Els goigs són cançons populars de caràcter poètic i normalment narratiu que es canten col·lectivament. Antigament solien ser anònimes. Poden estar dedicades a enaltir les virtuts de la Mare de Déu, Crist, o els sants; o de vegades també  a una imatge concreta, i a l’explicació de la història de la troballa d’aquella imatge o de la vida d’un sant, i la sol acompanyar la petició d’un favor, o de protecció davant de malalties o desgràcies.

Sembla bastant evident que els goigs deriven dels cants litúrgics de l’Església, i originàriament estaven dedicats exclusivament a la Mare de Déu. Es canten en ocasions religioses rellevants, com una processó, un aplec, o una missa important.

Igualment, reben el nom de goigs les impressions d’aquestes cançons. En un principi, els goigs es publiquen en fulls solts a gran infòlio, i més endavant, a doble full infòlio, amb una composició tipogràfica que no ha canviat gaire al llarg de la seva història. Una orla emmarca el títol, el text -en vertical i en una sola cara- constitueix la part més destacada, la imatge de l'advocació -afegida més tard- i la música -que no apareix impresa fins al 1702, al Goig de San Bruno. És a partir de la impressió dels goigs quan la seva popularitat augmenta.

El primer text conegut en català en què es fa servir el terme goig com a tal és la Ballada dels gotxs de Nostre Dona en vulgar cathalan a ball redó, inclós al Llibre Vermell de Montserrat (segle XIV). Tot i això, al Ms. 486 que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, es pot veure un text manuscrit amb títol Flor de lir e de gog e de legranssa que es considera anterior al text del Llibre Vermell.

Tot i que alguns goigs tenien una melodia pròpia, la major part no incloïen la música, ja que es donava per fet que la gent se la sabia de memòria, cosa que fa pensar que la tonada es reutilitzava d’altres cançons.

A Catalunya hi ha una llarga tradició de col·leccionisme de goigs. Un dels grans afeccionats va ser Salvador Roca i Ballvé, de qui la Biblioteca de Catalunya va adquirir la col·lecció de goigs l’any 1936. Consta de 21.927^[i] composicions que van del segle XVII al XIX, i es tracta de l’ingrés més quantiós de goigs que s’ha fet mai a la Biblioteca. Posteriorment, gràcies a la generositat de molts donants i a altres adquisicions, el nombre de goigs ha anat augmentant.

Actualment, a la biblioteca es conserven més de 30.000 goigs, dels quals un 20% es poden trobar al catàleg en línia, catalogats peça a peça. La resta, es poden consultar en les fitxes manuals. Per trobar els que encara no han estat incorporats al catàleg, es poden consultar els catàlegs manuals que es troben a la Sala de Reserva.

Un està dedicat exclusivament a la Col·lecció Roca, i un altre a la resta de goigs que no pertanyen a aquesta col·lecció, i que s’encabeixen sota el nom genèric de “Col·lecció de la Biblioteca de Catalunya”.

Al catàleg manual de la Col·lecció Roca es pot fer la cerca pel nom del lloc on es venera la imatge del sant/-a, Crist, o de la Mare de Déu que estigueu buscant.

Pel que fa al catàleg manual de la Col·lecció de la BC, està ordenada pel segle del goig, i dins de cada segle, per ordre alfabètic de l’advocació a qui està dedicat el goig. També podeu cercar en aquest catàleg per l’autor de la lletra, el compositor, o l’autor del poema recordatori.

Per últim, trobem el catàleg manual d’impressors, on es pot cercar pel nom d’un determinat impressor de goigs.

Si teniu curiositat per consultar algun dels goigs que heu trobat al catàleg manual i que no es troba al catàleg en línia, l’heu  de demanar des del formulari i al camp de topogràfic posar-hi:

Goigs -el segle corresponent- Col. BC o Col. Roca- NOM DE L’ADVOCACIÓ.

Per exemple, per buscar un gogi del segle XVIII de la col·lecció de la BC dedicat a Santa Eulàlia, el topogràfic seria:

Goigs- S. XVIII- Col. BC- Santa Eulàlia.

Però recordeu comprovar sempre primer el catàleg en línia.

Maria Sadurní
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

BIBLIOGRAFIA

Batlle, Joan Bta. Los Goigs a Catalunya: breus consideracions sobre son origen... Barcelona : L'Arxiu, 1924.

Planas, Maria R. “Algunes consideracions sobre els goigs d’Enric-Cristòfor Ricart, de la Biblioteca de Catalunya”, en Biblioteconomia, 2a època, any XXXII, 1975, núm. 79, pàg. 79-86.

[i] Fontanals Jaumà, Reis; Losantos Viñolas, Marga. Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007. Pàg. 176.