Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971
(Actualització 08/10/2024)
Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 1888-Caracas, 1971). Enginyer industrial, polític i escriptor. Estudià a l’Escola d’Enginyers. Fou professor i director de l’Escola Superior d’Agricultura de la Diputació de Barcelona. Entre d’altres càrrecs, fou director general de Comerç i Política Aranzelària del Govern espanyol, ministre de Treball i Previsió Social del Govern de la II República espanyola, alcalde de Barcelona, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i conseller del Govern de la Generalitat a l’exili. S’exilià a França, Londres i, finalment, a Caracas on fou contractat pel Ministerio de Fomento, on col·laborà a la Comisión Venezolana de Normas Industriales.
La seva obra literària inclou prosa i vers i escrits sobre temes històrics, alguns dels quals publicats pòstumament. Als Jocs Florals de Montevideo, el 1963, obtingué el títol de Mestre en Gai Saber en poesia. Algunes de les seves obres foren L’aptitud econòmica de Catalunya (1927-1929), El comerç de Catalunya amb Espanya (1959), El general Juan Robertson: un prócer de la independencia (1971) i Memòries de l’exili (1978-1979).
