El 1942, Jaume Aymà i Ayala i Jaume Aymà Mayol, pare i fill respectivament, fundaren Ediciones Aymá, denominació que, al llarg dels anys, experimentà diversos canvis. L’editorial publicà, obligadament només en castellà, narrativa traduïda amb autors de renom (Rainer Maria Rilke, Pearl S. Buck, G. K. Chesterton, etc.) com també un gran nombre d’obres de Georges Simenon. D’aquests primers anys fou l’èxit de la publicació de Lo que el viento se llevó de Margaret Mitchell que exhaurí en pocs dies milers d’exemplars. Així mateix, crearen diverses col·leccions amb la ciutat de Barcelona com a tema principal.
També als anys quaranta, i al marge de l’editorial, els Aymà editaren clandestinament alguns llibres en català, tot alterant-ne els peus d’impremta (L’aperitiu de Josep M. de Sagarra consta falsament com a publicat abans de la Guerra Civil i imprès a Perpinyà). El 1946, tot i que amb moltes restriccions, l’editorial va poder endegar la Col·lecció literària Aymà amb obres en català.
+ informacióFons Jaume Aymà Mayol a l'Arxiu Nacional de Catalunya
Fons Jaume Aymà Mayol a l'Institut d'Estudis Catalans
Catàlegs d'editors i llibreters de la col·lecció Bergnes de las Casas (Biblioteca de Catalunya)
Catàlegs d'editors de Catalunya de 1940 a 1975 (Biblioteca de Catalunya)
Més informació i documentació sobre l’obra produïda
Aymà, Jordi. “Jaume Aymà i Mayol, editor”, Anuari TRILCAT, 1 (2011), p. 163-173.
Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya. Segle XX (1939-1975). Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2005.
Samsó, Joan. La cultura catalana entre la clandestinitat i la represa pública. [Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994-1995. Vol 2.
El 1942, Jaume Aymà i Ayala i Jaume Aymà Mayol, pare i fill respectivament, fundaren Ediciones Aymá, denominació que, al llarg dels anys, experimentà diversos canvis. L’editorial publicà, obligadament només en castellà, narrativa traduïda amb autors de renom (Rainer Maria Rilke, Pearl S. Buck, G. K. Chesterton, etc.) com també un gran nombre d’obres de Georges Simenon. D’aquests primers anys fou l’èxit de la publicació de Lo que el viento se llevó de Margaret Mitchell que exhaurí en pocs dies milers d’exemplars. Així mateix, crearen diverses col·leccions amb la ciutat de Barcelona com a tema principal.
També als anys quaranta, i al marge de l’editorial, els Aymà editaren clandestinament alguns llibres en català, tot alterant-ne els peus d’impremta (L’aperitiu de Josep M. de Sagarra consta falsament com a publicat abans de la Guerra Civil i imprès a Perpinyà). El 1946, tot i que amb moltes restriccions, l’editorial va poder endegar la Col·lecció literària Aymà amb obres en català.
El 1947 convocaren el premi de novel·la Joanot Martorell, inicialment en solitari i posteriorment de forma conjunta amb l’editorial Selecta.
Durant els anys cinquanta es publicaren obres importants, entre les quals les primeres obres monumentals en català des del final de la Guerra Civil, com ara Les terres catalanes de Pere Blasi, L’art català, dirigida per Joaquim Folch i Torres, o Les tradicions catalanes, dirigida per Agustí Duran i Sanpere.
La literatura infantil i juvenil també tingué cabuda en el catàleg dels Aymà, que editaren una col·lecció de llibres de petit i gran format, amb el personatge de Babar de Jean de Brunhoff, alguns d'ells amb traducció de Carles Riba. També per a infants, publicaren àlbums il·lustrats amb les narracions bíbliques d’Henri Daniel-Rops. Per als joves, editaren llibres d’aventures com ara La isla del tesoro de Robert Louis Stevenson o les Aventuras de Robinson Crusoe de Daniel Dafoe.
Jaume Aymà i Ayala deixà l’editorial el 1962, i el fill el 1963, any en què l’empresari i promotor cultural, Joan Baptista Cendrós, obtingué el control de l’editorial i hi incorporà els fons editorials de Proa i Alcides i les col·leccions Els llibres de l’óssa menor i Quaderns de teatre A.D.B. Els Aymà, al seu torn, crearen l’editorial Delos-Aymà, poc activa, els fons de la qual passaren, finalment, a l’Editorial Andorra.
Els noms de Jaume Aymà i Ayala i de Jaume Aymà Mayol quedaren associats indefectiblement a la recuperació del llibre en català de postguerra.
Aymà publicà tant autors inèdits com de tots els temps, nacionals i internacionals, en castellà, i en català així que els ho fou permès, tot i que, al marge de l’editorial, els Aymà editaren algunes obres en català de forma clandestina, amb peus d’impremta falsos.
Ricard Giralt-Miracle il·lustrà, amb pseudònim, les portades de la col·lecció d’Aymà dedicada a les obres de George Simenon. El catàleg infantil de l’editorial comptà amb els dibuixos de Jean de Brunhoff i el seu elefant Babar. Josep Narro il·lustrà alguns llibres de la col·lecció Guió d’or.
La Col·lecció literària Aymà, Dafne o El club dels novel·listes foren tres de les principals col·leccions on Aymà publicà narrativa en català. Órbita i La bahía foren dues de les primeres col·leccions on editaren en castellà. A Grandes novelistas modernos aparegué el que fou el seu èxit comercial més important, Lo que el viento se llevó. Dedicà les col·leccions Barcelona, divulgación histórica i Barcelona histórica y monumental a la ciutat comtal i la col·lecció Guió d’or al llibre de bibliòfil. El llibre infantil quedà recollit, entre d’altres, en la col·lecció de petit i gran format dedicada al famós personatge de l’elefant Babar o en la sèrie de llibres de temes biblícs per a nens d’Henri Daniel-Rops. La novel·la policíaca gaudí d’una col·lecció dedicada exclusivament a Georges Simenon que incloïa una sèrie per a les obres on apareixia el comissari Maigret. La col·lecció Voz imagen es reservà al món del teatre i del cinema.
Aymà publicà un ampli ventall d’obres d’autors de tots els temps i inèdits i de temàtiques diverses com ara llibres d’art, d’història, de religió, de literatura, de bibliòfil, de viatges, novel·la policíaca o àlbums infantils.