Quan el musicòleg i compositor Felip Pedrell pren la determinació de crear un centre per a l’estudi de la música i la musicologia -l’actual Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya-, poc s’imagina que en ell s’hi conservaran, entre altres, els fons d’alguns dels seus deixebles més reconeguts a nivell internacional com Isaac Albéniz i Enric Granados.

Si el fons Albéniz ingressa a la Biblioteca a principis del segle XX, el de Granados ho fa a principis del segle XXI. I s’hi incorpora amb molta força: primer amb l’arribada de les partitures manuscrites, després amb el piano Pleyel i, darrerament, amb la correspondència familiar. Aquest conjunt documental ha comportat veritables troballes, la recuperació de la pràctica de fer concerts a les sales de consulta i l’aparició de noves publicacions.