Introducció

Els cinc formats MARC 21 de comunicació, MARC 21 Format for Bibliographic Data, MARC 21 Format for Authority Data, MARC 21 Format for Holdings Data, MARC 21 Format for Classification Data, and MARC 21 Format for Community Information, són normatives utilitzades àmpliament per a la representació i l'intercanvi de dades d'autoritats, bibliogràfiques, de fons, de classificació, d'informació a la comunitat en forma llegible per màquina.

Un registre MARC es compon de tres elements: l'estructura del registre, la designació de contingut i el contingut de dades del registre. L'estructura del registre és una implementació de la normativa internacional Format for Information Exchange (ISO 2709) i el seu equivalent nord-americà Bibliographic Information Interchange (ANSI/NISO Z39.2). La designació de contingut-- els codis i les convencions establerts explícitament per a identificar i caracteritzar més els elements d'un registre i per a suportar la manipulació de les dades--es defineixen en cada un dels formats MARC. El contingut dels elements que comprèn un registre MARC normalment és definit per normatives externes als formats, com ara les següents: Descripció Bibliogràfica Normalitzada Internacional (ISBD), Regles angloamericanes de catalogació, Library of Congress Subject Headings (LCSH), o altres regles de catalogació, tesaurus de matèries, i taules de classificació utilitzats per l'organització que crea un registre. El contingut de certs elements codificats (per exemple, la Capçalera, els camps 007 i 008) es defineix en els formats MARC mateixos.

El Format MARC 21 per a dades bibliogràfiques: incloent-hi les pautes per a la designació de continguts, defineix els codis i convencions (etiquetes, indicadors, codis de subcamp, i valors codificats que identifiquen els elements en els registres MARC bibliogràfics. Aquest document està pensat per ser usat per personal implicat en la creació i manteniment de registres bibliogràfics, i també per aquells implicats en el disseny i manteniment de sistemes de comunicació i processament de registres bibliogràfics. Aquesta documentació està també disponible en línia, incloent-hi una versió concisa i una llista dels camps a: Oficina MARC

ABAST DEL FORMAT BIBLIOGRÀFIC

El Format MARC 21 per a dades bibliogràfiques serveix com a suport de la informació bibliogràfica de materials textuals impresos i manuscrits, fitxers informàtics, mapes, música, recursos continus, materials visuals i materials mixts. Les dades bibliogràfiques inclouen habitualment títols, noms, matèries, notes, dades de publicació, i informació sobre la descripció física del document. El format bibliogràfic conté elements per als tipus de material següents:

• Llibres (LL) - utilitzat per a material textual imprès, electrònic, manuscrit i en microforma que és de naturalesa monogràfica.
• Recursos continus (RC) - utilitzat per a material textual imprès, electrònic, manuscrit i en microforma publicat en parts amb un patró de publicació recurrent (per exemple, revistes, diaris, anuaris). (NOTA: Abans de 2002 els Recursos continus (RC) eren anomenats Publicacions en sèrie (PS)).
• Fitxers informàtics (FI)) - utilitzat per a programaris d'ordinador, dades numèriques, multimèdia per a ordinadors, sistemes o serveis en línia. Les altres classes de recursos electrònics es codifiquen per l'aspecte més significatiu. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada.
• Mapes (MP) - utilitzat per a tots els tipus de materials cartogràfics impresos, electrònics, manuscrits, i en microforma, incloent-hi atles, mapes en fulls, i globus. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada.
• Música (MU) - utilitzat per a música impresa, electrònica, manuscrita i en microforma, així com per a enregistraments sonors musicals, i enregistraments sonors no musicals. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada.
• Materials visuals (MV) - utilitzat per a materials projectables, materials no projectables, materials gràfics bidimensionals, artefactes tridimensionals o objectes reals, i equips. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada.
• Materials mixts (MX) - utilitzat principalment per a col·leccions d'arxiu i de manuscrits que són una barreja de formes de material. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada. (NOTA: Abans de 1994, els Materials mixts (MX) eren referits com a Materials d'arxiu i manuscrits (MA)).

Classes de registres bibliogràfics

Els registres MARC bibliogràfics es distingeixen de tots els altres tipus de registres MARC mitjançant codis específics a la Capçalera/06 (Tipus de registre) que identifiquen els següents tipus de registres bibliogràfics.

Les microformes, ja siguin originals o reproduccions, no són identificades com a un tipus especial de registre. L'aspecte de microforma és secundari respecte al tipus de material al qual pertany el document original (per exemple, un llibre). El mateix és vàlid per als Fitxers informàtics en què l'aspecte de fitxer informàtic és secundari; no obstant, certes categories de recursos electrònics es codifiquen com a Fitxers informàtics.

COMPONENTS DELS REGISTRES BIBLIOGRÀFICS

Descripció de les parts d'un registre

L'estructura del registre MARC consta de tres components principals: la Capçalera, el Directori i els camps variables. La informació següent resumeix els components d'un registre MARC. Es proporcionen més detalls a MARC 21 Specifications for Record Structure, Character Sets, and Exchange Media.

• Capçalera - Elements que proporcionen principalment informació per al processament del registre. Els elements contenen números o valors codificats i s'identifiquen per una posició relativa dels caràcters. La Capçalera es fixa en 24 posicions de longitud i és el primer camp d'un registre MARC.
• Directori - Una sèrie d'entrades que contenen l'etiqueta, la longitud i la localització de l'inici de cada un dels camps variables dins un registre. Cada entrada té 12 posicions de longitud. Primer apareixen les entrades del directori dels camps variables de control, seqüenciades per l'etiqueta del camp en ordre numèric creixent. A continuació van les entrades dels camps variables de dades, ordenades en ordre ascendent d'acord amb el primer caràcter de l'etiqueta. La seqüència emmagatzemada dels camps variables de dades en un registre no es correspon necessàriament amb l'ordre de les entrades corresponents en el Directori. Les etiquetes duplicades només es distingeixen per la localització dels camps respectius dins del registre. El Directori acaba amb un caràcter de final de camp (ASCII hexadecimal 1E).
• Camps variables - Les dades d'un registre MARC 21 s'organitzen en camps variables, cada un identificat per una etiqueta de tres caràcters numèrics que s'emmagatzema en l'entrada del camp al Directori. Cada camp acaba en un caràcter de final de camp. L'últim camp variable d'un registre acaba amb un senyal de final de camp i amb un senyal de final de registre (ASCII hexadecimal 1D). Hi ha dos tipus de camps variables:
• Camps variables de control - Els camps 00X. Aquests camps s'identifiquen per una etiqueta de camp en el Directori però no contenen ni indicadors ni codis de subcamp. Els camps variables de control són estructuralment diferents dels camps variables de dades. Poden contenir o bé un sol element o bé una sèrie d'elements de longitud fixa identificats per la seva posició relativa.
• Camps variables de dades - Els camps variables restants definits en el format. A més d'estar identificats amb una etiqueta de camp en el Directori, els camps variables de dades contenen dos indicadors ubicats al començament de cada camp, i un codi de subcamp de dos caràcters que precedeixen els elements dins del camp.
• Els camps variables de dades s'agrupen en blocs d'acord amb el primer caràcter de l'etiqueta, la qual amb algunes excepcions identifica la funció de les dades dins el camp. El tipus d'informació en el camp s'identifica per la resta de l'etiqueta.

Dins els blocs de 1XX, 4XX, 6XX, 7XX i 8XX es conserven normalment certs paral·lelismes en la designació de contingut. Els significats següents, amb algunes excepcions, es donen als dos caràcters finals de l'etiqueta dels camps:

Dins els camps variables de dades s'utilitzen les dues designacions de contingut següents:

• Posicions dels indicadors - Les dues primeres posicions al començament de cada camp variable de dades que contenen valors que interpreten o complementen les dades que es troben en el camp. Els valors dels indicadors s'interpreten independentment, això és, el significat no s'atribueix a tots dos indicadors conjuntament. Els valors dels indicadors poden ser una lletra minúscula o un caràcter numèric. En una posició d'indicador sense definir, s'utilitza un blanc (ASCII hexadecimal 1D), representat en aquest document amb el símbol #. En una posició d'indicador definida, es pot assignar un significat a un blanc o pot significar que no es proporciona cap informació.
• Codis de subcamp - Dos caràcters que distingeixen entre els elements dins d'un camp que requereix manipulació per separat. Un codi de subcamp consisteix en un delimitador (ASCII hexadecimal 1F), representat en aquest document amb el símbol $, seguit d'un identificador d'element. Els identificadors d'elements són lletres minúscules o caràcters numèrics. Els codis de subcamp es defineixen independentment per a cada camp; tot i amb això, sempre que és possible es conserven els significats paral·lels (per exemple, en els camps de noms personals 100, 400 i 600). Els codis de subcamp es defineixen amb propòsits d'identificació, no d'ordenació. L'ordre dels subcamps generalment és especificat per normatives sobre el contingut, com ara les regles de catalogació.

Registres bibliogràfics en més d'una escriptura

Un registre MARC pot incloure dades en més d'una escriptura. Una escriptura pot ser considerada com a escriptura principal del contingut de dades del registre, tot i que s'hi utilitzin també altres escriptures. Els models generals per a dades en més d'una escriptura es descriuen a l'Apèndix D acompanyats d'exemples.

Repetibilitat de camps i subcamps

Teòricament tots els camps i subcamps es poden repetir. De tota manera, la naturalesa de les dades sovint n'exclou la repetició. Per exemple, un registre bibliogràfic només pot contenir un camp 1XX d'entrada principal; un camp 100 només pot contenir un subcamp $a (Nom personal), però pot contenir més d'un subcamp $c (Títols i altres paraules associades amb un nom). La repetibilitat o no repetibilitat de tots ela camps i subcamps s'especifica en el format.

Enllaç de camps

Els camps del registre es poden enllaçar de manera específica utilitzant una tècnica d'enllaç de camps aplicable en general. La tècnica es basa en la sintaxi de les dades del subcamp $8 (Número d'enllaç i de seqüència de camps) per identificar els camps enllaçats. L'estructura i la sintaxi per al subcamp de número d'enllaç i de seqüència de camps es descriu a l'Apèndix A.

Caràcter de farciment i valors relacionats

Un caràcter de farciment (ASCII hexadecimal 7C), representat en aquest document amb una barra vertical (|), es pot utilitzar en un registre bibliogràfic en els camps 006, 007, i 008, i en el subcamp $7 del camp 533 (Nota de reproducció) i en els camps d'entrada d'enllaç (760-787). Un caràcter de farciment (ASCII hexadecimal 7C) no es pot utilitzar ni en la capçalera, ni en les etiquetes, ni en els indicadors, ni en els codis de subcamp. La utilització del caràcter de farciment en registres aportats en una base de dades nacional pot dependre dels requeriments especificats a nivell nacional per a cada element. La presència d'un caràcter de farciment en un registre bibliogràfic indica que el format especifica un codi que pot ser utilitzat, però que el creador del registre ha decidit de no provar de proporcionar cap codi.

El codi u (Desconegut o sense especificar), quan està definit, s'utilitza per a indicar que el creador del registre va provar de proporcionar un codi, però no va ser capaç de determinar quin codi havia de ser l'apropiat.

El codi n (No aplicable) està definit en moltes posicions codificades per indicar que la característica definida en la posició no és aplicable a un tipus específic de document o classe de registre.

Constants de visualització

Una constant de visualització és un terme, una frase, un espai o una convenció de puntuació que pot ser generat pel sistema per tal que sigui més entenedora per a l'usuari la presentació visual de les dades d'un registre. En el format bibliogràfic algunes etiquetes de camp (per exemple, el camp 770, Entrada de suplement/entrada de número especial), alguns indicadors (per exemple, l'indicador 1 del camp 511, Control de constant de visualització), i alguns codis de subcamp ( per exemple, els subcamps de subdivisió de matèries $x, $y, i $z d'una entrada secundària de matèries) poden ser utilitzats per generar termes, frases i/o espais o convencions de puntuació específics per a la visualització d'un registre. L'ús de les constants de visualització ve determinada per cada organització o sistema. Es proporcionen exemples de constants de visualització en la secció Convencions d'entrada de les descripcions dels camps.

Responsabilitat del contingut del registre

El Format MARC 21 per a dades bibliogràfiques servei de vehicle de dades bibliogràfiques de tot tipus procedents de qualsevol organització. En general, la responsabilitat del contingut de les dades, la designació de contingut i la transcripció de la informació bibliogràfica dins d'un registre MARC 21 poden ser determinades amb l'examen del camp indicat en la secció següent: parts responsables. No obstant això, el contingut de les dades de certs elements és restringit quan l'element és un element assignat per agència o és una llista controlada.

Parts responsables

En els registres no modificats, l'organització identificada com a font original de la catalogació a 008/39 i/o a 040 $a és responsable del contingut del registre. L'organització identificada en el camp 040 $c com a agència transcriptora és responsable de la designació de contingut i de la transcripció de les dades.

En els registres modificats, les organitzacions identificades en el camp 040 $a i $d (Agència que fa la modificació) són responsables col·lectivament del contingut del registre. Les organitzacions identificades en el camp 040 $c i $d com a agències transcriptores o modificadores són responsables col·lectivament de la designació de contingut i de la transcripció de les dades.

Elements assignats per agència

Un element assignat per agència és aquell element el contingut del qual és determinat per una agència designada i és responsabilitat d'aquesta agència, per exemple, el camp 222 (Títol clau), que és responsabilitat d'un Centre ISSN. Mentre que l'entrada normalment la fa l'agència designada, la transcripció la pot fer una altra organització.

Elements de llistes controlades

Certs elements contenen dades obtingudes de llistes controlades que són mantingudes per agències designades, per exemple la MARC Code List for Geographic Areas en el camp 043 (Codi d'àrea geogràfica). En MARC 21 aquests elements s'indiquen a nivell de camp o de subcamp i només s'hi poden utilitzar els valors de les llistes designades. Si es vol fer un canvi o addició a la llista, s'ha de consultar l'agència que manté la llista.

Requeriments de nivell de registre

Els grups d'usuaris poden tenir requeriments de nivell complet o de nivell mínim per promoure la consistència entre agències catalogràfiques. Aquests requeriments s'han d'anunciar extensament perquè tots els participants en l'intercanvi n'estiguin assabentats.

ORGANITZACIÓ D'AQUEST DOCUMENT

Parts principals

El MARC 21 per a dades bibliogràfiques consta de la Menció de sumari dels designadors de contingut seguida d'una presentació detallada de cada designador de contingut. A continuació de les descripcions de la Capçalera i del Directori, s'ordenen per ordre d'etiqueta les presentacions de cada camp variable.

Els apèndixs d'aquest document proporcionen informació sobre diversos subcamps de control (Apèndix A), exemples de registres de nivell complet (Apèndix B), exemples de registres de nivell mínim (Apèndix C), exemples de registres en més d'una escriptura (Apèndix D), una llista alfabètica dels encapçalaments ambigus amb l'etiquetat suggerit (Apèndix E), una llista dels articles definits i indefinits en diferents llengües ((Apèndix F), una llista dels canvis fets en el format des de la darrera edició o actualització (Apèndix G), una llista dels diferents camps locals canadencs i nord-americans (Apèndix H) i una llista de les fonts dels codis d'organització (Apèndix I).

Seccions d'informació general

Per evitar repeticions, es proporcionen seccions d'informació general per grups de camps amb característiques similars. Aquestes seccions d'informació general proporcionen instruccions sobre els designadors de contingut que són comuns a cada camp en el grup. La descripció de cada un dels camps remet a la secció d'informació general per a cada un dels grups i a les seccions d'informació general relacionades.

Per exemple, la secció X00 Nom personal--Informació general es proporciona per als encapçalaments de nom personal. Aquesta secció d'informació general proporciona instruccions per als designadors de contingut que són comuns a cada tipus d'encapçalament personal tant si és utilitzat en un camp 100 d'entrada principal, en un camp 600 d'accés per matèries, en un camp 700 d'entrada secundària, o en un camp 800 d'entrada secundària de col·lecció. La descripció de cada un dels camps individuals (per exemple, 100, 600, 700, 800) fa remet a la secció d'informació general pertinent.

Components de les descripcions detallades

Una descripció detallada generalment consta de sis parts: llista dels designadors de contingut; posicions dels caràcters o abast i definició del camp; pautes per a l'aplicació dels designadors de contingut, amb exemples; convencions d'entrada; i història dels designadors de contingut.

L'àrea de la llista de designadors de contingut presenta

• el nom del designador de contingut
• el codi de repetibilitat/no repetibilitat (R o NR)

Per a la Capçalera i els camps variables de control, la llista dóna el nom de la posició del caràcter i tots els valors codificats definits. Per als camps de dades variables, la llista dóna el nom de les posicions de l'indicador i tots els valors codificats definits i el nom dels codis de subcamp i tots els valors codificats definits. Per a tots els camps variables, el codi de repetibilitat/no repetibilitat a nivell de camp especifica si el camp pot ser repetit en un registre. Per als camps de dades variables, el codi de repetibilitat de subcamp especifica si el codi de subcamp pot ser repetit dins un camp.

L'àrea de la posició dels caràcters o abast i definició del camp descriu el contingut de la posició del caràcter o camp, la conveniència del seu ús en classes específiques de registres bibliogràfics, i dóna altres informacions, com ara la repetibilitat de camp en circumstàncies particulars, l'ús de llistes requerides o de regles en la formulació de les dades, etc.

L'àrea de les pautes per a l'aplicació dels designadors de contingut descriu el contingut i abast de cada valor codificat, indicador, o codi de subcamp i dóna altres informacions, com ara la conveniència d'ús i repetibilitat en certes circumstàncies. Els valors codificats i els codis de subcamp es presenten en ordre alfanumèric en aquesta àrea. Es proporcionen exemples que mostren l'ús del designador de contingut a continuació immediata de la descripció. Els exemples il·lustren l'aplicació de la designació de contingut MARC específica. Les dades poden ser més o menys completes que les que serien utilitzades en la pràctica catalogràfica actual. La majoria dels exemples reflecteixen l'aplicació de les AACR 2 i de les ISBD; tot i amb això, algunes reflecteixen una aplicació MARC generalitzada. Altres exemples il·lustren punts específics.

L'àrea de les convencions d'entrada proporciona indicacions generals per a l'aplicació dels designadors de contingut, i per a coses ara com la puntuació, l'espaiament, i l'ús de les constants de visualització. La puntuació usada dins de cada camp ve dictada per les regles de catalogació descriptiva o dels sistemes/tesaurus de matèries. Les convencions d'entrada aclareixen les pràctiques de puntuació MARC especialment respecte a la puntuació final. En la discussió de les pràctiques de puntuació, signe de puntuació és un punt (.), un signe d'interrogació (?), un signe d'admiració (!), o un guió (-).

L'àrea de la història dels designadors de contingut proporciona una relació dels canvis significatius dels designadors de contingut. Els tipus de canvis que hi són inclosos són:

• designadors de contingut definits per primera vegada que impacten en la consistència de la codificació dins del fitxer, per exemple, la localització d'un congrés entrat sota una entitat no es va codificar separadament per subcamps en els camps X10 abans de la definició del subcamp $c el 1980.
• codis i valors redefinits, per exemple, en els camps X10, el número i el nom de la part/secció d'una obra eren continguts en el subcamp $p abans de la redefinició del subcamp $p per a només el nom de la part/secció d'una obra el 1979.
• canvis en codis i valors per a la consistència de les especificacions MARC, per exemple, en les especificacions per a llibres a 008/24-27, el codi f (Manuals) era identificat amb el codi h abans de 1979.
• canvis en la repetibilitat quan impacta en la consistència del fitxer, per exemple, el camp 020 no era repetible abans de 1977; les dades dels diferents ISBN eren contingudes en subcamps repetibles $a, $b, i $c.
• reestructuració, per exemple, del camp 007 (Camp fix de descripció física) el 1980.
• designació de contingut obsoleta, per exemple, el subcamp $b (Número) en els camps X11 quan va ser redefinit el subcamp $n per incloure els números d'ordre dels congressos el 1979. La designació de contingut obsoleta estava definida anteriorment només en un format [només USMARC] o [només CAN/MARC]; els documents sense marcar van ser definits a tots dos formats.

En els formats MARC, es fa una distinció entre designadors de contingut obsolets i esborrats. Un designador de contingut obsolet és el que ha estat utilitzat en registres MARC i que pot continuar apareixent en registres creats abans de la data en què va quedar obsolet. Els designadors de contingut obsolets no s'utilitzenen els registres nous. Un designador de contingut obsolet s'anota en l'àrea Història dels Designadors de Contingut. Les instruccions de designació de contingut es proporcionen per a la conversió retrospectiva de registres que tenen dades que haurien estat identificats amb un designador de contingut obsolet. Un designador de contingut esborrat no s'anota en l'àrea de la història i no tornarà a aparèixer enlloc de la documentació MARC. Un designador de contingut que havia estat reservat però que no havia estat definit, o un que no havia estat definit però se sap amb relativa certesa que no havia estat utilitzat, pot ser esborrat del format. Un designador de contingut esborrat està disponible per a la seva redefinició en el format.

Convencions tipogràfiques

Al llarg d'aquest document, s'utilitzen les següents convencions tipogràfiques:

• 0 - El signe gràfic 0 representa el dígit zero en les etiquetes, en les posicions de caràcters de posició fixa, en les posicions d'indicadors, i en altres llocs on s'utilitzen les xifres. Aquest caràcter s'ha de distingir de la lletra majúscula O usada en els exemples o en el text.
• # - El símbol gràfic # s'ultilitza per al blanc (ASCII hexadecimal 20) en els camps codificats i en altres situacions especials en què l'existència del caràcter blanc podria ser ambigua. (En els exemples textuals, el blanc es representa de la manera convencional, per l'absència d'un caràcter.)
• $ - El símbol gràfic $ és utilitzat com a delimitador d'un codi de subcamp. Dins el text, es fa referència als codis de subcamp com a subcamp $a, per exemple.
• / - Les posicions específiques de la Capçalera, el Directori, el camp 007, el camp 008 s'expressen utilitzant un barra inclinada i el número de la posició, per exemple, Capçalera/06, 007/00, 008/12.
• 1 - El signe gràfic 1 representa el dígit u (ASCII hexadecimal 31). Aquest caràcter ha de ser distingit de la lletra minúscula de l'alfabet llatí l (ela) (hexadecimal 6C) i de la lletra majúscula I (i llatina) (hexadecimal 49) en els exemples o en el text.
• | - El signe gràfic | representa un caràcter de farciment (hexadecimal 7C) en els exemples MARC. Quan apareix aquest signe al marge esquerre, indica les àrees del text d'aquest document en què han estat fets canvis.

NORMES I ALTRES DOCUMENTS RELACIONATS AMB AQUEST FORMAT

El Format MARC 21 per a dades bibliogràfiques ha de ser utilitzat seguint les normes i documentació relacionades a continuació. Quan una norma és aplicable a unes dades en camps específics del format, els camps es donen entre claudàtors a continuació de la citació.

Normes nacionals i internacionals:

Les publicacions ISO poden ser obtingudes de l'International Organization for Standardization (ISO) i els seus agents; i les publicacions ANSI/NISO Z39 poden ser obtingudes de la National Information Standards Organization (NISO).

• Format for Information Exchange (ISO 2709) i Bibliographic Information Interchange (ANSI/NISO Z39.2)
• Code for the Representation of Names of Countries and their Subdivisions: Part 2, Country subdivision code (ISO 3166-2)
• International Standard Book Numbering (ISBN) (ISO 2108)
• International Standard Music Number (ISMN) (ISO 10957)
• International Standard Recording Code (ISRC) (ISO 3901)
• International Standard Serial Number (ISSN) (ISO 3297) (ANSI/NISO Z39.9)
• Representations of Dates and Times (ISO 8601)
• Serial Item and Contribution Identifier (SICI) (ANSI/NISO Z39.56)
• International Standard Technical Report Number (ISRN) (ISO 10444) i Standard Technical Report Number and Description (ANSI/NISO Z39.23)

Normes MARC:

Aquestes publicacions estan disponibles al Cataloging Distribution Service de la Library of Congress, Washington, DC 20541, USA (distribució mundial) i a Canadian Governement Publishing – PWGSC, Ottawa, Ontario K1A 0S9, CA (distribució canadenca). Aquestes publicacions estan disponibles a Internet quan s'indica.

• MARC 21 Specifications for Record Structure, Character Sets, and Exchange Media
• MARC Code List for Countries
• MARC Code List for Geographic Areas
• MARC Code List for Languages
• MARC Code List for Organizations (títol anterior: Symbols of American Libraries)
• Symbols and Interlibrary Loan Policies in Canada
• MARC 21 Concise Formats (tots cinc formats en forma concisa)
• MARC 21 LITE Bibliographic Format
• MARC 21 Format for Authority Data
• MARC 21 Format for Classification Data
• MARC 21 Format for Community Information
• MARC 21 Format for Holdings Data

DOCUMENTACIÓ SUBSTITUÏDA

Aquest document substitueix les edicions més recents de USMARC Format for Bibliographic Data i Canadian MARC Communication Format for Bibliographic Data. Amb l'harmonització d'aquests dos formats el 1997, es va poder publicar una única edició del format.

Documentació USMARC

MARC 21 substitueix l'edició de 1994 de USMARC Format for Bibliographic Data: Including Guidelines for Content Designation i les actualitzacions No. 1 (March 1995), No. 2 (March 1996), i No. 3 (July 1997) d'aquesta edició. Amb l'actualització núm. 3 els formats USMARC i CAN/MARC van passar a tenir les especificacions de format idèntiques. L'edició de 1994 substituïa l'edició del format de 1988 i de les actualitzacions publicades entre 1988 i 1991. L'edició de 1988 incorporava el text base de l'edició de 1980 publicat amb el títol MARC Formats for Bibliographic Data (MFBD) i les 15 actualitzacions d'aquesta edició publicades entre 1980 i 1987. L'edició de 1980 era la compilació dels documents MARC separats desenvolupats per als diferents tipus de materials i publicats entre 1969 i 1977.

Documentació CAN/MARC

MARC 21 substitueix l'edició de 1994 de Canadian MARC Communication Format for Bibliographic Data i les seves sis actualitzacions publicades entre 1994 i 1998. L'actualització número sis contenia els canvis de CAN/MARC requerits per quedar harmonitzat amb USMARC. Amb aquesta actualització, les especificacions contingudes en els formats CAN/MARC i USMARC eren idèntiques. L'edició de 1994 substituïa l'edició de 1988 i les seves set actualitzacions publicades entre 1988 i 1991. L'edició de 1988 va estar produïda a partir de la fusió dels formats CAN/MARC per a monografies i publicacions en sèrie publicats separadament.

MANTENIMENT DE LA DOCUMENTACIÓ

El MARC 21 Format for Bibliographic Data és preparat pel Network Development and MARC Standards Office de la Library of Congress, amb la cooperació de Standards, Library and Archives Canada (abans National Library of Canada) i Bibliographic Standards and Systems, British Library. Adreceu qualsevol pregunta relacionada amb el contingut d'aquest document a una de les organitzacions següents:

Network Development and MARC Standards Office
Library of Congress
101 Independence Avenue, S.E.
Washington, DC 20540-4402, (Estats Units d'Amèrica)
FAX: +1-202-707-0115
Correu electrònic: ndmso@loc.gov

Content Management Division
Library and Archives Canada
395 Wellington St.
Ottawa, Ontario K1A 0N4, Canadà
Fax: +1-819-934-4388
Correu electrònic: marc@lac-bac.gc.ca

Metadata Services
The British Library
Boston Spa Wetherby
West Yorkshire LS23 7BQ, Gran Bretanya
FAX: +44 (0) 1937 546586
Correu electrònic: bd-info@bl.uk

El Format MARC 21 per a dades bibliogràfiques està organitzat camp per camp amb cada camp paginat separadament per facilitar-ne l'actualització dels camps. Les actualitzacions periòdiques i les pàgines de substitució del text base i de les versions cumulatives del text base estan disponibles a Cataloging Distribution Service, Library of Congress Washington, DC 20541-5017 (distribució mundial) i a Canada from Publishing and Depository Services, Public Works and Government Services Canada (PWGSC), Ottawa, Ontario K1A 0S5, Canada (distribució canadenca). La disponibilitat serà anunciada a la pàgina web de MARC de la Library of Congress, a la pàgina web de MARC de la Library and Archives Canada, i a les llistes de distribució, i en notes de premsa a la premsa especialitzada en biblioteconomia i a tots els qui van comprar el text base inicial. Les actualitzacions estan també disponibles per comanda a la Library of Congress i al Canadian Governement Publishing-PWGSC. Aquesta publicació i totes les actualitzacions són subministrades a tots els compradors dels fitxers de registres bibliogràfics del Cataloging Distribution Service de la Library of Congress com a part de la seva subscripció de registres MARC.