“La impremta, l’editorial i la llibreria han estat sempre l’instrument més fàcil de la difusió i l’intercanvi d’idees. Més enllà encara que la paraula, perquè la conserven i la perpetuen en les pàgines dels llibres i li fan salvar les fronteres del temps i de l’espai” (Jordi Rubió, Llibreters i impressors a la Corona d’Aragó, p. 23)

Al llarg dels segles, en el camí que va entre la difusió i l’intercanvi d’idees, entre l’escriptura, la composició i la impressió, fins a la lectura, molts documents es perden en el temps, per els canvis d’hàbits socials i intel·lectuals, les preferències literàries i els corrents de pensament. Són llibres que no sortiran en les seleccions de joies bibliogràfiques, perquè aparentment no tenen cap tret rellevant, ni de forma ni de contingut. Formen part d’un gruix d’obres patrimonials que han anat pervivint al llarg dels segles, i que sovint el seu valor rau en la singularitat i exclusivitat.  Han restat en l’anonimat fins que una recerca o l’interès d’un investigador els ha fet sortir a la llum. A la Biblioteca de Catalunya hi ha molts casos que exemplifiquen aquest “despertar”, com ara les “troballes” resultat de l’estudi de la història de la impremta i els impresos antics en un determinat àmbit geogràfic. Posem per cas Perpinyà, que fins a mitjans del segle XVII formava part de Catalunya, i tres impresos dels segles XVI i XVII en català i integrants del fons Aguiló: el Libre en el qual se tracta de la miraculosa conversió y sancta vida y grans miracles que féu lo gloriós sant Honorat, de Miquel Corrons, el Libre primer y segon dels miracles que lo Senyor ha obrats per medi de la sanctíssima Relíquia del gloriós Sant Joan Baptista, de Miquel Llot de Ribera, tots dos de 1590 i impresos per Samsó Arbús; i La devota peregrinació de la Terra Sancta y ciutat de Hierusalem, de Miquel Matas, de 1627, imprès per Lluís Roure. Tots tres comparteixen singularitat – els dos primers, que se sàpiga, són exemplars únics, i del tercer n’hi ha un altre exemplar a França però de consulta restringida -, estan escrits en català, són de temàtica religiosa i han estat poc estudiats, excepte la Devota peregrinació, que és l’únic que ha estat objecte d’estudis i fins i tot d’una edició. 

I els autors també resumeixen tot això: han estat poc, o gens, estudiats, no són gaire coneguts, i mostren els lligams culturals i religiosos existents als segles XVI i XVII entre la Catalunya del Principat i la Catalunya del Nord. De Miquel Corrons se sap que era rossellònès, com també Miquel Llot de Ribera, que nasqué a Clairà i morí a Lleida, i de Miquel Matas se sap que era d’Olot i, que com molts religiosos de l’època, fou destinat a diversos llocs, primer a Sant Pol de Mar i després a Blanes, on va morir. Són, com les edicions perpinyanenques de les seves obres, escriptors que han passat desapercebuts, tret de Matas, que potser ha tingut més fortuna, però ha passat força temps ignorat.

Es tracta, doncs, d’unes obres que provenen d’una col·lecció cabdal per a la fundació de la Biblioteca de Catalunya, que tenen la peculiaritat de ser edicions inèdites, que les escrigueren uns autors religiosos que han quedat oblidats i que exemplifiquen els molts petits tresors, supervivents únics al pas del temps, que es redescobreixen en el fons que la Biblioteca conserva.

Rareses impreses que una recerca ha fet despertar i que mostren com la impremta fou, efectivament, un instrument magnífic per difondre i intercanviar idees i pensaments, i  una peça clau per traçar el camí entre la paraula escrita i la paraula llegida, més enllà del temps, de l’espai: el coneixement.

Mercè Comas
Servei d'Accés i Obtenció de Documents