Quan el musicòleg i compositor Felip Pedrell pren la determinació de crear un centre per a l’estudi de la música i la musicologia -l’actual Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya-, poc s’imagina que en ell s’hi conservaran, entre altres, els fons d’alguns dels seus deixebles més reconeguts a nivell internacional com Isaac Albéniz i Enric Granados.

Si el fons Albéniz ingressa a la Biblioteca a principis del segle XX, el de Granados ho fa a principis del segle XXI. I s’hi incorpora amb molta força: primer amb l’arribada de les partitures manuscrites, després amb el piano Pleyel i, darrerament, amb la correspondència familiar. Aquest conjunt documental ha comportat veritables troballes, la recuperació de la pràctica de fer concerts a les sales de consulta i l’aparició de noves publicacions.

Els documents exposats formen part de l’arxiu personal del músic així com dels d’altres compositors i intèrprets coetanis. S’hi poden trobar manuscrits provinents del fons del propi mestre Pedrell, del compositor i pianista Isaac Albéniz, o de la seva deixebla, la soprano Conxita Badia. Tanmateix, hi ha d’altres fons que inclouen documents relacionats amb Granados, si bé en un primer moment podria semblar insospitable trobar-n’hi. Alguns d’ells són força curiosos: els rotlles de pianola del mestre, interpretat per ell mateix,
de la col·lecció de l’enginyer Daniel Blanxart, els arranjaments del compositor i director Joan Lamote de Grignon, o les cartes del compositor Joaquim Nin-Culmell.

Ens trobem en ple Any Granados (2016, centenari de la seva mort – 2017, cent cinquantè aniversari del seu naixement), però, què en sabem d’ell? Que... és un gran compositor i pianista... neix a Lleida... crea una acadèmia que porta el seu nom... pateix una mort tràgica al Canal de la Mànega junt amb la seva esposa, després que un submarí alemany torpedini el vaixell on viatgen... compon les reconegudes Goyescas... les seves obres formen part dels programes d’estudi de conservatoris i de concursos de piano...

Si bé existeix força bibliografia sobre el compositor i la seva obra, és en els darrers anys que s’accentua l’aparició d’estudis, partitures i enregistraments motivada per la localització de noves fonts.

En aquesta mostra, la Biblioteca de Catalunya planteja algunes preguntes sobre el compositor, potser evidents, però com a recordatori per als nostres dies. També exposa  documents menys coneguts, amb la voluntat de que apareguin nous interrogants per a dies venidors. Aquests signes gràfics, com els d’admiració, omplen els escrits de  Granados, accents i matisos que reflecteixen el seu caràcter, les seves emocions i la seva música.