Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (L’Aranyó, 1918-Barcelona, 1990). Escriptor i traductor. La seva extensa obra literària comprèn novel·les (de diferents subgèneres), obres de teatre, poesia, contes, traduccions (de l’anglès i del francès) i assaigs periodístics. Col·laborà en publicacions com ara l’Avui, Canigó, Diario de Barcelona, Oriflama o Serra d’or. Treballà a l’editorial Albor i fou lector informador d’Edicions 62 on dirigí La cua de palla, la primera col·lecció de novel·la negra en català. L’alliberament de la dona i l’independentisme d’esquerres dels Països Catalans són dos temes recurrents en els seus escrits. Durant el franquisme els seus textos patiren retallades i prohibicions.
La seva obra més coneguda és el Mecanoscrit del segon origen (1974). Altres títols de la seva prolífica obra: Domicili provisional (1956), Homes i no (1957), Joc brut (1965), Totes les bèsties de càrrega (1967), Arreu on valguin les paraules, els homes (1975).
Rebé, entre molts d’altres, el Premi Joanot Martorell (1954), el Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1968), diversos Premi Crítica Serra d’Or i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1979).
Fons Manuel de Pedrolo a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
Fons especial Manuel de Pedrolo a la Biblioteca Manuel de Pedrolo a Sant Pere de Ribes