Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986). Poeta, dramaturg i traductor. Com a poeta emprà el pseudònim de Pere Quart (fou el quart d’onze germans). Estudià Dret i Filosofia. Juntament amb Francesc Trabal i Armand Obiols, creà el Grup de Sabadell. Acabada la Guerra Civil s’exilià a França, Buenos Aires i, finalment, a Santiago de Xile on fundà, amb Xavier Benguerel, l’editorial El Pi de les Tres Branques. El 1948, tornà a Barcelona i a mitjan anys cinquanta conduí la col·lecció El club dels novel·listes, de novel·la catalana, a l’editorial Aymà. Dirigí un temps l’editorial Alcides i, més tard, l’editorial Proa.
Com a traductor, treballà obres de Molière, Anton Txèkhov, Bernard Shaw o Bertold Brecht. Com a poeta, cultivà l’anomenada “poesia social”, no elitista i amatent a la realitat de la societat. Entre les seves obres destaquen: Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), Oda a Barcelona (1936), Bestiari (1937), La fam (1938) o Vacances pagades (1959).
Entre d’altres premis i distincions rebé el Premi President de la República Francesa (1951) als Jocs Florals de París per la traducció catalana d’El misantrop, el Premi Ausiàs March de poesia de Gandia (1959) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1970).
Fons Joan Oliver i Sallarès a l’Arxiu Històric de Sabadell
Fons especial Joan Oliver a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver