L’exemplar ideal en la catalogació del llibre antic
En la catalogació dels llibres antics hom s’enfronta a uns objectes de caràcter patrimonial amb un passat al darrere, el que els fa més vulnerables a danys, defectes, pèrdues i tota mena d’actuacions de la mà de l’home. Per això, la probabilitat que arribin a mans del catalogador actual en perfecte estat és molt remota.
Les circumstàncies i vicissituds que modifiquen els llibres des que van entrar a la impremta fins a l’actualitat són molt diverses. És per això que en l’àmbit de la descripció del llibre antic es parla d’exemplar ideal, concepte obvi en la catalogació de llibre modern.
Gravat de l’Encyclopédie de Didérot. “L’imprimerie en lettres. L’opération de la casse”
L’exemplar ideal reconstrueix l’estat òptim del llibre en el moment de la seva publicació a partir de l’anàlisi i la comparació del màxim d’exemplars possibles d’una mateixa edició. Una vegada més, els catalogadors de fons antics hem de fer servir habilitats detectivesques per esbrinar fins a quin punt la còpia que tenim a les mans es desvia del patró original.
Però quines són les circumstàncies que influeixen en l’alteració de l’original?
D’una banda les inherents al propi procediment d’elaborar els llibres i al factor humà que hi intervé. La confecció d’un llibre manufacturat consta de diverses fases: la composició de la pàgina amb tipus mòbils i elements decoratius, la correcció de proves, l’entintat, l’estampació, l’assecat i, finalment, el relligat i l’enquadernació; en aquest procés hi intervenen persones i oficis diversos. Per això és habitual trobar exemplars amb errors produïts en qualsevol moment de la cadena: errates, lletres desgastades, invertides, desplaçades o desaparegudes, imperfeccions, defectes d’entintat, etc. Segurament però, el relligat és la fase que genera més problemes. Les pàgines, independentment del format que havia de tenir el llibre, s’estampaven en fulls de paper sense plegar que, un cop impresos, es plegaven formant quaderns. Tot i les mesures que existien per a garantir l’ordre correcte dels fulls –indicació de pàgines o folis, signatures, registre i reclams- són força habituals els errors de relligat dels quaderns.
Errades de composició en una edició barcelonina del s. XVI (Ordinacions de la cort general celebrada per la sereníssima senyora reina dona Germana … Barcelona, 1512?. Top. 3-VI-8/4)
D’altra banda hi ha circumstàncies més complexes que responen a actuacions de caràcter intencionat: errades esmenades, acció de la censura eclesiàstica i civil, substitució o encartament de fulls i gravats, cancel·lació de fulls, obres relligades segons voluntat del seu propietari, etc.
Finalment el pas del temps i unes males condicions de conservació dels llibres deixen la seva petjada a les còpies que ens arriben i dificulten la reconstrucció de l’exemplar ideal: taques d’òxid, d’humitat, fongs, forats de paràsits, fulls perduts, làmines desaparegudes, exemplars incomplets, etc. són incidències de les quals pocs llibres se n’escapen.
Complexitat en la composició de dues pàgines del s. XVI, amb text, comentari, postil•les i elements decoratius (Opera Sallustiana. Lió, 1523. Top. Res 17-4º)
Són tan variats els incidents que poden afectar la manufactura d’un llibre i la seva trajectòria històrica, que algun bibliògraf ha arribat a afirmar que és pràcticament impossible trobar dos exemplars idèntics!
Per tal de detectar els possibles desviaments de l’exemplar ideal, el catalogador de fons antic ha de verificar la integritat i correcció dels llibres que cataloga fent ús dels elements que el propi exemplar ofereix (portada , epígrafs, incipit i explicit, preliminars, paginació, foliació, signatures, reclams, registre, índexs, colofó, etc.); en definitiva, deixar que el llibre parli per si mateix. En segona instància ha de contrastar la informació amb repertoris bibliogràfics i, si és possible, amb altres exemplars de la mateixa edició.
Anàlisis d’aquesta envergadura sovint descobreixen problemes bibliogràfics més complexos (variants, edicions falses, contrafetes, no autoritzades o pirates, textos modificats...); però això són temes que deixem per als bibliògrafs, l’estudi dels quals explora altres terrenys com la història de les edicions o la transmissió de textos.
Podeu trobar més informació a:
Bowers, Fredson. Principios de descripción bibliográfica. Madrid: Arco Libros, 2001
Gilmont, Jean-François. Le livre & ses secrets. Genève: Librairie Droz ; Louvain-la-Neuve : Université catholique de Louvain, 2003
Núria Fullà
Catàleg Col·lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca