag, i al castellà amb Pre-textos. El poeta i lingüista Carles Duarte n’és l’actual director general.
Donar a conèixer els grans autors de la literatura catalana medieval fou un dels principals objectius fundacionals de Barcino. Estudis d’erudits i experts de l’època, però també actuals, completen el catàleg de l’editorial que s’ha mogut sempre entre la publicació d’obres de divulgació i d’alta cultura. Així mateix, destaca la figura de Jacint Verdaguer per a l’estudi del qual es creà la col·lecció Biblioteca verdagueriana.
Entre les nombroses col·leccions endegades per Barcino, algunes amb poc volums editats, destaquen Els nostres clàssics i Col·lecció popular Barcino, les dues primeres col·leccions de l’editorial, que han esdevingut emblemàtiques i que encara perviuen. Destaquen, també, la Biblioteca verdagueriana, dedicada a la figura i obra del Jacint Verdaguer i la col·lecció Enciclopèdia Catalunya, amb títols sobre geografia i costums d’arreu dels Països Catalans.
En el catàleg de Barcino destaquen les obres d’autors de la literatura catalana medieval, en edicions més divulgatives o més erudites, però sempre amb una acurada i rigorosa revisió dels textos. Així mateix, ocupen un lloc important les obres de Jacint Verdaguer i els estudis sobre la seva figura i la seva obra.