Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, dramaturga, assagista i política. Néta de l’escriptor i folklorista Sebastià Farnés i filla del també folklorista Aureli Capmany. Es llicencià en Filosofia a la Universitat de Barcelona. La seva obra inclou, a més de novel·les i obres de teatre, llibres d’assaig, contes infantils, traduccions del francès i de l’italià, articles de premsa, i guions per a còmics, ràdio i televisió. Destacà com a activista cultural i feminista. Participà i milità en l’antifranquisme, el socialisme i el catalanisme. Juntament amb Ricard Salvat, fundà l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Fou regidora de l’Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona.
Betúlia, Feliçment, jo sóc una dona, El gust de la pols, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya o Mala memòria són només alguns dels títols de la seva extensa obra literària.
Entre d’altres guardons, rebé el Premi Joanot Martorell, el 1948, amb El cel no és transparent i el Premi Sant Jordi de novel·la, el 1968, amb Un lloc entre els morts. El 1982 fou distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Llegat Vidal-Capmany a la Universitat Rovira i Virgili
Fons especial Maria Aurèlia Capmany a la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany de Sant Boi de Llobregat