Menu más alto



Estás en: Inicio / Fondos-colecciones / Tesoros de la BC / Les litografies d'Anglada-Camarasa

Les litografies d'Anglada-Camarasa

Autores: Francesc Fontbona (Unitat Gràfica)

Hermen Anglada Camarasa (Barcelona 1871 – el Port de Pollença 1959) va ser el pintor català més internacional de la generació del Modernisme. La seva fama esdevingué mundial, especialment entre el 1900 i l’esclat de la primera Guerra Mundial, època en la que exposà arreu d’Europa, alhora que obrí un mercat americà que es desenvoluparia més tard.

Els primers anys del segle XX, quan vivia a París -on adquirí la nacionalitat francesa- experimentà la tècnica de la litografia, de la mà del gran litògraf anglès d’ascendència francesa Albert Belleroche. Fins ara la producció litogràfica d’Anglada-Camarasa coneguda era molt limitada, i es reduïa a algunes estampes existents al British Museum de Londres, al Museu d’Olot, al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC i a algunes col·leccions particulars.

Recentment Matt Staton i Núria Barrachina descobriren a Brighton (Anglaterra) un fons, provinent dels hereus de Belleroche, on hi havia diverses estampes d’Anglada-Camarasa, algunes conegudes però altres fins ara ignorades. La Biblioteca de Catalunya pogué adquirir catorze estampes d’aquest conjunt i ha esdevingut així la principal posseïdora de litografies d’Anglada.

En aquella època les estampes, tant litogràfiques com calcogràfiques o xilogràfiques, encara no solien numerar-se, motiu pel qual es desconeix la quantitat existent de cada una. Tanmateix, el fet de procedir aquestes de casa mateix del litògraf mentor del pintor català, i de ser tant rara fins ara la seva existència, ens porta a considerar-les majoritàriament proves d’estat, que possiblement mai varen ser objecte d’un tiratge comercial.

La temàtica principal és la típica de l’Anglada d’aquella època: figures femenines amb grans barrets de plomes, característiques de la vida mundana del París nocturn, i tan sovint protagonistes també de les pintures a l’oli de l’artista. Una de les estampes, però, és una dona del poble, semblant a la portera parisenca que Anglada retratà a l’oli en alguna ocasió, i una altra un retrat masculí, el del pianista empordanès actiu a París Enric Monturiol Tarrés, que després esdevindria marit de la primera esposa del mateix Anglada-Camarasa.

Volver