Sales, Joan, 1912-1983
(Actualització 08/10/2024)
Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983). Escriptor, traductor i editor. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i compaginà els estudis amb feines de corrector a La nau. Participà en la fundació del Partit Comunista Català. Durant la Guerra Civil, graduat a l’Escola de Guerra i nomenat oficial, fou destinat als fronts de Madrid i Aragó. Féu amistat amb el poeta Màrius Torres, amb qui establí una intensa relació epistolar. S’exilià a França i a Mèxic on treballà de linotipista, corrector i editor, i es relacionà amb d’altres catalans exiliats com ara Pere Calders, Josep Carner o Vicenç Riera Llorca. Impulsà la revista en català Quaderns de l’exili, publicada a Coyoacán.
Un cop retornat a Catalunya, treballà a l’editorial Ariel i continuà la seva tasca d’editor però també d’escriptor. Amb Xavier Benguerel i a l’editorial Aymà, fundà la col·lecció El Club dels Novel·listes, dirigida per Joan Oliver, on publicà la seva obra més coneguda, Incerta glòria (de la qual, amb els anys, en féu diverses versions). La col·lecció es transformà, posteriorment, en l’editorial Club Editor que dirigí el mateix Sales.
Rondalles gironines i valencianes (1951), Viatge d’un moribund (1952), En Tirant lo Blanc a Grècia (1972) o Cartes a Màrius Torres (1976) són alguns dels títols de la seva obra com a escriptor. Els últims anys de la seva vida dirigí l’Oficina de Català de la Diputació de Barcelona. Entre d’altres guardons, rebé el Premi Joanot Martorell (1955) per Incerta glòria i la Creu de Sant Jordi (1982).
