Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / La Casa Sarda a la Biblioteca de Catalunya


Right menu

Archivo

Lu Ma Mi Ju Vi Do
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetas



La Casa Sarda a la Biblioteca de Catalunya

Si heu recorregut la sala de lectura de la biblioteca, és possible que us hagi cridat l’atenció, al final de tot, sota l’escala de fusta, una porta amb una curiosa inscripció a sobre. Algú pot pensar que és una llinda antiga, de l’Hospital de la Santa Creu. En realitat representa l’escut de Sardenya, són sos bator moros —els quatre moros en sard— i es va realitzar els anys 60 del segle XX, per acollir la «Casa Sarda», amb el seu fons bibliogràfic sobre Sardenya.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Fotografia: Àrea de Digitalització. Biblioteca de Catalunya

Segons podem llegir als diaris de l’època, el gener de 1961 una representació d’entitats i corporacions de l’illa de Sardenya van venir a Barcelona per estudiar com millorar i ampliar les relacions entre Sardenya i Catalunya. L’objectiu era intensificar les relacions econòmiques i culturals, millorant les comunicacions aèries i marítimes, fomentant els contactes culturals i els estudis de la història comuna, entre altres coses. L’Oficina de Turisme de Sardenya, una de les entitats visitants, va proposar l’establiment d’una Casa Sarda a Barcelona, i el president de la Diputació els va oferir instal·lar-la al que havia estat l’Hospital de la Santa Creu, seu de la Biblioteca de Catalunya des de 1939.

Tot i que no sabem el grau d’acompliment d’aquests objectius, sí que podem dir que l’establiment de la Casa Sarda va tirar endavant, i el març de 1962 va tornar a venir una delegació de Sardenya per conèixer l’estat de les obres de l’espai on s’ubicaria la Casa, i parlar de la inauguració. No tenim més notícia de la inauguració, però el maig de 1964 va sortir una oferta de feina que demanava el següent: 

“La Casa Sarda, instalada en el patio de la Cruz de esta biblioteca, necesita una bibliotecaria que catalogue y vacíe las revistas que posee, trabajo que deberá realizarse con la mayor urgencia posible.”[1] 

Sala moblada esperant els llibres

San Jorge, 1962, núm. 46

En aquells moments, la sala on està ubicada la porta d’accés encara no estava oberta al públic. L’entrada a la Casa Sarda es feia per l’antiga porta de l’arxiu de l’Hospital, a l’escala que puja des del pati. No va ser fins el 1969 que es va obrir l’accés per la sala de llevant, convertida ja en sala de lectura de la biblioteca, com explica la bibliotecària Carme Rossell:

“Al fons [de la nau N.E.] hi ha una petita porta, oberta el 1969, que comunica amb la Sala Sarda, local que anteriorment sols tenia entrada pel jardí central, o de la Creu. El mobiliari d’aquesta sala va ser cedit a la Biblioteca per l’”Ente Sardo de Turismo”, i els llibres i revistes per la Universitat de Cagliari. Aquest fons bibliogràfic sard, o referent a Sardenya, constitueix una col·lecció monogràfica especialment interessant per aquelles persones que estudien el període de la nostra història vinculat a aquella illa".[2]

Entre els anys 1962 i 1969 es va instal·lar el mobiliari d’estil regional sard que es pot veure a la imatge anterior, cedit per l'Ente Sardo de Turismo, i va arribar el fons bibliogràfic que donava la Universitat de Cagliari, integrat per uns dos-cents títols de llibres i revistes, entre els que podem trobar la publicació periòdica Studi sardi, editada per l’Istituto per gli studi sardi, i publicacions que donaven a conèixer l’illa, la seva cultura, història, geografia, etc.  Aquest fons s'identificava amb les sigles S.S. davant la signatura topogràfica. 

Fitxes de llibres de la col.lecció de la Sala Sarda

Fitxes de llibres de la col·lecció de la Sala Sarda

No sabem del cert el temps que va estar en funcionament la Sala Sarda al final de la sala de llevant, ni l'ús que se'n feia, perquè en l'anuari de la biblioteca les mencions són escadusseres. Posteriorment el seu fons es va incorporar al dipòsit general de la biblioteca, mantenint la signatura topogràfica que l'identificava. Actualment aquestes sigles han desaparegut del catàleg, però encara les podem trobar al fitxer manual i a l'etiqueta dels llibres, i sobretot, podem seguir consultant aquesta bibliografia especialitzada. 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

1. BC. Arxiu administratiu. Caixa 35. Secretaria/2

2. Rosell, Carme. "La Biblioteca de Catalunya". Miscellanea Barcinonensia, abril 1973, p. 148

Comentarios

Informació Sala Sarda de la BC

Hola,
Si els anys serveixen d'alguna cosa és per poder explicar relats i històries viscudes que possiblement no estan escrites a cap lloc.
Per tal de completar aquest article del blog de la BC, us informo que la Sala Sarda va ser el despatx de Josep Maria Razquin, subdirector de la BC, des de mitjans dels anys 80, que jo recordi, fins el 1993. Després de la jubilació del fotògraf Joan Francès Estorch l'abril de 1984 el Servei de Reprografia va deixar de funcionar, tot i que es feien fotocòpies a través d'una empresa externa i es va mantenir un mínim servei de microfilm que gestionava puntualment la Isabel Gracia, subalterna adscrita a Reserva Impresa. El Sr. Razquin s'ocupava d'atendre algunes peticions de Reprografia que passava a la Isabel Gracia. La Sala Sarda, actuals serveis públics (WC) de la BC ubicats sota l'escala que puja a l'Àrea de Difusió, disposava de subministrament d'aigua que anava a parar a una pica que estava just a la dreta de la porta d'accés a la sala des de l'interior de la Sala de Llevant de la BC. Aprofitant aquesta instal·lació i el punt d'aigua, es va muntar a finals dels anys 80 una màquina per revelar rotlles de microfilm. Aquest invent va durar molt poc temps per la complicació del seu funcionament. El març de 1994 van començar les obres al la sala Sarda. El mobiliari fet a mida expressament per ebenistes sards no sabem del cert on va anar a parar i que se'n va fer. El juliol de 1994 l'antiga sala Sarda es va convertir en un dels lavabos per usuaris de la BC. D'aquella sala avui queden uns vitralls amb l'escut de Sardenya situats a la finestra que dona als Jardins de Rubió i lluch a l'alçada de la Creu del pati.
El Sr. Josep maria Razquin, subdirector de la BC, es va jubilar el juny de 1994. La Isabel Gracia, que a principis del s90 va marxar a la Diputació de Barcelona, va ingressar al Servei de Reprografia, posat en marxa novament a finals dels 80 per la bibliotecària Montserrat Fonoll, que després passaria a organitzar Difusió.
Tot això ho puc explicar perquè per aquestes dates ja col·laborava amb la BC i en vaig formar part en plantilla el 1990. I vaig tenir el privilegi de conèixer la sala Sarda i poder documentar fotogràficament tots aquest canvis que us he explicat amb imatges que es guarden a Digitalització de la BC.