El tango, una música intensa i dramàtica, potser una mica trista, però inevitablement seductora…. Amb la música del clàssic “Por una cabeza” en Francesc Arellano va voler acomiadar el seu funeral:

“Por una cabeza,
todas las locuras
Su boca que besa
Borra la tristeza
Calma la amargura

 Por una cabeza
Si ella me olvida
Que importa perderme
Mil veces la vida
Para qué vivir”

En Francesc Arellano (7 de desembre de 1933 – 27 de novembre de 2011), era un col·leccionista de documents sonors i aparells de ràdio i telefonia. Es va enamorar amb el so d’un fonògraf. El primer fonògraf que va comprar li va valdre 300 pessetes i el va pagar cada setmana a terminis. Tenia un local de 100 m2 on ell personalment restaurava tot el material. Ara sabem que va estudiar nàutica i que treballava amb tractaments tèrmics, però que per sobre de tot estava dedicat a l’arqueologia industrial i el col·leccionisme científic.

El 2008 la BC li va comprar una col·lecció de partitures, bobines, discos, cartells, cartes i fotografies relacionades amb el món del tango i Gardel, compositor de tangos per excel·lència, i la ciutat de Barcelona. Recordem que la Ciutat Comtal és coneguda com la tercera pàtria del tango després de Buenos Aires i París. Als anys 30 del segle XX Barcelona era una ciutat avançadíssima en el lleure de barris, sobretot al Barri Xino on ja es ballava tango encara que estigués prohibit.

I ara la Unitat Gràfica, ha finalitzat la catalogació de la seva col·lecció de cartells. En aquest enllaç podeu consultar-los:

https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Col-leccio-de-Tango-Francesc-Arellano

https://explora.bnc.cat/discovery/search?query=any,contains,cartells%20arellano%20francesc%20tango&tab=Everything&search_scope
=MyInst_and_CI&vid=34CSUC_BC:VU1&lang=ca&offset=0

Són 47 cartells, il·lustrats amb imatges la majoria, però també n’hi ha uns quants de tipogràfics. Els primers fan referència a la publicitat de pel·lícules musicals de cantants i actrius de tango sobretot de Carlos Gardel, però també d’Hugo del Carril, Libertad Lamarque, etc. El disseny de la majoria és anònim, entre els autors identificats destaquen: Bayón, Berutti, Ba-rosa, V.M. Yáñez.  

Els que s’han pogut identificar estan publicats a Argentina, Espanya i EEUU. Quant als tipogràfics, són cartells publicitaris d’anuncis de festes i balls on el tango és l’element destacat, cantants i orquestres que anunciaven la seva actuació a les sales de ball de Barcelona on estan tots impresos.

Trobem molt poca informació de Francesc Arellano, investigant hem sabut que Francesc Arellano i Anna Amorós tenien una botiga a la Baixada de Santa Eulàlia d’aparells sonors i antiguitats anomenada “Anamorfosi”. Així que aquest ha estat el camí que ens ha portat a establir contacte amb la seva vídua, Anna Amorós, qui ens ha rebut emocionada, ja que la col·lecció la van reunir i desenvolupar tots dos junts amb les adquisicions pertinents al llarg de 20 anys.

Agraïm la inestimable entrevista que ens ha dispensat per tal de poder reunir més informació sobre la figura d’aquest gran col·leccionista i de la col·lecció de cartells. Contenta de poder tornar a visitar la nostra institució, ens va recordar que també va ser el so d’un fonògraf el que la va fer enamorar de Francesc Arellano. Des de llavors la vida no els va separar.

Tot seguit transcrivim l’entrevista:

- Anna, ens agradaria saber per què, quan i com vàreu iniciar aquesta col·lecció especialitzada en tango?

En Francesc havia fet diferents col·leccions sobre els invents de la Revolució Industrial i aquestes col·leccions han anat a parar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa i a Madrid.

Ell era un enamorat del Tango. Des de ben jove, a les festes que organitzava, cantava tangos, sobretot el tango d’arrabal. Quan vam obrir la botiga venien molts col·leccionistes amb discs de pedra i pissarra dels anys 20, 30, 40 i 50 i li va venir de gust fer una col·lecció sentimental de melancolies sobre el tango i Carlos Gardel. La col·lecció la va iniciar cap els anys 80.

Ens vam posar en contacte amb la Casa de la Cultura del Tango de Barcelona per recollir informació i vam saber que cada 11 de desembre, dia del seu aniversari, l’Hotel Oriente feia una festa d’homenatge a Carlos Gardel, on sempre s’havia instal·lat quan venia sovint a Barcelona. I vam assistir a diferents actes on vam poder intercanviar opinions i recollir anècdotes amb amants del tango. No sols ballant.

Per exemple, vam saber que a Berlín es ballava als anys 20 i abans, en clubs, prostíbuls, però només entre homes, es considerava un ball molt sensual.

Vam investigar i vam saber que Carlos Gardel era un enamorat de Barcelona i El Barça, inclús va dedicar un disc al futbolista Samitier, i a la seva làpida hi ha un escut del Barça. Venia cada any.

La veritat és que en Francesc va conrear altres gèneres en les seves col·leccions, discs de jazz, blues, però cap com la del tango.

- Ens podries parlar de la procedència dels cartells?

En el moment que es va posar a col·leccionar es va obrir una porta de contactes. Vam fer un viatge a França perquè a Tolosa hi havia el projecte de fer la Casa de Gardel on havia viscut amb la seva mare. Existia la polèmica de si era francès o uruguaià. Amb aquesta gent vam quedar que el que no els interessés o estigués repetit ens ho passarien.

Als Encants i Au Marché aux Puces a París vam comprar molts cartells.

I l’altra inestimable font va ser el contacte amb el Sr. Peluso, un investigador i entès en Gardel, que subministrava material als museus per col·leccionar, discs i  particulars de Carlos Gardel i cartells. A l’oferir-li coses repetides, feien intercanvis.

A través de la nostra botiga “Anamorfosis”, portava a vendre els discos repetits, d’aquí el contacte amb més col·leccionistes. Ell es guardava un exemplar de tot el material per fer la col·lecció.

- Anna, quins criteris va establir per confeccionar la Col·lecció de Cartells de Tango?

Sobretot la personalitat de Carlos Gardel, el que podia transmetre i el que representava el tango, un ball prohibit en aquells anys, tan sensual.

Un altre element va ser aconseguir reflectir el disseny de la publicitat de l’època, ja que cada època tenia un disseny diferent, per exemple l’art déco, els anys 20-30.

Moltes gràcies Anna. Amb tota aquesta explicació i els documents que em deixes elaborarem un article per al blog de la biblioteca, una eina que ens permet difondre tot el relacionat amb la institució i els seus fons.

L’Anna ha referenciat un vídeo que va fer personalment Xavier Salvà, periodista de Catalunya Ràdio, de la seva botiga, del qual he obtingut fotos que en aquest blog queden exposades. Es diu “ANAMORFOSIS A TUTI PLEIN”. Com deia en Francesc el significat de la paraula era : “ANNA” “AMOR” (Amor, Amorós) “FOSIS” de transformació (que era ell). Anamorfosis vol dir la transformació de la imatge a través d’un mirall. La botiga volia i va ser la transformació de les botigues d’antiquari. I així va ser, ja que es va convertir en l’únic antiquari tecnològic del país i de tot l’estat.

Podeu veure el vídeo al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=4jNE3aPpQwU

M’acomiado d’ella confirmant un cop més que no sols darrera d’un gran home hi ha una gran dona, sinó que aquestes encara poden engrandir la seva obra. L’Anna actualment està batallant amb el Ministerio per aconseguir fer el MUSEU DE LA TELEVISIÓ, amb motiu del centenari de l’aparició de la “Caixa màgica”.

Maria Àngels Granados
Unitat Gràfica