Fundada el 1975 per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Sinyol i Carles-Jordi Guardiola i Noguera, tots quatre membres del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional); Edicions de la Magrana va néixer amb la voluntat de ser un referent en obres d’història i pensament polític. Posteriorment, a partir de 1978, inicià una renovació per tal de sobreviure a la crisi, i introduí nous continguts temàtics com la literatura - la narrativa juvenil, la novel·la, la poesia -, la cuina, les biografies, les guies de viatge, entre d’altres, agrupades sota diverses col·leccions. Fins al 1978 l’editorial es manté amb el plantejament inicial. A partir d’aquest any, amplia les temàtiques i les col·leccions, reorienta l'economia i entren nous accionistes com Àlex Broch, Vinyet Panyella, Lluís Jou, Lluís Simon, Jordi Úbeda, Miquel Horta i Antoni Tàpies. A principis dels anys vuitanta Edicions 62, compra el 17% de les seves accions. L’editorial es va mantenint, i es centra en les publicacions d’àmbit literari més comercials fins que l’any 2000 és adquirida pel grup RBA com a segell autònom i l'any 2004 s’hi fusiona definitivament.
Targetó que anuncia l'aparició dels tres primers llibres
+ informationFons Edicions de la Magrana a la Biblioteca de Catalunya
El 2001 Edicions de la Magrana va cedir en dipòsit el seu arxiu administratiu a la BC; el 2005, RBA va convertir el dipòsit en donació.
Catàlegs d'editors de la col·lecció Bergnes de las Casas (Biblioteca de Catalunya)
Catàlegs d'editors de Catalunya a partir de 1976 (Biblioteca de Catalunya)
Més informació i documentació sobre l'obra produïda
Bonada, Lluís, “La Magrana, un creixement espectacular de la militància política a la promoció cultural”, Serra d’Or, 331 (Abril 1987), p. 71-73.
Edicions de La Magrana, 1976-1991: 15 anys fent llibres. Barcelona: Edicions de La Magrana, DL 1991.
Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya. Segle XIX. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2004.
Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya. Segle XX (fins a 1939). Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2005
Llanas, Manuel; Chumillas, Jordi. Edicions de La Magrana (1976-2000). Política, literatura i escola. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012.
Nadal, Marta, “Carles-Jordi Guardiola i La Magrana, vint anys d’un fruit saborós”, Serra d’Or, 442 (octubre 1996), p. 41-44.
Fundada el 1975 per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Sinyol i Carles-Jordi Guardiola i Noguera, tots quatre membres del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional); Edicions de la Magrana va néixer amb la voluntat de ser un referent en obres d’història i pensament polític. Posteriorment, a partir de 1978, inicià una renovació per tal de sobreviure a la crisi, i introduí nous continguts temàtics com la literatura - la narrativa juvenil, la novel·la, la poesia -, la cuina, les biografies, les guies de viatge, entre d’altres, agrupades sota diverses col·leccions. Fins al 1978 l’editorial es manté amb el plantejament inicial. A partir d’aquest any, amplia les temàtiques i les col·leccions, reorienta l'economia i entren nous accionistes com Àlex Broch, Vinyet Panyella, Lluís Jou, Lluís Simon, Jordi Úbeda, Miquel Horta i Antoni Tàpies. A principis dels anys vuitanta Edicions 62, compra el 17% de les seves accions. L’editorial es va mantenint, i es centra en les publicacions d’àmbit literari més comercials fins que l’any 2000 és adquirida pel grup RBA com a segell autònom i l'any 2004 s’hi fusiona definitivament.
Targetó que anuncia l'aparició dels tres primers llibres
L’origen del nom de l’editorial es pot relacionar amb les afinitats polítiques dels fundadors, que buscaven un nom que suggerís unió. La primera proposta va ser Edicions de les Germanies, desestimada perquè es podia confondre amb Germània. Amb la idea de la unitat, es va pensar en pinya i magrana, i van escollir magrana: Edicions de la Magrana. Si el nom ja havia estat escollit amb la idea i la intenció d’expressar unió, agrupació, al logotip això s’hi havia de reflectir. El primer disseny eren quatre mans que s’agafaven pels canells però es va haver de suprimir perquè ja estava registrat per una altra marca. Llavors, se’n va fer un amb una mà i quatre cercles disposats en rombe. Després, es va treure la mà i només s’hi van deixar els cercles, primer negres en un requadre blanc, i després blancs sense requadre.
Els tres primers logotips
Si Edicions de la Magrana creix en producció, en temàtiques i col·leccions, igualment ho fa en autors. La política editorial i la voluntat de ser una referència en l’àmbit català i de difondre i posar a l’abast obres universals, es reflecteix en el llistat d’autors.
Carme Solé Vendrell i Fina Rifà són les principals il·lustradores de l'editorial. Fan els dibuixos per llibres de col·leccions infantils i juvenils - L'Esparver Poesia, L'Esparver Il·lustrat Petit Esparver. Altres il·lustradors són, per exemple, Steven Kellogg o Philip Hopman, Imma Pla o Montse Ginesta.
D’acord amb la ideologia dels seus fundadors, les col·leccions inicials d'Edicions de la Magrana són bàsicament de temàtica històrica i política. Se’n creen tres: Alliberament, Biblioteca de Clàssics del Socialisme i La Magrana. L’ampliació del ventall temàtic i de la producció editorial implica també un augment de col·leccions fins arribar quasi bé a la seixantena i cobreixen tots els gèneres literaris. L’Esparver i les que en deriven, i Les Ales Esteses són les més destacades. Amb la fusió amb RBA es reprenen algunes col·leccions sota noms similars, com ara Biblioteca del Catalanisme o Clàssics de Grècia i de Roma, hereves de Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català (1983-1993) i de L’Esparver Clàssic (1993-2000), respectivament.
De La Magrana en surt una revista que informa de les novetats editorials, dels premis que convoca, dels autors i del ressò a la premsa de les obres publicades. Inicialment es titula La Magrana: butlletí de novetats i notícies d’Edicions de la Magrana i a partir de 1995, Magrana. Butlletí de novetats i notícies d’Edicions de la Magrana. Comença a publicar-se l’any 1993 fins al 1997. L’últim any inclou un suplement titulat Magrana/Reforma dirigit al món de l’ensenyament secundari. Bàsicament és de periodicitat bimestral.
El caràcter ideològic inicial de l’editorial es reflecteix en les primeres obres que s’hi publicaren: