Caterina Albert i Paradís (L’Escala, 1869-1966). Escriptora. Coneguda amb el nom de Víctor Català, pseudònim que utilitzà arran dels Jocs Florals d’Olot del 1898, després que el jurat s’escandalitzés en saber que rere les obres premiades hi havia una dona. Col·laborà en diferents revistes, com ara Joventut, Il·lustració catalana o L’Avenç que representaren un impuls important en la seva carrera literària. Destacà com a novel·lista, però també escrigué poesia i monòlegs teatrals. La dona, particularment la seva marginació, i el món rural, foren temàtiques recurrents en la seva obra,
La novel·la Solitud, inserida en el modernisme català i considerada la seva obra mestra, fou, juntament amb Drames rurals i Caires viu, la que li dóna renom com a narradora. El dibuix, la pintura i l’escultura foren altres vocacions artístiques de l’autora, que no portà, però, al terreny professional.