En el procés d’edició d’un llibre intervenen tot un seguit d’elements, moltes vegades desconeguts pels mateixos lectors, que configuren el que serà el producte final. Si avui dia ja se’ns fa difícil de coneixe’ls, reconstruir tot el procés d’una obra del segle XVIII pot ser una tasca molt feixuga. Intentarem treure’n l’entrellat a partir de la documentació que es conserva dins del fons de la Junta de Comerç de Catalunya.

El fons de la Junta de Comerç abraça el període cronològic comprès entre 1268 i 1872 i consta de tres sèries, la de l’arxiu del Consolat de Mar de Barcelona (1268-1715), la de l’arxiu de la Junta de Comerç (1758-1847) i la de l’arxiu de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç que a partir de 1847 va substituir la Junta de Comerç.

La Junta de Comerç de Catalunya, institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana, demanà a Antoni de Capmany i de Montpalau l’elaboració del què és, com diu Josep Fontana en el pròleg de l’edició de 2001^[1] “l’obra més important de la historiografia i del pensament econòmic català de tots els temps”. Dins el fons d’aquesta institució es troben un parell de carpetes amb documentació sobre l’edició de “Memorias históricas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona” i el “Código de las costumbres marítimas de Barcelona, hasta aquí vulgarmente llamado Libro del Consulado”.

L’autor, Antoni de Capmany i de Montpalau, va néixer a Barcelona l’any 1742. Historiador, filòleg, polític i economista, l’any 1775 fixà la residència a Madrid i ocupà diversos càrrecs públics. Diputat per Catalunya a les Corts de Cadis, on va participar molt activament en els debats i en la tasca legislativa, va morir en aquella ciutat l’any 1813, víctima de l’epidèmia de febre groga.

Campmany s’encarregà de tot el procés editorial del llibre. Primerament, va encarregar la impressió a Antonio de Sancha, impressor, editor i enquadernador. La seva llibreria de Sancha, des d’on desenvoluparia totes tres activitats, es va convertir en una de les millors assortides del país^[2]. Sancha moriria a finals de 1790, deixant la impressió de les memòries a mitges, i fou aleshores quan el seu fill Gabriel s’encarregà de la impressió dels darrers volums.

La fabricació del paper per a l’edició d’aquest llibre es va encomanar al paperer de La Pobla de Claramunt, Jeroni Romeu. Aquest, mitjançant el seu apoderat, el llibreter Joan Ignasi Jordi, va subministrar partides de paper de diferents qualitats, com marquilla o floret. El mes de desembre de 1790 es va suspendre l’admissió del paper perquè, degut a les inclemències meteorològiques, no se n’havia pogut fabricar i el que tenia emmagatzemat el fabricant no era de la mateixa qualitat. (Lligall XIIIbis, 1, 51)

Les llicències d’impressió de les dues parts de les memòries es van sol·licitar al Consell de Castella, i van ser concedides al desembre de 1778 la primera part i el 31 d’octubre de 1780, la segona.

Per a la il·lustració de l’obra va ser necessària l’ajuda de Jaime Caresmar i Josep Ferriol, que van fer cerques als arxius de la ciutat de Barcelona i de la Catedral. El disseny de les làmines es van encarregar a Josep Camaron, Antonio Carnicero i Pere Pau Muntanya però qui va gravar-ne la majoria va ser Pasqual Pedro Moles, director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç. Ferran Selma gravaria l’escut d’armes reials que apareix a la presentació de Capmany en el primer volum.

Capmany demanà que, per a l’estampat de les làmines, es compressin deu raimes de paper que “tenga mas cuerpo y pasta que el demas, es decir: que cada resma tenga seis u ocho libras mas de peso que las restantes”

Finalment l’any 1779 es publicaven els dos primers volums. En el número 43 de la Gazeta de Madrid, de 25 de maig de 1781, es publicava la noticia que Antonio de Capmany havia presentat al Rei, de mà del Comte de Floridablanca, els dos primers volums en “4.0 de marquilla, papel fino con cabeceras, finales y letras iniciales en talla dulce”. S’informava, també, que els exemplars es trobaven a la venta a la casa de Antonio de Sancha a Madrid i a la casa de la viuda de Piferrer a Barcelona.

La Reial Junta de Comerç va obsequiar les autoritats amb exemplars de les memòries enquadernats segons el seu estatus: tafilet, vedell i pasta. El preu de les enquadernacions era de 140 rals de billó per cada joc de tafilet, 72 rals de billó pels jocs en vedell o 40 rals de billó pels de Badana amb arbre.

A finals d’octubre de 1781, Capmany, necessitat de capital per poder continuar amb la impressió dels dos darrers volums, va cedir la venda de 400 exemplars a Jose Benito Gustà a canvi de 10.000 rals de billó. A principis de l’any següent, el mateix dia que Capmany rebia la noticia de l’aprovació d’una pensió vitalícia de 3000 rals de billó, rebia també, el recurs de Gustà on es reclamava l’embargament de la pensió que aquest rebia per incompliment en el pagament. L’any 1785 la Junta, que no està d’acord amb la cessió de la pensió a Gustà que Capmany fa l’any 1783, decideix rescindir-la per la quantitat de 40.000 rals de billó, dels quals Capmany només en cobrà 25.000. Gustà, que va cobrar la pensió de 3000 rals fins juny de 1786, va rebre’n 15.000. Això posava de manifest com Capmany havia estat entabanat per aquest prestador que finalment va aconseguir que se li pagués més del doble dels diners prestats.

Per a la impressió dels dos darrers volums, “juzgo que seran necesarias quinientas resmas [de papel], a razón de tres por cada pliego de impresion, quando se imprimen mil y quinientos exemplares, que se llama una jornada, pues en los mismos terminos se efectuo la otra vez, y se gasto igual numero de resmas.”( carta de 8 d’abril de 1789. Lligall XIIIbis, 2, 122)

En carta de 2 de juny de 1790 Capmany remarca que els dos nous volums seran la continuació de les memòries, formant una obra de 4 volums.

Quan es van imprimir els volums III i IV es va encarregar al llibreter Francisco Ribas la venda dels exemplars a Barcelona. Segons Capmany, “estos dos tomos concluidos, en el papel, su conducion, en el estampado, y enquadernacion, dibujos, grabado de laminas, gratificaciones, y otros gastos auxiliares y menores, he regulado la venta à 20 r^s vellon cada volumen en papel, à 22 a la rustica y à 40 en pasta regular: de modo que, cubiertos los gastos totales, puede resultar un tres ò quatro por ciento de beneficio” ( carta de 3 de març de 1792. Lligall XIIIbis, 2, 47)

L’any 1793 Capmany presentava davant la Real Junta de Comerç els dos nous volums a la rústica considerades addicions als dos primers.

Tot i les reticències inicials de la Junta de Comerç de Catalunya, en finalitzar l’obra, es va aprovar una pensió vitalícia de quatre mil cinc-cents rals de billó anuals “en remuneración de sus tareas” que cobraria a partir de 1793. Amb data 4 de setembre de 1805, el Secretari d’Estat li concedeix que dita pensió “pase á su hijo D. Luis, teniente de caballeria del Regimiento de Montesa, en el caso que le sobreviva, disfrutandola entre tanto el expresado Dn. Antonio Capmany.”

Encara que no forma part pròpiament de les memòries, Capmany va escriure el que es podria considerar la cinquena part titulat Código de las costumbres marítimas de Barcelona, hasta aquí vulgarmente llamado Libro del Consulado. Considerava que les lleis del consolat i el segon volum d’aquest, els apèndixs de documents de legislació, era millor vendre-les com una obra apart, tot i que ell considerava que junt amb les memòries formaven una sola obra.

Tant la dedicatòria al rei com l’explicació de les estampes es van imprimir a banda i es van enviar al llibreter perquè les hi afegís. Campany, en una carta del 3 de gener de 1792, sol·licitava que s’aturés la enquadernació i la distribució de 200 jocs perquè, per error d’uns dels mossos del traginer Cermeño, s’havien enviat sense aquests impresos. Aquest fet ens fa entendre que existeixi una emissió en la qual no hi ha la dedicatòria de l'autor ni tampoc la "explicacion de las estampas alegóricas que llevan estos dos tomos".

El disseny dels gravats del llibre del Consolat va ser obra de Pere Pau, Muntanya i Luis Paret. Tot i que la majoria els va gravar Pasqual Pedro Moles, l’estampa de la portada del llibre del Consolat va ser gravada per Blai Ametller, ex- alumne de Moles i pensionista de la Junta per formar-se a la Reial Acadèmia de San Fernando. Va ser el mateix Moles qui el va recomanar, ja que ell en tenia diverses per retocar i encara n’havia de fer dues de noves. En finalitzar el gravat, Capmany advertia a la Junta que Salvador Carmona, gravador i mestre d’Ametller, recomanava que aquest hauria de ser gratificat amb una unça d’or pel seu excel·lent treball.

“La Junta se sirva examinarle en su bella composicion, noble y elegante execucion, donde me parece que hay delicadeza y un gusto muy exquisito  en las figuras, en sus ropages, actitudes, y atributos, acompañando el escudo del consulado trabaxado de un modo magestuoso y ligero, imitando la manera y forma antigua tan usada en todas las armas de la Lonja y Ciudad que aun subsisten esculpidas en varias obras antiguas que estan patentes”.

El 20 de març de 1792 es donava a conèixer a la Gazeta de Madrid que Capmany presentava l’obra al Rei i a principis de maig s’anunciava la publicació dels dos volums , en “4º de marquilla, con viñetas y cabeceras alegóricas. Véndense en la Librería de Sancha, á la Aduana vieja; y en Barcelona en la de Ribas”. Capmany escriu a la Junta de Comerç posant de manifest la sorpresa que li ha causat dita noticia, ja que havia demanat que s’ajornés la publicació fins que ell els ho comuniqués. Per consell de l’impressor i llibreter Sancha no es publicà el preu, que era de 40 rals de billó cada joc, per evitar la pèrdua de beneficis en la venda.

“Aunque he procurado, y hemos discurrido Sancha, Yo y otros Libreros como negociar algun buen despacho à las Memorias, y à las Costumbres Maritimas para resarcir y aliviar a esa R^l. Junta de los gastos que ha sufrido en la edicion de estas dos obras; no ha sido posible conseguirlo: Por que, ya por ser asuntos historicos peculiares de una Provincia, cuyos moradores con admiracion de las gentes de aqui, y no poco mia, no muestran gran aficion à saber sus propias glorias; ya por causa de las actuales circunstancias de la guerra, que han entibiado bastante el deseo de comprar libros, y cortado la comunicacion segura con los paises estrangeros; hemos hallado casi imposible el dar facil salida à estas obras. Asi ninguno ha querido entrar en ajuste conmigo, ni aun proponiendo una gran rebaxa en caso de haberlo aprobado la Junta. Si se terminas en las inquietudes belicas de la Europa, se ofreceria el mismo Sancha à tomar el todo ò parte baxo un razonable partido”. (6 de novembre de 1793. Lligall XIIIbis, 2, 26-27)

L’any 1806 Antonio Suarez, impressor y llibreter de Barcelona es va encarregar d’enquadernar les obres de Capmany que anaven dirigides als Reis d’Etruria i als ambaixadors de Paris, Florència i Roma, i altres il·lustres personatges.

Jordi Armengol
Reserva impresa i Col·leccions especials

[1] Capmany de Montpalau i Suris, A. de, 2001. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Pròleg de Josep Fontana. Barcelona: Alta Fulla. 

[2] Gabriel Sánchez Espinosa, «Antonio y Gabriel de Sancha, libreros de la Ilustración y sus relaciones comerciales con Inglaterra», Bulletin of Spanish Studies, vol. 91, núm. 9-10 (2014), pp. 217-259.