La Biblioteca de Catalunya commemora el centenari de la presentació del cuplet català Les Caramelles (un 3 de novembre de 1919 al teatre Eldorado de Barcelona, i un 12 de febrer del 1920 el primer enregistrament en disc) i ho fa amb una mostra de documents a l’Espai Zero  vinculats a la seva artífex principal: Pilar Alonso (Maó, 1897-Madrid, 1980). Aquesta entrada al Blog de la BC pretén complementar la documentació exposada amb d’altra que, per diverses raons, no hi ha tingut cabuda.

L’exposició està organitzada en sis vitrines: la primera, dedicada a Les Caramelles; la segona i tercera, a Pilar Alonso; la quarta, a les cupletistes coetànies de la cantatriu maonesa; la cinquena, a les cantants de cuplets contemporànies, i la sisena, a un recull bibliogràfic. La proposta expositiva va partir del director teatral Pere Sagristà-Ollé, que fa anys que estudia la figura de Pilar Alonso i de la compositora olotina Càndida Pérez Martínez, autora –juntament amb el lletrista Joan Misterio- de l’obra centenària que ens ocupa.

Cartell de l’exposició Pilar Alonso, a l’Espai Zero

Per tal de documentar la mostra s’ha comptat en primer lloc amb els suggeriments de Pere Sagristà-Ollé i, en segon lloc i en la mesura de la disponibilitat dels fons de la Biblioteca, s’ha intentat que la mostra fos prou representativa per comprendre l’abast  i la repercussió posterior del cuplet català, fent ús de la bibliografia que s’exposa en la darrera de les vitrines. En la seva aportació al 5è Col·loqui Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Andorra el 1979, Joaquim Molas hi presenta un text fonamental, “Notes sobre la cançó popular moderna: el cuplet”, on deixa constància que aquest gènere en la seva versió lingüística local “nasqué d’unes necessitats, a la vegada, artístiques i patriòtiques” [1]. Deixa força de banda, però, els treballs discogràfics.

Fotografia de la Pilar Alonso, Union Postale Universelle (signada 1903)

En ambdós intents, hem constatat alguns buits en la bibliografia disponible; per exemple, sembla ser que s’editaren 4 volums de la sèrie “35 cuplets catalans”: un amb Pilar Alonso (núm. 5 de la col·lecció “Coses de Catalunya”), un altre amb la  Pepita Ramos “Goyita” (núm. 7), un volum fora de numeració dedicat a Joan Misterio, i el darrer amb cuplets de Rossend Llurba, la imatge del qual ocupa la portada.

Un altre buit important el tenim en la disponibilitat en paper de la capçalera de referència del cuplet català, El Día Gráfico. L’exemplar de l’Arxiu Municipal de Barcelona està microfilmat, però tot i ser un recurs excepcional per a la consulta, el procés per a obtenir-ne una còpia en condicions per a ser exposat ens ho ha fet desestimar. La revista Bella terra, que en el seu número de Nadal-Reis del 1923 fa una crònica il·lustrada de l’èxit de Pilar Alonso, és més una estampa gràfica que una crònica innovadora. Val a dir, però, que el prestigi de la revista (amb col·laboradors com Josep Carner o Carles Soldevila) permetia a un gènere considerat “menor” tenir un aparador de luxe.

Capçalera de El Día Gráfico  (1920)

Bella terra,  (Nadal-Reis 1923-1924), p. 68. Top. 05(46_71Bar)Bel_Fol

Pel que fa als enregistraments, comptem amb l’excel·lent treball de Mercè Rubió[2] dedicat a Pilar Alonso i publicat per ASPE el 2006. Probablement sigui el primer treball centrat exclusivament en la seva producció discogràfica tot i que, un any abans, Xavier Quiñones escrivia en la mateixa publicació un article sobre la discografia del cuplet català.[3] Mercè Rubió es basa en llistats de col·leccionistes, en catàlegs comercials existents i en els catàlegs de les dues grans biblioteques patrimonials: la Biblioteca Nacional de España i la Biblioteca de Catalunya; eren les úniques fonts disponibles en aquell moment.

Els treballs discogràfics presenten força complicacions, tenint en compte que no hi ha repertoris dedicats a la producció espanyola. És per aquest motiu que, tot sovint, l’existència d’un exemplar en disc és l’única font de la qual se’n pot extreure informació. Això passa especialment amb els discos de l’època analògica (anteriors al 1925) tot i que, com que Pilar Alonso va signar contracte amb la casa Gramófono, disposem del recull de la producció de les seves matrius, elaborada per Alan Kelly (2006)[4]. Malgrat que aquesta obra conté les dates exactes d’enregistrament (quan es coneixen), així com la informació de totes les matrius enregistrades i dels números de catàleg d’altres matrius a les quals es van “aparellar” per conformar un disc de 2 cares, es fa molt difícil conèixer en quin moment van sortir al mercat.  

Aprofitem l’avinentesa de l’actualitat del cuplet català per reivindicar també la feina de revisió que n’estan fent alguns artistes.

Margarida Ullate i Estanyol
Unitat de Sonors i Audiovisuals

Podeu escoltar alguns enregistraments aquí:

Notes

 [1] Molas, Joaquim. “Notes sobre la cançó popular moderna: el cuplet”. A: Actes del 5è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra: 1979), p. 325-342. TOP: S-8-5811

[2] La Mercè Rubió havia estat directora de la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya i presidenta de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat. Rubió, Mercè. “Apunts per a una bio-discografia de Pilar Alonso”. A: Girant a 78 rpm : Butlletí de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat, any 4, núm. 10 (novembre 2006). TOP: 681/261-8º

[3] Quiñones, Xavier. “Discografia del cuplet català” A: Girant a 78 rpm : Butlletí de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat, any 3 , núm. 7 (juny 2005). TOP: 681/261-8º . Com el mateix autor indica, formaven part del treball de recerca per a il·lustrar el llibret dels discs que van acabar conformant El Arte del cuplé. Barcelona: Blue Moon, DL 2000. 4 discs sonors (CD) (74 min) (Cancionero de oro, BMCD-7703--BMCD-7706). TOP: 2002-CD 189-2002-CD 190.

 [4] El treballde Kelly  és inèdit, però des de  CHARM (Centre for the History and Analysis of Recorded Music) en van possibilitar una base de dades cercable. https://charm.kcl.ac.uk/discography/search/search_advanced