Agustí Calvet i Pascual, “Gaziel” (Sant Feliu de Guíxols, 1887-Barcelona, 1964). Periodista i escriptor. Començà la carrera de Dret, que interrompé i, posteriorment, es llicencià a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Inicià la seva carrera periodística a La veu de Catalunya, on començà a emprar el pseudònim de “Gaziel”, i fou secretari de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. A París, visqué l’esclat de la Primera Guerra Mundial i, des d’allà, envià cròniques primer a La veu de Catalunya i després a La Vanguardia, diari que arribà a dirigir entre 1920 i 1936.
Exiliat durant la Guerra Civil, tornà a Barcelona on, un cop processat per les seves idees catalanistes i republicanes, ja no pogué exercí el periodisme. Es traslladà a Madrid on dirigí una empresa editorial i escrigué llibres de memòries i de viatges. Retornà a Barcelona on redactà el gruix de la seva obra en català.
És autor, entre d’altres títols, de Tots els camins duen a Roma: història d’un destí (1893-1914) (1958), Un estudiant a París i d’altres estudis (1963), Història de La Vanguardia (1884-1936) (1971) o Quina mena de gent som (1998) publicats, aquests dos darrers, a títol pòstum.
Fons Agustí Calvet i Pascual, “Gaziel”, a la Biblioteca de Catalunya