-
Granados estrena la suite per a piano Goyescas al Palau de la Música de Barcelona el 1911, i a la Salle Pleyel de París el 1914, quan n’acaba el segon quadern. Arran dels èxits obtinguts, el pianista Ernest Schelling aconsella a Granados que converteixi l’obra pianística en òpera. Goyescas, l’òpera, s’estrena a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1916.
Alguns detalls del manuscrit, com ara les anotacions en anglès o el paper amb la marca GSNY 14 de la casa editorial G. Schirmer de Nova York, fan suposar que pot tractar-se de la còpia utilitzada en l’estrena.
Enric Granados. Goyesca : partition. Nova York, 1916?
Top.: M-Gra-74. Fons Enric Granados
Partitura d’orquestra manuscrita de més d’un copista. Amb anotacions de direcció en francès, anglès i català, de diferents mans i èpoques. Text de Fernando Periquet.
-
BIGOTIS?
Enric Granados (Lleida 1867-Canal de la Mànega 1916), com molts dels seus contemporanis, s’endinsa en llenguatges artístics diversos com són la música i la pintura. Apel·les Mestres, Joaquim Malats, Isaac Albéniz o Ricard Viñes són alguns dels personatges, amb bigotis, amb els quals comparteix l’ambient de tombants de segle XX. Les pinzellades d’estètica modernista, que agraden tant al compositor, serveixen de preludi a una semblança gràfica i testimonial, i a un trajecte intens i productiu malgrat un sobtat i malaurat colofó.
Els mestres
“Joan Baptista Pujol tenia la seva pròpia acadèmia de música i fou mestre de diversos eminents pianistes, incloent-hi en Joaquim Malats, Ricard Viñes i Carles Vidiella [...]. Després d’un breu període d’estudi, Pujol considerà que el seu protegit estava llest per participar en un concurs que duia el seu nom, tocant la Sonata en sol menor de Schumann, l’any 1883 [...]. El jurat que incloïa a Imbert, Pedrell i Albéniz, que en aquell moment vivia a Barcelona, proclamà Granados com a guanyador.” Walter Aaron Clark. Enrique Granados : poeta del piano
Antonio Esplugas. Retrat d’ Enric Granados. Fotografia, b/n.
Top.: Fons Conxita Badia
Granados és alt, esvelt i elegant, i llueix un gran bigoti; de caràcter sensible, introvertit, malenconiós i hipocondríac, alhora que jovial, irònic i bonhomiós.
Enric Granados. Curso de composición del Sr. Pedrell (1891) : Sonatinas, Clementi, para piano, arregladas al trío de cuerda.
Top.: M-Gra-4/1. Fons Enric Granados
Partitura autògrafa, signada, 3 d’abril de 1891
Retrat del compositor, musicòleg i pedagog Felip Pedrell. Fotografia, b/n, targeta postal.
Top.: XI.7 C R. 9565
Estudia piano amb Francesc Jurnet i Joan Baptista Pujol, i harmonia i composició amb Felip Pedrell. Més endavant continua formant-se a París amb Charles de Bériot
Enric Granados. Carta a Felip Pedrell. Barcelona, juliol a setembre de 1895.
Top.: M 964/737. Fons Felip Pedrell
Retrat del pianista Carlos G. Vidiella. Fotografia, b/n.
Top.: Ms. 2268/138. Col·lecció d’autògrafs de la família Segura
Amb dedicatòria autògrafa: “A mi querido maestro D. Juan Bautista Pujol. Testimonio de aprecio de su agradecido discípulo”
Els amics
“A París, Granados assistí a classes amb el pianista Charles de Bériot [...]. En aquests anys comença la seva amistat amb el cèlebre pianista Ricard Viñes [...]. A Madrid, Granados entaulà una estretíssima relació amb el llavors jove violoncel·lista Pau Casals, una de les relacions d’amistat més importants per al compositor. Granados també mantingué una relació molt propera amb Isaac Albéniz [...] ambdós es coneixien des de l’any 1883 i el rastreig de la seva relació en aquests mesos tardorencs certifica la relació fraternal entre ells.” Miriam Perandones. Correspondencia epistolar (1893-1916) de Enrique Granados
Retrat del pianista lleidatà Ricard Viñes. Fotografia, b/n.
Top.: M 2229/7
Enric Granados. Carta a Ricard Viñes. Barcelona, 3 de setembre de 1912.
Top.: M 5521/73. Fons Joaquín Nin-Culmell
Retrat del pianista i compositor Isaac Albéniz. Fotografia, b/n, targeta postal.
Top.: Fons Concepció Anglada
Enric Granados. Carta a Isaac Albéniz. Barcelona, 15 de gener de 1909.
Top.: M 986/45. Fons Isaac Albéniz
Retrat del pianista Joaquim Malats. Fotografia, b/n, 1909.
Top.: Col·lecció d’autògrafs Ramon Borràs
Malats també estudia amb Pujol i de Bériot
Retrat del violoncel·lista i compositor Pau Casals, amb Enric Granados. Fotografia, b/n.
Top.: Fons Conxita Badia
Retrat del director i compositor Enrique Fernández Arbós, amb Enric Granados, i el pianista Edouard Risler. Fotografia, b/n.
Top.: Fons Conxita Badia
Retrat d’Eusebi Bertran, Domènec Mas i Serracant, Joaquim Malats, Enric Granados, i Ferran Via, a l’estany de La Ricarda (El Prat de Llobregat), entre 1910 i 1911. Reproducció fotogràfica.
Top.: Fons María Gomis Bertrand
L’ambient artístic
“[Granados] és un convidat habitual a la casa que l’escriptor i pintor Santiago Rusiñol posseeix a Sitges, al sud de la capital. El Cau Ferrat serà testimoni de vetllades inoblidables en les que Granados improvisava durant hores amb la remor de les onades de fons [...]. Allà tingué ocasió d’escoltar i acompanyar al famós violinista Crickboom [...] també tingué ocasió d’escoltar la partitura de l’òpera catalana del mestre Morera La fada, l’estrena de la qual reuní al Cau Ferrat a homes com Eugeni Isaÿe, Guidé, Augeriot, Chausson, Malats, Ixart, Almirall, Picasso...” Andrés Ruiz Tarazona. Enrique Granados : el último romántico
Retrat de l’escriptor i il·lustrador Apel·les Mestres. Fotografia, b/n, 1925.
Top.: Fons Josep Subirà
Retrat del compositor Enric Morera. Fotografia, b/n, [1918?], targeta postal.
Top.: Ms. 2268/88. Col·lecció d’autògrafs de la família Segura
Retrat del compositor Amadeu Vives. Fotografia, b/n, [1900?], targeta postal.
Top.: Ms. 2268/143. Col·lecció d’autògrafs de la família Segura
Enric Granados. Carta a Amadeu Vives, París, 21 de juny de 1888.
Top.: Ms. 2268/49. Col·lecció d’autògrafs de la família Segura
Catalunya artística. Any II, núm. 71 (17 d’octubre de 1901).
Top.: BTMus Dossiers CDM
Àlbum. Quadern autògraf amb dibuixos a tinta, fragments de música i escrits diversos d'Enric Granados i Campiña. [1889?].
Top.: M 6912/1. Fons Enric Granados
Ismael Smith. Ex-libris d’Enric Granados. [1921?].
Top.: VIII C 35 i VIII C 37. Fons Ismael Smith
La família
“El juny del 1893 es casa amb Amparo Gal [...] filla de València, nascuda en una família d’industrials. El matrimoni va tenir sis fills: Eduardo –que també va ser compositor−, Solita, Enric, Víctor, Natàlia i Paquito. Titín, que era com Granados anomenava la seva esposa, li donà suport en tot moment.” Mònica Pagès. Acadèmia Granados-Marshall
Enric Granados. Carta a la seva muller, Amparo Gal. Sant Hilari Sacalm, 4 d’agost de 1892.
Top.: M 6912/36. Fons Enric Granados
Amb flors seques a l’interior
Retrat d’Amparo Gal i Eduard Granados. Antoni Carreras i Granados. Granados. Barcelona : Nou Art Thor, 1988.
Top.: 2004-8-C 68/15
Enric Granados. Carta a la família Gal. Sant Hilari Sacalm, 4 d’agost de 1892.
Top.: M 6912/2. Fons Enric Granados
Amparo Gal. Targeta postal a Laura Albéniz.
Top.: Fons Laura Albéniz
Manuscrit autògraf, signat. Inclou retrat d’Enric Granados
-
PEDALS?
El mestre entén l’ensenyament del piano dins una educació musical més completa i madura que la que s’aplica, en general, a les escoles que segueixen el programa oficial. El domini del fraseig i dels pedals ha de ser imprescindible per a un pianista virtuós; però també cal cultivar al màxim uns coneixements musicals generals. Aquest principi el porta, el 1901, a obrir l’Acadèmia Granados, on, a més d’impartir estudis i perfeccionar l’execució de l’instrument, s’hi organitzen concerts, col·loquis i conferències.
L’ intèrpret
“[...] com el Cafè de les Delícies, a les Rambles, a la vora del Teatre Principal de Barcelona, la música sempre era present al cafè [...]. De fet, en aquest indret, Granados s’inicià com a músic professional, amb l’ajuda de Vidiella, que l’havia precedit [...]. A través de la seva germana es posà en contacte amb Eduardo Conde, ric comerciant de Barcelona [...] el contractà per a que ensenyés piano als seus fills [...]. Amb la seva generosa ajuda Granados pogué prosseguir els seus estudis a París [...]. Finalment féu el seu primer concert públic oficial a l’edat de 18 anys, el 9 d’abril de 1886 a l’Ateneu Barcelonès.” Walter Aaron Clark. Enrique Granados : poeta del piano
Álbum de vistas del Teatro Lírico de Barcelona propiedad del Excmo. Sr. D. Evaristo Arnús. [Barcelona] : Sociedad Heliográfica, 1884.
Top.: Àlbum 8º 41
Programes de concerts d’Enric Granados al Teatro Lírico de Barcelona el 1890.
Top.: M 6893. Fons Antoni Sala. Àlbum 2, de retalls de premsa i programes de mà
Enric Granados. Obra sobre cantos gallegos. Partitura autògrafa per a orquestra.
Top.: M-Gra-144. Fons Enric Granados
Estrenada el 31 Octubre de 1899 al Teatro Lírico de Barcelona.
El Grieg espanyol
“Així, el 20 d’abril de 1890 s’estrenava al Teatre Líric interpretant la seva Arabesca, algunes de les parts de les 12 danzas españolas i la desapareguda Serenata española, acompanyades d’obres de Chopin, Mendelsshon, Heller, Bizet, Saint-Saëns, Espino, Albéniz, Godard i Txaikovsky [...]. El 10 d’abril de 1892 hi va tornar amb el Concert en la de Grieg [...] compositor nacionalista noruec amb qui més d’un crític començà a comparar-lo [...]. El 1904 oferí un programa Chopin i una sessió Schumann a l’Associació Wagneriana.” Xosé Aviñoa. Dins: E. Granados. Integral para piano
Associació Wagneriana. Programes de concerts d’Enric Granados a Barcelona el 1904.
Top.: M 6984/13. Fons Joaquim Pena
Enric Granados. Carta al músic, pedagog i poeta Joan Llongueras sobre una sortida amb el director Franz Beidler i Isolde Wagner, [1909/1910].
Top.: M 6013/7. Fons Joan Llongueras
Palau de la Música Catalana. Barcelona, 11 de març de 1911.
Top.: M 7101/40. Fons Conxita Badia
Programa de la primera audició de les Goyescas i de l’estrena d’El cant de les estrelles
Escola Coral de l’Agrupació Regionalista de Terrassa. Programes de concerts d’Enric Granados a Terrassa el 1909 i 1911.
Top.: M 5800/6 i M 5800/20. Fons Joan Llongueras
Programa de la segona audició de Goyescas
El pedagog
“Les primeres notes que vaig aprendre a tocar en un piano i que vaig tocar per primer cop en públic van ser les de l’obra La campana de la tarde que Granados havia escrit pensant en els seus alumnes i que jo vaig aprendre de la mà del seu deixeble predilecte, Frank Marshall.” Alicia de Larrocha. Dins: M. Pagès. Acadèmia Granados-Marshall
Academia Granados. Reglamento. Barcelona, [1900-1916].
Top.: M 4286/5, M 6987/22 i M 6987/23. Fons Joaquim Pena
Retrat d’Enric Granados assegut al piano. Fotografia, b/n, [1907].
Top.: Col·lecció d’autògrafs Ramon Borràs
La docència
“La primera part [del Método…], la teòrica, s’il·lustra amb un total de 128 exemples, del propi autor i de Chopin, Mozart, Henselt, Cramer, Beethoven, Saint-Saëns, Schubert, Schumann i Grieg. La mateixa originalitat del tema metoditzat, obliga a Granados a l’adopció d’inusuals termes musicals, com ara “pedal de prolongación”, “pedal de salto”, o “piso rápido” i “piso lento”, entre moltes altres expressions més que, inventades així pel nostre compositor, ratifiquen la valentia esmentada a l’enfrontar-se a una matèria que [...] resultava gairebé desconeguda, i descuidada completament, dins la docència general del piano.” Antonio Iglesias. Enrique Granados : su obra para piano
Enric Granados. Método teórico práctico para el uso de los pedales del piano. Barcelona [etc.] : Vidal Llimona y Boceta, [ca. 1908].
Top.: 2007-4-C 43/34 i Madrid : Sociedad Editorial de Música, [ca. 1909]. Top.: M-4-C 2/17
Academia Granados. Títol de professor de piano de Maria Nogués Riba. Barcelona, 10 de juliol de 1909.
Top.: Col·lecció d’autògrafs Ramon Borràs
Retrat de la cantatriu Conxita Badia al piano. Fotografia, b/n, [1912?].
Top.: Fons Conxita Badia
“Vine tu i les cançons” és l’avís que rep la soprano cada vegada que Granados la reclama
Guillermo de Boladeres Ibern. Enrique Granados: recuerdos de su vida y estudio crítico de su obra por su antiguo discípulo. Barcelona : Arte y Letras, [1920?].
Top.: 78-8-387
Juan Molinari. Iniciación pianística. Mecanoscrit amb exemples musicals manuscrits.
Top.: M 4368
Amb dedicatòria: “A mi inolvidable maestro Enrique Granados”
L'activitat de l'Acadèmia Granados
“El 4 de febrer de 1912 inaugurà la Sala Granados, situada a l’Avinguda Tibidabo núm. 18, gràcies a les facilitats donades pel Dr. Salvador Andreu [...]. Era un espai apropiat per l’organització de concerts de final de curs de l’acadèmia que estimulava l’activitat interpretativa dels millors deixebles i per oferir-n’hi de caràcter més extraordinari com, per exemple, el donat per Edouard Risler en 1914.” Xosé Aviñoa. Dins: E. Granados. Integral per a piano
Enric Granados. Carta a l’organista i compositor Josep Sancho Marraco. Barcelona, 14 de març de 1910.
Top.: M 2258. Fons Sancho Marraco
Enric Granados. Carta a la pianista Maria Carratalà. Barcelona, 18 de setembre de 1910.
Top.: Ms. 2268/47. Col·lecció d’autògrafs de la família Segura
Àlbum de dedicatòries al Quartet Renaixement.
Top.: M 5099/9. Fons Eduard Toldrà
Inclou dedicatòria autògrafa de Granados amb motiu de l’audició a l’Acadèmia Granados el 1912
Retrat del Quartet Renaixement −Antoni Planàs, Eduard Toldrà, Josep Recasens i Lluís Sánchez− amb un infant. Fotografia, b/n.
Top.: M 7037/92. Fons Antoni Planàs
Felip Pedrell. Origen y transformaciones de las formas pianísticas. Barcelona: la Academia, [1917?].
Top.: M-Fol-C 13/12
Suplement de: Musiciana, publicación de la Academia Granados. Año II, núm. 8
Retrat del pianista, professor, i continuador de l’Acadèmia, Frank Marshall. Fotografia, b/n, signada, 1945.
Top.: Fons Josep Subirà
-
ELS –ISMES?
El 1895, Granados confessa a la seva esposa Amparo Gal: “Yo sé que he de llegar a ocupar algún gran puesto […]. Yo ambiciono a ser en mi país lo que son Saint-Saëns y Brahms en el suyo.” Si aquest és el seu repte, el seu eclecticisme, amb estadis bohemis, familiars i solitaris, el converteixen en un músic romàntic, un poeta del piano que alhora triomfa amb el seu majismo. Romanticisme i nacionalisme coincideixen en la interpretació i la composició del músic, però el Modernisme, amb l’embranzida del Wagnerisme i del catalanisme, sacseja i dilueix tots aquests -ismes.
Les sonates d’Scarlatti
“Els afortunats posseïdors de la col·lecció inèdita de sonates de Scarlatti apareguda recentment, confiaren el preciós manuscrit al jove compositor i pianista Enric Granados per que transcrivís aquestes sonates a la literatura moderna i corrent del piano. I, així com aquest instrument és una ampliació sonora del seu gloriós predecessor, el clavecí, el mateix féu Granados, i segons la meva manera de veure-ho amb gran encert, sense que el continguessin les escrupolositats de certs crítics puritans ampliant i engrandint les reduïdes proporcions del primitiu quadre de concepció, tal com faria, sense dubtar-ne, el mateix Scarlatti.” Felip Pedrell. Dins: D. Scarlatti. Veintiséis sonatas inéditas para clave…
Sonatas de Scarlatti y otros. [17--?].
Top.: M 1964
Recull de sonates manuscrites de Scarlatti, Soler, Clausells, Casanovas. Còpia de diverses mans, S. XVIII
Domenico Scarlatti. Veintiséis sonatas inéditas para clave compuestas en España para la Familia Real (1729/1754). Transcriptas libremente para piano por el pianista compositor Enrique Granados ; precedidas de un Estudio biográfico-bibliográfico-crítico por Felipe Pedrell. Barcelona [etc.] : Vidal Llimona y Boceta, 1904.
Top.: M 4342
Amb dedicatòria autògrafa de Granados a Tomás Bretón
L’obra per a piano
“I és que, aquells que hem tingut la fortuna d’escoltar-li interpretar les seves pròpies obres, guardarem sempre el record de la forta impressió d’art que experimentàrem. Per això, al desxifrar jo ara al piano, les seves obres de la meva predilecció, he reproduït inconscientment els accents rítmics, els matisos, les inflexions que ell imprimia a la seva música, i al fer-ho així em feia l’efecte que l’ànima de Granados vibrava en aquelles ondulacions sonores que la seva voluntat fixà per sempre al pentagrama, com un testament.” Manuel de Falla. Dins: P. Vila San-Juan. Papeles íntimos de Enrique Granados
Henri Gaziel. Exquise...! : valse-tzigane. Barcelona : Dessy, 1908.
Top.: M-Fol-C 7/63
Pseudònim utilitzat per Enric Granados
Enric Granados. Valses poéticos : para piano. Valencia : Cabedo y Ca., [1900].
Top.: M-4-C 8/29
Enric Granados. Carta a la seva muller, Amparo Gal. Madrid, 6 de març de 1895.
Top.: M 6912/45. Fons Enric Granados
Enric Granados. Carta a la seva muller, Amparo Gal. Madrid, 27 d’abril de 1895.
Top.: M 6912/63. Fons Enric Granados
Enric Granados. Cartas de amor : valses íntimos : op. 44. Madrid : Unión Musical Española, 1966.
Top.: M-Fol-C 6/53
Enric Granados. Carezza : vals para piano. Barcelona : Juan Bta. Pujol & Ca., [1890].
Top.: 2006-Fol-C 11/22
Anotació manuscrita: "Obsequio de los editores". Segells: Juan Bta. Pujol y Comp.
El poeta del piano
“Parlar de Granados ha estat utilitzar termes com intimisme, refinament, poesia, exquisidesa, evocació, distinció, estilització, ingenuïtat, subtilesa, virtuosisme, contingut, bellesa eloqüent, sentimentalisme...” Màrius Bernadó. Dins: E. Granados. Goyescas, o, Los majos enamorados
Enric Granados. Música per a piano. Emili Blasco, piano. Sabadell : La Mà de Guido, 2010.
Top.: 2012-CD 324
Enric Granados. Danzas españolas. Cuentos de juventud. Emili Brugalla, piano. Sabadell : La Mà de Guido, 1998.
Top.: CD 8244
Enric Granados. Dra. Rie Hirai plays the Granados piano. Vol. 1. [S.l.] : Llimona Records, 2011.
Top.: CD 9382
Enregistrat en directe a la Biblioteca de Catalunya, 3 de febrer de 2011
Enric Granados. Danzas españolas para piano. Barcelona [etc.] : Unión Musical Española, [1918?].
Top.: Fons Nadal Puig Busquets
Estrenades el 1890
Enric Granados. Allegro de concierto en do sostenido mayor para piano. Barcelona [etc.] : Unión Musical Española, [1917?].
Top.: Fons Nadal Puig Busquets
Premiat pel Real Conservatorio Superior de Música de Madrid el 1904
Azulejos
“Si el destí no va permetre a Albéniz ni tan sols acabar-ne el primer temps [de la suite Azulejos], el Prélude, en canvi va brindar al seu estimat amic Enric Granados l’oportunitat de recollir-ne el manuscrit per continuar-lo, sense cap sutura aparent, fruit d’una profunda identificació amb l’obra i la personalitat d’Albéniz, des d’un compromís assumit de fidelitat estètica.” Romà Escales. Dins: I. Albéniz. Azulejos : obra finalitzada per Enric Granados
Els originals de l’obra pòstuma d’Albéniz continuada per Granados resten dispersos en diverses institucions fins que, el 2009, la coincidència de l’Any Albéniz amb la identificació del full nexe amb les grafies d’ambdós compositors motiva la publicació de l’edició urtext i el facsímil.Isaac Albéniz. Azulejos ; obra finalitzada per Enric Granados. Ed. Urtext. Barcelona : Biblioteca de Catalunya ; Museu de la Música, 2010.
Top.: 2010-Fol-C 28/20
Primer full d’Azulejos, d’Albéniz. Facsímil
Isaac Albéniz. Azulejos. Partitura autògrafa d’Isaac d’Albéniz i Enric Granados.
Top.: M 7001/1-Fol
Cinquè full d’Azulejos, amb les mans d’Albéniz i Granados
Isaac Albéniz. Azulejos. Partitura autògrafa d’Enric Granados, signada, 25 de maig de 1910.
Top.: M-Gra-2. Fons Enric Granados
Full final d’Azulejos, acabada per Granados
Retrat d’Enric Granados. Fotografia, b/n, targeta postal.
Top.: XXIII Pena BC 2
Retrat del pianista i compositor Isaac Albéniz. Fotografia, b/n.
Top.: XI.7 C RE22668
Isaac Albéniz. Azulejos, nº 1 : prélude. Barcelona, 1910. Partitura manuscrita.
Top.: M-Gra-1. Fons Enric Granados
Còpia per fer-ne l’edició impresa
Isaac Albéniz. Azulejos : œuvre posthume terminée par E. Granados. Paris : Édition Mutuelle, 1911.
Top.: M 4238/38
La improvisació
“Una de les qualitats més importants de Granados com a músic era la seva habilitat per improvisar. Per a Granados la improvisació no era només una forma natural d’expressió sinó també un aspecte essencial del procés compositiu.” Douglas Riva. Dins: E. Granados. Integral per a piano
Enric Granados. Integral para piano. Dirigida por Alicia de Larrocha ; preparación y documentación Douglas Riva. Barcelona : Boileau, 2001-2002. Volum 18.
Top.: 2004-4-C 18/6
Tarja invitació de la Comisión Ejecutiva del Homenaje al maestro Enrique Granados. Barcelona, 6 de febrer de 1911.
Top.: M 3098/10. Fons Gonzalo Tintorer
Enrique Granados: son œuvre et sa place dans la musique espagnole par M. G.-Jean Aubry avec le concours de M. Ricardo Viñes. Paris, 12 de gener, [1912].
Top.: M 3098/71. Fons Gonzalo Tintorer
Programa de conferència amb audició
L’obra per a veu i piano
“Entre els diferents grups que hom pot establir en l’obra per a cant i piano de Granados, les Tonadillas i les Canciones amatorias ocupen, sens dubte, el primer lloc [...]. Així, de la lectura dels grans poetes del Segle d’Or neixen aquestes cançons que van ser estrenades pel compositor i Conxita Badia a la sala de l’Acadèmia Granados, el 1915 [...]. Aquesta cançó [Elegia eterna] és dedicada a Maria Barrientos, que la va cantar amb gran èxit en l’excursió musical que l’Orfeó Català va fer a París i Londres el 1913.” Manuel García Morante. Dins: E. Granados. Obra completa per a veu i piano
Enric Granados. Elegia eterna. Lletra de Apeles Mestres. Madrid [etc.] : Unión Musical Española, 1915.
Top.: M-JLG-305/1. Fons Joan Lamote de Grignon
Partitura autògrafa de l’arranjament per a veu i petita orquestra de Lamote de Grignon relligada amb la coberta de l’edició impresa
Enric Granados. Cançó de janer. [Text d’Apel·les Mestres]. Partitura autògrafa.
Top.: M 4593/1. Fons Conxita Badia
Enric Granados. Llorad corazón que tenéis razón. Partitura autògrafa, signada.
Top.: Fons Conxita Badia
Amb dedicatòria autògrafa a Conxita Badia
Enric Granados. Tonadillas. Canciones amatorias. Conxita Badia ; Alicia de Larrocha. Sabadell : La Mà de Guido, 2012.
Top.: 2013-CD 470
Enric Granados. Las currutacas modestas : tonadilla a dos voces. Letra F. Periquet. Partitura autògrafa.
Top.: M 4590/36. Fons Conxita Badia
Enric Granados. La maja dolorosa, núm. 2 : tonadilla. Partitura manuscrita.
Top.: M-Gra-27/1. Fons Enric Granados
Arranjament per a veu i orquestra
Enric Granados. El majo olvidado : tonada o canción. Colección de tonadillas. Partitura manuscrita.
Top.: M-Gra-28. Fons Enric Granados
Amb dedicatòria al baríton Emilio de Gogorza
Enric Granados. Integral de l'obra per a veu i piano. Maria Lluïsa Muntada, soprano ; Josep Surinyac, piano. Sabadell : La Mà de Guido, 1998.
Top.: CD 8269
Enric Granados. Obra completa per a veu i piano. Revisió i edició: Manuel García Morante. 2a ed., revisada i augmentada. Barcelona : Tritó : Biblioteca de Catalunya, 2007.
Top.: 2008-Fol-456
La música instrumental
“[...] possiblement es troba vinculada als concerts que Granados oferia amb d’altres col·legues dins els cicles de la Societat Catalana de Concerts i de la Societat Filharmònica que va fundar amb la intenció de promoure la música de cambra i la música simfònica a Barcelona. En aquesta època, cal destacar la seva col·laboració amb el violinista belga Mathieu Crickboom, amb el violinista francès Jacques Thibaud, i amb Pau Casals.” Mònica Pagès. Dins: E. Granados. Quinteto, romanza y danzas
Enric Granados. Suite Elisenda : per a piano i orquestra de cambra. Revisió: Daniel Blanch. Barcelona : Nausica, 2010.
Top.: 78-4-C 159/7
Enric Granados. [Suite Elisenda]. Partitura d’orquestra autògrafa, 8 de juny de 1912.
Top.: M-Gra-60. Fons Enric Granados
2n moviment dedicat a Pau Casals
Enric Granados. Quinteto, romanza y danzas. Quartet Glinka, Mac McClure, piano. Barcelona : Columna Música, 2001. Top.: 2007-CD 1781
Enric Granados. 1er concierto para piano y orquesta. Partitures autògrafes, signades.
Top.: M-Gra-30/1-2. Fons Enric Granados
Obra inacabada al 1r moviment. Dedicada a Camille Saint-Saëns
Enric Granados. Concierto para piano y orquesta. Adaptació i orquestració de Melani Mestre. Barcelona : Boileau, 2010.
Top.: DL 78-4-C 187/11
Enric Granados. Sinfonía nº 1. Partitura manuscrita
Top.: M-Gra-136. Fons Enric Granados
Obra inacabada. Inclou esbossos autògrafs de la partitura signats
Enric Granados. Soneto XV De Dante (Vita Nuovo) : para canto y piano. [1910]. Partitura manuscrita.
Top.: M 6994/10. Fons María Gomis Bertrand
Enric Granados. Dante : poëme symphonique pour orchestre : Op. 21. New York [etc.] : G. Schirmer, 1915. Partitura d’orquestra.
Top.: M 4097
Dedicat a Franz Beidler
Arranjaments i transcripcions
“Què és allò que motiva la transcripció? El desig de no veure’s privat de l’execució o de l’audició d’aquesta obra, quan hom no posseeix l’instrument original. La immensa majoria de les obres importants –per no dir totes−, han estat reduïdes a piano sol, precisament perquè tothom pugui disfrutar d’un dret indiscutible; d’aquell dret que tota persona té, per molt pobra que sigui, de poder gaudir espiritualment d’una obra d’art. En altres termes, la transcripció és exactament, una traducció.“ Ricard Lamote de Grignon. Dins: Francesc Bonastre. Joan Lamote de Girgnon
David Santsalvador. Retrat d’Enric Granados, 1936.
Top.: XI.1 A 344-370 (núm. 27: Enric Granados)
Enric Granados. Canela : polca de Granados. Arreglada para dos bandurrias, laúd y guitarra por A. B. [Antonio Beltrán]. Partitura manuscrita, [1929?].
Top.: M 1059. Fons Antonio Beltrán
Enric Granados. Danza española nº 5 (andaluza). [Arranjament per a quartet de corda de Nadal Puig Busquets]. 4 particel·les hològrafes, signades, 1931.
Top.: Fons Nadal Puig Busquets
Enric Granados. Danzas españolas (andaluza). Istr. G. Pittaluga. Partitura manuscrita de l’arranjament per a veu i orquestra per Gustavo Pittaluga.
Top.: M 4871/10a. Fons Conxita Badia
Enric Granados. Tres danzas españolas. Orquestadas por J. Lamote de Grignon. Barcelona : Unión Musical Española, [ca. 1920]. Top.: M-JLG-308. Fons Joan Lamote de Grignon
Goyescas (la suite per a piano)
“Es tracta d’una suite de peces estructurades en dos quaderns, el primer dels quals fou presentat [...] al Palau de la Música Catalana, l’11 de març de 1911 [...]. Poc després, el 1913, seguiria el segon quadern amb dues peces més. [...]. La fascinació per Goya arrenca ja dels anys finals del segle XIX, quan Granados fa una llarga estada a Madrid el 1898 [...] Granados, captivat pels cartons i les pintures de Goya, es deixa seduir per l’oportunitat que se li brinda de traduir en música la lleugeresa dels personatges, el joc cromàtic dels rostres, la lluminositat dels vestits, les actituds gràcils, elegants, naturals i amanerades alhora.” Màrius Bernadó. Dins: E. Granados. Goyescas, o, Los majos enamorados
Francisco de Goya. Los caprichos. 10a ed. Madrid : Calcografía Nacional para la Real Academia, [entre 1918 i 1928].
Top.: XXIII.3 B1. Làmines 1, i 16
Gravats a l'aiguafort, aiguatinta, punta seca i burí
Enric Granados. Dibuixos de majas i autoretrat. Reproducció fotogràfica.
Top.: Fons Conxita Badia
Enric Granados. Goyescas : 1ª parte de los Majos enamorados. Madrid ; Barcelona [etc.] : Sociedad Anónima Casa Dotésio, 1912.
Top.: M-Fol-C 4/29
Enric Granados. Goyescas : 2ª parte de Los majos enamorados : I, El Pelele (Le pantin). Esborrany de partitura autògrafa, signada.
Top: M-Gra-84. Fons Enric Granados
Enric Granados. Goyescas : suite for piano. Douglas Riva, piano. [Bratislava] : HNH International, P 1999.
Top.: CD 5927
Enric Granados. Goyescas. El pelele. Hisako Hiseki, piano. Sabadell : La Mà de Guido, 1999.
Top.: 99-CD 60
Enric Granados. Goyescas, o, Los majos enamorados. Albert Attenelle, piano. Sabadell : Columna Música, 2016.
Top.: 2016-CD 578
Albert Attenelle ha estat deixeble de Frank Marshall a l’Acadèmia Granados-Marshall.
Enric Granados. Goyescas. Albéniz. Iberia. Alicia de Larrocha, piano. Madrid : EMI Records, 2006.
Top.: CD 7484
Reproducció digital remasteritzada dels enregistraments originals de 1959, 1962 i 1963
-
TEATRE LÍRIC... CATALÀ?
Les Goyescas, les Tonadillas amb majos i majas, i l’obra per a piano en general, és el primer que ens suggereix el cognom Granados. Però quan es repassa el corpus del compositor es fa evident que va més enllà. Hem vist com Granados abraça la música de cambra, la música orquestral i fins i tot, l’obra lírica tant en castellà com en català. En aquest darrer àmbit, és representatiu el treball amb llibrets d’Apel·les Mestres i d’Adrià Gual. La seva música escènica oscil·la entre la d’Isaac Albéniz i la d’Enric Morera, passant per la d’Amadeu Vives amb qui s’identifica més per la seva trajectòria.
L’obra escènica
“María del Carmen (estrenada a Madrid el 1898) és una obra de grans aspiracions artístiques, deutora d’una visió wagneriana de la música [...]. L’autor de l’obra teatral original, Josep Feliu i Codina, havia pensat en Tomás Bretón per musicar-la [...] però al conèixer a Granados i escoltar la música incidental que escriu per la seva altra obra de temàtica regional, Miel de la Alcarria (1895-1897), decideix oferir la seva composició al llavors jove i gairebé desconegut compositor lleidatà.“ Miriam Perandones. Correspondencia epistolar (1892-1916) de Enrique Granados
Enric Granados. Miel de la Alcarria : intermedios : (jota). Barcelona : M. Hereu, [1877?].
Top.: M-Fol-C 1/56
Coberta d’Adrià Gual
Enric Granados. Miel de la Alcarria : acte 2º : preludio. [Text de J. Feliu i Codina]. Partitura autògrafa.
Top.: M-Gra-105. Fons Enric Granados
Enric Granados. María del Carmen : ópera en 3 actos : acto 3º : parte de apuntar. [Text de Josep Feliu i Codina]. Reducció autògrafa per a veu i piano, signada.
Top.: M-Gra-102. Fons Enric Granados
Enric Granados. María del Carmen. Canción de Fuensantica, 2 acto. Reducció per a cant i piano. Barcelona : La Música Ilustrada, [1899].
Top.: 2001-Fol-C 1/6
Suplement de: La Música Ilustrada. Año II, núm. 3, (25 gener 1899)
Retall del diari Las noticias sobre l’estrena de l’òpera María del Carmen a Barcelona el 1899.
Top.: BTMus Dossiers CDM
Empremta personal
“El llenguatge de Granados no seguia els estereotips folkloritzants presents en alguns compositors del seu temps [...]. La recepció del públic, en canvi, l’associà a aquell llenguatge. La voluntat de Granados per identificar timbre sonor amb poesia i color pictòric no és senzilla de copsar. Cal una lectura atenta del text i o posseir un coneixement prou referencial dels símbols i de la resta de missatges que contenen les imatges plàstiques. Granados, segurament, componia pensant-hi.” Francesc Cortès. “Partitures de Granados amb una nova vida”. Dins: Dante e l’arte. Vol. 2, 2015
Enric Granados. Carta al compositor Amadeu Vives. [Cerdanyola, 12 de juliol de 1899?].
Top.: Ms. 2162, núm. 391. Fons Amadeu Vives
Josep Feliu i Codina. Los Ovillejos : saynete lírico en un acto y 4 cuadros. Llibret manuscrit.
Top.: M-Gra-117. Fons Enric Granados
Enric Granados. Los Ovillejos. [Text de J. Feliu i Codina]. Partitura autògrafa, [1897?].
Top.: M-Gra-114. Fons Enric Granados
Enric Granados. La cieguecita de Belén. Text de Gabriel Miró. Partitura autògrafa, signada, 3 de gener de 1915.
Top.: M-Gra-23
Òpera infantil, incompleta
Teatre líric català
“L’atrinxerament de les tradicions teatrals castellanes dins Catalunya representava de lluny el més gran repte per la transformació de la cultura popular del Modernisme. La segona meitat del segle XIX havia testimoniat un ressorgiment gradual però esporàdic del teatre musical i del teatre d’origen català, però no va ser fins a final de segle que va haver-hi una temptativa seriosa per desafiar l’hegemonia de la cultura castellana simbolitzada bàsicament pel género chico [...]. La inauguració del Teatre Íntim (pel qual Granados va compondre Blancaflor) constituí una continuació lògica dels ideals establerts per les Festes Modernistes; aspirava a adaptar les llegendes i cançons tradicionals catalanes [...] com a base per una forma de cultura popular exclusivament catalana.” Mark Larrad. The Catalan theatre works of Enrique Granados
Enric Granados. Carta a Felip Pedrell. Barcelona, ca. 4 de juliol 1895.
Top.: M 964/737. Fons Felip Pedrell
Autorització d’Enric Granados i Enric Morera a Isaac Albéniz per realitzar diferents gestions en el seu nom. 1901, signada per Granados i Morera.
Top.: M 986/60 núm. 60. Fons Isaac Albéniz
Adrià Gual. Blancaflor : cant popular armonisat per la escena. Barcelona : Impr. Litografía de J. Cunill Sale, 1904.
Top.: 83-8-C 80/13
A la portada: “Estrenat ab fracás la nit del 30 de Janer de 1899 en lo Teatre Lírich de Barcelona, sessió VI del Teatre Íntim”
Apel·les Mestres
“La col·laboració operística més important i més duradora que Granados va forjar fou amb Apel·les Mestres, una de les principals figures el modernisme català. [...] Ambdós homes eren profundament romàntics i amb tendència a la nostàlgia. Tanmateix, tenien la capacitat de treballar molt ràpidament quan trobaven la inspiració [...]. Granados va escriure la música per a cinc obres amb textos d’Apel·les Mestres: Petrarca, Picarol, Follet, Gaziel i Liliana. D’aquestes, només Follet i Petrarca són òperes veritables; totes les altres contenen cançons i diàleg.” Walter Aaron Clark. Dins: E. Granados. Follet
Apel·les Mestres. Follet : drama lírich. Posat en música per Enrich Granados. Barcelona : Tipolitografía de Salvat y Ca., S. en C., 1903.
Top.: 6-IV-9/12
Llibret amb il·lustració a la coberta d’Apel·les Mestres
Postal del Sindicato Musical Barcelonés Dotésio amb retrat, autògraf i passatge de la reducció per a veu i piano de Follet.
Top.: Fons Joan Junceda
Enric Granados. Follet : drama líric en tres actes. Lletra d’Apeles Mestres. Partitura manuscrita. 11 d’octubre de 1902.
Top.: M-Gra-68/1. Fons Enric Granados
De diferents mans. Signatures d’Enric Granados i, probablement, d’Eduard Granados
Enric Granados. Follet : drama líric en tres actes. Llibret d'Apel·les Mestres ; edició de Walter Clarck. Barcelona : Tritó, 2012.
Top.: DL 78-Fol-C 61/4
Apel·les Mestres. Liliana : poema. Ilustracions [sic] per l'autor ; traducció castellana per J.M. Arteaga Pereira. Barcelona : Imp. Oliva, 1907.
Top.: 3-IV-17
Enric Granados. Liliana. [Text d’Apel·les Mestres]. Partitura manuscrita.
Top.: M-Gra-89/1. Fons Enric Granados
Apel·les Mestres. [Liliana]. 15 dibuixos d'Apel·les Mestres. [S.l] : Edicions Estudiants Belles Arts, [193-?]. Reproducció fotomecànica.
Top.: XXIII B 26
Selecció de diferents il·lustracions de Mestres, recopilada pels alumnes de Belles Arts amb motiu del 2n aniversari de la mort de l'autor
Goyescas (l’òpera)
“Segons la filla del compositor, fou Schelling qui va suggerir la possibilitat de transformar la seva obra (Goyescas) en una òpera. Cap al maig de 1914 Granados havia acabat la partitura. Llavors Periquet tingué l’aclaparadora tasca d’escriure el llibret per a la música de Granados, i els dos homes van passar les següents setmanes a la “Tartanita”, la cabana de Granados de la casa vora Vilassar de Mar amb vistes a la mediterrània. [...]. Periquet no va acabar aquesta tasca fins el juliol de 1915 [...]. Va ser en gran part gràcies a la determinació de Schelling, que havia mostrat la partitura a Giulio Gatti-Casazza, que l’òpera va ser eventualment acceptada per la producció a la Metropolitan Opera Company a Nova York.” Mark Larrad. The Catalan theatre works of Enrique Granados
Retalls amb imatges de la “Tartanita”, al pati de la finca Can Cuyàs de Vilassar de Mar.
Top.: Fons Conxita Badia
Retalls de premsa sobre l’estrena de Goyescas a Nova York el 1916.
Top.: BTMus Dossiers CDM
L’Intermezzo de Goyescas
“L’Intermezzo, que connecta els dos primers quadres, tampoc no té res a veure amb el material de la suite. Es tracta d’un dels moments més cèlebres de tota la producció de Granados. L’escriu a darrera hora, just abans de l’estrena, en un temps rècord, forçat per necessitats escèniques. Pau Casals inclourà sovint aquest fragment en els seus recitals en un arranjament per a violoncel i piano, tot contribuint així a la popularització d’aquest fragment.” Màrius Bernadó. Dins: E. Granados. Goyescas, o, Los majos enamorados
Enric Granados. Intermezzo : from the Grand Opera Goyescas. Arranged by Otto Langey. New York : G. Schirmer, 1916.
Top.: 2006-4-C 34/29. Fons Nadal Puig Busquets
Enric Granados. Intermezzo : from the Opera Goyescas. Transcribed for violoncello and piano by Gaspar Cassadó. New York : G. Schirmer, 1923.
Top.: 2006-Fol-C 5/25. Fons Nadal Puig Busquets
Enric Granados. Intermezzo. Nova York, 1916?. Reproducció de la partitura manuscrita.
Top.: M-Gra-74. Fons Enric Granados
-
CAMAROTE GRANADOS?
Amb la mort de Granados el 1916, se succeeixen nombrosos homenatges en record de la seva pèrdua. Cinquanta anys més tard apareix el “Camarote Granados”, un espai d’ambientació marinera localitzat al soterrani de l’Hotel Manila de Barcelona, on l’Associació d’Amics de Granados organitza vetllades musicals i pictòriques a la seva memòria.
Alta mar
El març de 1916, després d’estrenar Goyescas a Nova York, Granados té previst tornar directament a Barcelona, però la invitació del president Woodrow Wilson a la Casa Blanca obliga al matrimoni a posposar i canviar l’itinerari de tornada. Durant el viatge, el seu vaixell és torpedinat per l’exèrcit alemany al Canal de la Mànega i el matrimoni Granados mor a alta mar.
Enric Granados. Carta a la cantant Rosa Culmell, amb la capçalera del vaixell S.S. Rotterdamm, 19 de març de 1916.
Top.: M 5521/72. Fons Joaquim Nin-Culmell
Escrita en el vaixell que fa el trajecte Nova York-Londres cinc dies abans de morir
Reproducció fotogràfica del vaixell Sussex i l’ambient de coberta després de ser torpedinat i remolcat fins la costa francesa.
Top.: BTMus Dossiers CDM
Caricatura de Wagner i Beethoven rebent Granados al cel. España : semanario de la vida nacional. Año 2, Núm. 63 (6 abril 1916). Ed. facsímil. Vaduz : Topos, 1982.
Top.: 008(05)Esp GFol
Apel·les Mestres. “En la mort d’Enric Granados”. Revista musical catalana. Any XIII, Núm. 150 (juny 1916).
Top.: 78(05)(46.711Bar)Rev 4º (1904-1936)
Número especial amb textos de F. Pedrell, A. Vives, G. Miró, L. Millet, E.L. Chavarri, J. Llongueras, R. Viñes, J. Nin-Culmell, E. Montoriol-Tarrés, J. Borràs de Palau, i un article de J. Salvat
L’evocació del mestre
“[...] què quedarà de les seves ensenyances professionals i, principalment, de les seves obres? [...] es pot afirmar, sense vacil·lacions, que de les seves ensenyances quedarà el que està a la vista de tots. Era, com el seu mestre Joan Baptista Pujol, el que els francesos anomenen un perfectíssim maitre-clavier [...]. En quant a les seves obres, la posterioritat farà una selecció d’elles deixant intactes les que brollaren de les seves primitives sinceríssimes manifestacions artístiques.” Felip Pedrell. “La personalidad artística de Granados”. Dins: Músicos contemporáneos y de otros tiempos II
Il·lustració catalana : revista setmanal ilustrada. Any XIV, núm. 669 (2 abril 1916).
Top.: BTMus Dossiers CDM
Arte musical : revista iberoamericana. Año II, núm. 31 (15 abril 1916).
Top.: BTMus Dossiers CDM
Revista musical hispano-americana. Número dedicado a Enrique Granados (abril 1916).
Top.: BTMus Dossiers CDM
Amb textos de Camille Saint-Saëns, Vincent d’Indy, Gabriel Fauré i Manuel de Falla, entre altres
Mundial música. Año IV, núm. 38 (febrer 1916).
Top.: BTMus Dossiers CDM
Amb textos de Manuel de Falla, César Cui, Felip Pedrell i Tomás Bretón, entre altres
Orquestra Pau Casals. Programa del sisè concert de tardor al Palau de la Música Catalana el 6 de novembre de 1924.
Top.: M 4879/25. Fons Orquestra Pau Casals
Societat Internacional de Música Contemporània. Festival. Concert de Música Hispànica Moderna al Palau Nacional de Montjuïc el 24 d’abril de 1936.
Top.: M 4879/70. Fons Orquestra Pau Casals
Homenatges. Anys 50 i 40è aniversari de la mort
El repertori de Granados no s’ha deixat d’interpretar, sobretot en l’àmbit pianístic. El 1957 se celebren diversos homenatges amb motiu del 40è aniversari de la seva mort, i es representa l’òpera Goyescas a Barcelona i a Lleida.
Enric Granados. The Lover and the nightingale : La Maja y el ruiseñor : from Goyescas. Victoria de los Angeles, soprano, and The Philharmonia Orchestra. Hayes, Middlesex : EMI, 1950.
Top.: S 1073. Fons Patrick Thursfield
Audició de cançons d’autors catalans i valencians. Programa del concert a la Sala Vila Arrufat de la Casa Bartomeu, Jardí dels Tarongers, Pedralbes, el 12 de gener de 1952.
Top.: Fons Josep Bartomeu i Granell
Gran Teatro del Liceo. Temporada 1956-1957. Barcelona, 29 gener de 1957.
Top.: M 7096/1. Fons Conxita Badia
La comisión organizadora del homenaje a Enrique Granados... Barcelona, enero de 1957.
Top.: BTMus Dossiers CDM
Luis G. Abadal Corominas. Granados : compositor musical de renombre y su ciudad natal. Lérida : 1957.
Top.: BTMus Dossiers CDM
Comisión de homenaje a Enrique Granados de su ciudad natal, Lérida... 6 de febrero de 1957.
Top.: BTMus Dossiers CDM
Homenatges. 50è aniversari de la mort, anys 60 i posteriors
“Perquè no es tornen a representar –en algun cas estrenar-se- la mitja dotzena de drames lírics musicats per Granados [...]? Perquè les nostres orquestres no s’apropen més al seu simfonisme? Només els cantants i pianistes gaudeixen dels seus pentagrames, i els públics els reben sempre amb l’apreciació que mereix [...]. Quin ric cabdal de tot tipus pot oferir la seva obra als nostres conservatoris! Des de la simple pàgina de lectura ben fàcil per a un principiant, fins a la composició més ornamentada amb la què calibrar al versat intèrpret [...].“ Antonio Iglesias. Enrique Granados : su obra para piano
Enric Granados. Homenaje a Granados : tonadillas : canciones amatorias. Conchita Badia, soprano ; Alicia de Larrocha, piano. Barcelona : Vergara, 1963.
Top.: LP 9532. Fons Família Maragall
Enric Granados. Montserrat Caballé canta Enrique Granados : tonadillas, canciones amatorias. Montserrat Caballé, soprano. Barcelona : Vergara, 1964.
Top.: LP 15202. Fons Oriol Martorell
Enrique Granados: perfiles humano-musicales de un artista español. Barcelona, (1964?).
Top.: BTMus Dossiers CDM
Programa de les conferències - concert d’Antonio Fernández-Cid amb la participació de Conxita Badia i Alicia de Larrocha
Fiestas en honor de la Virgen de la Academia, patrona de Lérida [...] y homenaje nacional a Enrique Granados. Lleida, 1966.
Top.: BTMus Dossiers CDM
Programa d’activitats amb motiu dels 50 anys de la seva mort. Inclou la representació de Goyescas al Teatre Principal de Lleida
Concert d’homenatge a Enric Granados. Carlota Garriga, piano. Barcelona, 17 de juny de 1987.
Top.: M 7101/76. Fons Conxita Badia
Programa del concert a la Sala Vila Arrufat de la Casa Bartomeu de Barcelona
Enrique Granados. Conmemoración del 75 aniversario de su muerte. Enriqueta Tarrés, soprano, Carlota Garriga, piano. Barcelona, 7 d’octubre de 1991.
Top.: M 7101/78. Fons Conxita Badia
Programa del concert a la Sala Cultural de Caja de Madrid a Barcelona
El Camarote Granados
El 1964 es crea l’associació “Amigos de Granados” dedicada a homenatjar la seva obra a través de xerrades, trobades i concerts al “Camarote Granados”, l’espai, com s’ha citat abans, localitzat al soterrani de l’Hotel Manila de Barcelona. Novament, el 1966, en ocasió del 50è aniversari, se succeeixen els actes d’homenatge a tot el país.
Antonio Fernández-Cid. Un “Camarote Granados” en el centro de Barcelona. Informaciones. 26 de desembre de 1964.
Top.: M 7096/51. Fons Conxita Badia
Amigos de Granados. Relació de membres.
Top.: M 7093/1. Fons Conxita Badia
Amigos de Granados. Concierto: Sonja Stenhammar, soprano, Manuel García Morante, piano. Barcelona, 11 de desembre de 1972.
Top.: M 7101/64. Fons Conxita Badia
Retrats de diverses personalitats a les trobades al “Camarote Granados”. 5 fotografies, b/n, Barcelona, entre 1969 i 1972.
Top.: Fons Conxita Badia
El particular Camarote de la Biblioteca de Catalunya
El 1984 la família Granados lliura part del fons personal i el piano Pleyel d’Enric Granados al Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya ubicat a la casa de l’enginyer i mecenes Josep Bartomeu a Barcelona (coneguda també com a Jardí dels Tarongers). El 2005 el fons del compositor s’incorpora a la Biblioteca de Catalunya, i el 2008 ho fa el piano, que s’allotja a la Sala de Llevant. Aquest piano és un obsequi de la casa constructora de pianos Pleyel amb motiu dels concerts oferts per Granados a la Salle Pleyel de París a inicis del segle XX. Els concerts i actes en homenatge al compositor que tenen lloc a la Biblioteca esdevenen, així, el nostre particular “Camarote Granados”.
Fotografies del piano Pleyel, d’Enric Granados, que es conserva a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya.
Fotografia de l’acte de presentació del piano gran cua Pleyel de Granados a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya l’1 d’abril de 2008. L’acte “Homenatge a Granados” va consistir en un concert, a càrrec de la soprano Yrene Martínez Roca acompanyada de Manuel García Morante al piano, i en la presentació de la segona edició de l’Obra completa per a veu i piano d’Enric Granados, coeditada per l’editorial Tritó i la Biblioteca de Catalunya.
-
En l’època d’Enric Granados, els sistemes d’enregistrament del so evolucionen: des de la invenció del fonògraf per Thomas Alva Edison (1878), passant pel gramòfon d’Emile Berliner (1887), la pianola patentada per Edwin Scott Votey (1895) i culminant amb els pianos reproductors de les companyies Welte, Hupfeld, Aeolian i Ampico. Els enregistraments exposats testimonien aquesta evolució tecnològica: des dels cilindres de cera fins als rotlles de pianola i el piano reproductor, passant pels discs de pedra.
Destaquen els enregistraments de Granados en rotlles per a piano reproductor o “rotlles d’artista” que fa el compositor per a les companyies europees Welte, Hupfeld i Pleyel a París (ca. 1913) i per a l’americana Duo-Art Aeolian a Nova York (desembre 1915-gener 1916).
El rotlle de la companyia alemanya Hupfeld inclou la imatge i la signatura impreses del compositor. L’acompanyen obres seves en rotlles de pianola, transcrits de la partitura, de la marca Diana (Madrid) i de la fàbrica de Rollos Victoria (La Garriga).
Els pianos reproductors es perfeccionen amb l’objectiu de preservar el més fidelment possible les dinàmiques, pedal, tempo, accents, etc. de la interpretació. El 1904, el sistema alemany Welte-Mignon n’és un primer intent reeixit. El mateix Granados el qualifica de “admirable aparato” en la nota manuscrita que es mostra.
El 1913 apareix el sistema Duo-Art creat per la companyia americana Aeolian. Es tracta d’un aparell incorporat al piano que permet una triple funció: es pot tocar com un piano convencional, es pot fer anar com una pianola i s’hi poden reproduir automàticament els “rotlles d’artista”. Els rotlles inclosos en els discs exposats són enregistrats per Granados amb aquest sistema. L’entrevista publicitària recull l’exclamació de Granados després de “sentir-se” per primer cop: “Mon Dieu, it is my portrait!... It’s expression it’s equal exactly to the expression of the artist who made the record-roll”.
Enric Granados. Allegro de concierto. [La Garriga] : Victoria, [entre 1905 i 1929]. 2598 Victoria. Rotlle de pianola.
Top.: PIG 744. Fons Daniel Blanxart
Enric Granados. Danzas españolas n. 5. Andaluza. Madrid : Diana, [entre 1905 i 1929]. 296 Diana. Rotlle de pianola.
Top.: PIG 770. Fons Daniel Blanxart
Enric Granados. Goyescas. No. 4. Quejas ó la maja y el ruiseñor ; Enrique Granados, pianista.
[Deutschland] : Hupfeld, [19--]. 51121 Hupfeld. Rotlle de pianola.Top.: PIG 1436. Fons Daniel Blanxart
Enric Granados. Danza española nº 10 ; Improvisación sobre un tema para Goyescas. Enrique Granados, piano. [Barcelona] : International Talking Machine, [entre 1906 i 1920]. 68650--68651 Odeón. Disc de pedra de 78 rpm.
Top.: Bla-PG 2223. Fons Daniel Blanxart
Funda del donant amb la instrumentació codificada de l'obra
Enric Granados. Enrique Granados interpreta música de Granados. Madrid : Movieplay, 1972. S-14189 Movieplay. Disc de vinil LP.
Top.: 1972-LP 232
Reproducció de rotlles de pianola
Enric Granados. Enrique Granados plays Granados. Los Ángeles : Everest, [19--]. 909 Everest. Disc de vinil LP.
Top.: LP 14099
Reproducció de rotlles de pianola
The Catalan piano tradition. New York : International Piano Archives, 1976. IPA-109 International Piano Archives. Disc de vinil LP.
Top.: LP 11355
Enregistraments de principis de segle XX. Conté la Sonata no. 9 d’Enric Granados (ca. 1912)
Enric Granados. Manuscrit en un sobre, París, maig de 1912.
Top.: M 6912/8bis. Fons Enric Granados
An interview with señor Granados on The Duo-Art Pianola. The World. Nova York, 5 de març de 1916.
Top.: BTMus Dossiers CDM
-
Visita dels comissaris
Els comissaris ens introdueixen a l'exposició.
