Menu más alto



Estás en: Inicio / Visítanos / Exposiciones / 1909. Barcelona Convulsa. La Setmana Tràgica en la memòria

1909. Barcelona Convulsa. La Setmana Tràgica en la memòria

1909. Barcelona Convulsa. La Setmana Tràgica en la memòria

Fecha inicio: 22/06/2009 Fecha final: 29/08/2009

Lugar: Espai Zero de la BC

Comisariado: Reis Fontanals. Arxiu de la Biblioteca de Catalunya

La revolta popular que es va desenvolupar entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909 a Barcelona i d’altres poblacions catalanes, va tenir com a causa principal la mobilització dels reservistes per a la guerra del Marroc. El descontent de la població es va transformar en una vaga general que va degenerar en la declaració de l’estat de guerra i l’enfrontament armat pels diferents barris de la ciutat. L’esclat de violència descontrolada va produir una impressionant cremadissa de convents i cases religioses. El balanç final va ser de vuitanta edificis cremats i més d’un centenar de morts, la major part, civils. 
La repressió va ser brutal amb centenars de detinguts, molts desterrats i catorze penes de mort, de les quals se’n van complir cinc. Francesc Ferrer i Guàrdia va ser considerat el líder de la rebel•lió i, després d’un judici que va ser una farsa, va ser afusellat el mes d’octubre del mateix any provocant amb la seva mort una intensa reacció internacional que va portar a la caiguda del president Maura. 
L’Església i les classes dirigents van exigir duresa contra els revoltats. El poeta Joan Maragall, en canvi, va alçar la veu contra la revenja i la indiferència dels sectors influents i a favor de l’autocensura i del perdó. 
Música, pel·lícules, fotografies, manuscrits, cartells, premsa, fulletons, revistes i llibres procedents del fons de la Biblioteca de Catalunya, seran els components de la crònica d’una setmana tràgica, gloriosa, roja o revolucionària, com se l’ha anomenat, que va commoure les consciències i que va posar la ciutat de Barcelona en el punt de mira de tot el món. 

Sumari

1. ELS ANTECEDENTS

2. ELS FETS

3. LA REPRESSIÓ

4. REACCIONS A CATALUNYA

5. PREMSA CATALANA I CAMPANYA INTERNACIONAL

6. Selecció d’obres sobre la Setmana Tràgica a la BC

1. ELS ANTECEDENTS

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va ser un pedagog lliurepensador, anarquista i maçó que va fundar l’Escola Moderna on s’aplicava un mètode basat en el racionalisme, el laïcisme i l’adaptació de l’ensenyament a cada nen. L’any 1906 Ferrer havia estat empresonat acusat d’instigar l’atemptat de Mateu Morral contra Alfons XIII a Madrid.
L’estiu de l’any 1909 un decret governamental enviava els reservistes a lluitar a Melilla. La mobilització per un conflicte motivat per interessos poc clars i el fet que molts dels soldats fossin pares de família, va provocar la indignació popular i un moviment de vaga general que aviat va desbordar els seus organitzadors.

2. ELS FETS

La revolta de 1909 va ser un esclat caòtic i desorganitzat que aviat va escapar del control del Comitè de Vaga. L’arribada massiva de treballadors a Barcelona per les obres urbanístiques i el clima anticlerical sempre latent entre una classe obrera molt influïda pel pensament anarquista, són algunes de les causes que poden explicar perquè els revolucionaris no van assaltar fàbriques ni bancs sinó que es van abocar a la destrucció i al saqueig d’edificis religiosos, amb algunes actuacions macabres, com l’exposició de mòmies de les monges a la vista pública.

3. LA REPRESSIÓ

La violència de la setmana del 26 de juliol es va anar desinflant poc a poc i el dia 2 d’agost ja es tornava a la feina. Aleshores es va desenvolupar una dura repressió governamental que va tancar centres obrers, ateneus i escoles laiques. Centenars de persones van ser empresonades i més de dues-centes es van enviar a l’exili. Les cinc sentències de mort executades van ser la culminació d’una revenja institucional que havia estat reclamada per amplis sectors de la societat i que va triar com a cap de turc la figura de Ferrer i Guàrdia, especialment molesta al Govern, l’Església i els militars.

4. REACCIONS A CATALUNYA

A la premsa algunes veus es van aixecar demanant al govern duresa contra els agitadors i als ciutadans col•laboració en la denúncia dels responsables. L’Església es va sentir especialment ofesa pels atacs als seus edificis. Maragall, contràriament a la major part dels homes de lletres que van viure la Setmana Tràgica, va analitzar els fets amb paraules de conciliació i d’autocrítica cap a unes classes dirigents que considerava en part responsables dels fets de juliol.

5. PREMSA CATALANA I CAMPANYA INTERNACIONAL

La premsa europea, que va exagerar molt els fets de juliol, va reaccionar amb una contundent condemna a la repressió i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia. En diaris com el Daily News, La Depèche, el Berliner Tageblatt, o Le Temps, es va parlar d’ultratge, d’assassinat jurídic, de ferocitat, d’ignomínia i d’intrigues clericals, i es va posar Espanya al marge de les nacions civilitzades. A Barcelona i a altres ciutats de diferents països, es van fer manifestacions a favor de l’amnistia i Brussel·les va aixecar un monument a Ferrer dos anys després del seu afusellament. L’any 1989, l’Ajuntament de Barcelona instal·lava a Montjuïc una rèplica d’aquell monument com a tribut de la ciutat al pedagog injustament executat.

6. Selecció d’obres sobre la Setmana Tràgica a la BC

Volver