Patrimoni

d'Editors i Editats de Catalunya

La producció bibliogràfica i documental de Catalunya és rica i diversa amb autors de totes les èpoques i àmbits, suportats per una indústria editorial que és testimoni de la cultura catalana i peça clau en la difusió i consum cultural.
La Biblioteca de Catalunya i altres institucions del país conserven col·leccions i arxius personals dels autors i fons editorials que contribueixen a construir la nostra història passada i present, que cal fer coneguts i facilitar-ne la localització i estudi. Entre els documents que conserva la BC, convé destacar la Biblioteca Bergnes de las Casas, especialitzada en el món del llibre i de l’edició.
El Portal de Patrimoni d’Editors i Editats:

  • Promou la preservació i el descobriment del patrimoni editorial.
  • Proporciona un accés únic als fons i arxius d’editors i autors.
  • Contribueix a la internacionalització del patrimoni i la cultura catalana a través de les seves indústries culturals.
  • Posa en valor els fons personals d'autors i editorials a través de la seva vinculació.
  • Garanteix la disponibilitat de l'edició històrica per a futures publicacions.

Aquesta iniciativa ha comptat des de l’inici amb la complicitat i l’assessorament desinteressat de Sergio Vila-Sanjuán, periodista i escriptor, expert en el sector del llibre i la lectura, a qui agraïm especialment el seu suport.

Eugènia Serra
Directora de la Biblioteca de Catalunya

Conèixer la història d'un país vol dir conèixer els fets, la cultura, la llengua... La cultura és la suma de la creació, les institucions i les indústries culturals. En el món del llibre els editors han jugat i juguen un paper essencial. Fer visible la seva activitat a Internet, localitzar els seus arxius i els dels autors que editaren és un fet diferencial per fer palesa la vitalitat de la cultura catalana.

Patrici Tixis Padrosa
President
Gremi d’Editors de Catalunya (Publishers’ Guild of Catalonia)

La història cultural d'un país és en certa forma la història de la seva indústria editorial. No es podria explicar la cultura francesa sense "l'Encyclopédie", de la mateixa manera no podrem entendre la cultura catalana dels segles XIX i XX sense conèixer l'obra de Montaner y Simón o Edicions 62. Per aquest motiu és tan important de celebrar el projecte de la Biblioteca de Catalunya de recollir el nostre patrimoni editorial.

Lluís Agustí
Director de l'Escola de Llibreria
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Unes de les línies de treball de la Biblioteca de Catalunya és la promoció de la recuperació dels fons personals i la seva conservació. Des de la Institució de les Lletres Catalanes també hi col·laborem i hem engegat un programa conjunt per preservar el patrimoni literari. Amb aquest portal, la Biblioteca fa un pas més per donar conèixer quins fons existeixen i a on es poden localitzar, perquè tant important és preservar els fons com facilitar-ne l'explotació, estudi i difusió.

Laura Borràs
Directora
Institució de les Lletres Catalanes

Barcelona, capital editorial

El món del llibre català ha generat impacte internacional al llarg dels segles

Sergio Vila-Sanjuán



Barcelona és una de les ciutats del món que disposen d´una història editorial més llarga i continuada. Des dels inicis de la impremta fins ara, són més de cinc segles produint volums per a un amplíssim cabal de lectors. Aquesta vocació ininterrompuda defineix la metròpoli catalana, que ha estat, i continua sent, la capital editorial d’Hispanoamèrica.
Com ha arribat Barcelona a convertir-se en referència clau de la indústria cultural internacional?
Ja en l’Edat Mitjana la ciutat es va dotar del que podríem anomenar un ecosistema del llibre per complet, en el qual apareixen autors, difusors (copistes, impressors, editors), llibreters, bibliotecaris, per descomptat lectors corrents, i també bibliòfils. Aquesta concentració defineix tota una manera de viure la cultura, i el seu pòsit constitueix un dels grans signes d’identificació barcelonins. Així ho han percebut observadors externs, com Miguel de Cervantes al segle XVII o Mario Vargas Llosa al segle XX, en definir específicament Barcelona per la seva relació amb els llibres.